L'editor Jaume Torrent arenga els autors a vendre exemplars per un Sant Jordi d'èxit: "Tots els nostres llibres són l'hòstia, si no, no els hauríem publicat"

A pocs dies de celebrar la diada de Sant Jordi, tot l'equip humà que hi ha rere les editorials, les llibreries i les floristeries -no les oblidem tampoc- ultimen els darrers detalls d'aquest gran entramat que mobilitza xifres de vertigen. No podem oblidar els escriptors i les escriptores, ni tan sols els traductors que sempre resten més a l'ombra, perquè, sense ells, aquesta gran festa de les lletres no existiria; és a dir, sense aquest vessant creatiu que ho alimenta tot no hi hauria Sant Jordi. Ja ho deia fa uns dies el crític literari Sam Abrams durant la presentació de bona part del corpus poètic de Carme Montoriol a Figueres, La mirada encesa (Brau): "Sant Jordi és la nostra festa de la literatura, la cultura i la llengua catalana, per molt que digui el senyor Eduardo Mendoza, a qui bona falta li faria llegir aquest llibre a veure si se li aclareixen les idees".

Que Sant Jordi sigui un èxit depèn de molts factors, però un d'ells és el climàtic que, en el cas de Figueres, com que no hi ha alternativa possible sota cobert que substitueixi la Rambla, fa tremolar tots els agents culturals implicats perquè el risc és molt gran. L'any passat la facturació del món editorial va superar els 26 milions d'euros i es van vendre uns 2 milions de llibres, xifres que evidencien que Sant Jordi és un dels motors econòmics principals del sector. Es parla d'un 5% de la facturació de tot l'any en un sol dia, que es pot doblar si s'amplia amb les vendes dels dies previs que fan molts lectors previsors. És per aquest motiu que bona part de les novetats de l'any es publiquen uns pocs mesos abans de Sant Jordi. Respecte a les floristeries, la diada encara és més important. L'any passat es van vendre uns 7 milions de roses i, segons alguns estudis, això suposa entre el 20% i el 25% de la facturació total anual d'una floristeria mitjana a Catalunya. Amb aquestes dades a la mà, Sant Jordi no és poca cosa.

Malgrat alguns atacs recents, salpebrats d'ironia o potser per afany de ser notícia, en el cas d'Eduardo Mendoza que, recordem, també arriba amb nou llibre, la diada de Sant Jordi continua necessitant l'esforç de tots. Així ho va recordar l'editor Jaume Torrent, d'Edicions Cal·lígraf, durant la segona trobada d'autors que va impulsar, amb un to molt informal, l'editorial independent empordanesa fa uns dies al terrat del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. Bona part de la nòmina d'autors que publiquen aquest any amb aquest segell van respondre a la crida, que es va traduir en un aperitiu -unes patates i un vinet- degustats en bona sintonia i sota un sol que ja aclaparava. Jaume Torrent va fer honor al seu caràcter desimbolt i obert, eminentment d'empordanès arrauxat, i, sense pensar-s'ho dues vegades, va pujar sobre un banc, emulant un director d'orquestra, per dirigir-se al seu auditori, és a dir, als autors i autores que, en part sorpresos i en part divertits, van escoltar-lo amb un mig somriure mentre animava els presents a fullejar les novetats. També els va informar de la progressiva consolidació de les noves , i més recents, col·leccions de poesia i de perfils empordanesos.

"Sobre l'interès dels llibres no us vull dir res perquè tots són l'hòstia, si no, no els hauríem publicat", reconegué Torrent, tot revelant que ara rebien entre vint i trenta manuscrits mensuals, malgrat que al web especifiquen que no n'accepten. "Publiquem el que podem", va confirmar l'editor. Aquest 2026, però, és excepcional perquè Cal·lígraf ha passat dels quinze volums anuals publicats a vint-i-un, una xifra inèdita. "Però els llibres s'han de vendre, que és la part més fotuda, així que comptem amb tots vosaltres", els arengà l'editor recordant que aquesta és una tasca col·lectiva. "Esperem que Sant Jordi ens vagi de puta mare i que esgotem tots els llibres", va concloure amb espontaneïtat. Un desig clamat de manera franca i sincera des d'aquesta atalaia de la Rambla figuerenca, però que, segurament, molta gent arreu del territori català comparteix mentre manté els dits creuats perquè aquesta festa dels llibres, tan singularment de casa nostra i replicada a molts altres punts, torni a ser un èxit amb milions de persones gaudint i sortint al carrer amb una rosa i un llibre a la mà, símbol que la cadena no s'atura, per bé o per mal. Per què, què passaria si ho fes? Aquí queda un punt de partida possible per a una distòpica novel·la de Sant Jordi.

Subscriu-te per seguir llegint