Rafel Ayensa, el mestre d'aixa empordanès del modelisme naval i les màquines de vapor

Rafel Ayensa (Madrid, 1940) tenia dotze anys quan va entrar a treballar com a aprenent a Vilanova i la Geltrú, on vivia. "Jo no tenia cap formació, era tan sols un nen i em tenien una mica d’amagat, però no passava res, en aquella època la gent feia el que volia", recorda. El 1961 va arribar a Figueres per fer el servei militar al castell i, en acabat, va treballar com a mecànic torner a can Gimbernat i, més tard, a can Bach. El 1970 ja va fundar Mecànica BAS amb dos socis més, un taller especialitzat en la mecanització de peces per a diferents sectors. Va ser amb la jubilació que va recuperar una afició —el modelisme naval— que havia iniciat just abans d’engegar el seu negoci i que havia hagut d’aparcar per les obligacions diàries. Amb el seu caràcter inquiet, la família li va suggerir recuperar-la i va ser un encert, ja que aquesta activitat avui li omple, amb gust, bona part de les hores del dia. Ara, les seves extraordinàries i detallades recreacions de vaixells de guerra fetes a escala 1:200 i màquines de vapor marines i industrials, algunes experimentals, juntament amb tres submarins de la col·lecció Falcó de Roses, s’exposaran a la Sala La Cate de Figueres. La inauguració tindrà lloc aquest divendres 4 de setembre, a les set de la tarda.

El pare de Rafel Ayensa va ser mobilitzat durant la Guerra Civil Espanyola i va anar a parar a Madrid on va néixer en Rafel. De petit, la família es va traslladar a Vilanova i la Geltrú, on va créixer. Al taller del pare, que era fuster, Rafel Ayensa sempre trobava trossos de fusta o contraxapats “que tenien forma d’avió, els lligava amb una corda i els feia voltar”. Més tard, ja va veure plànols de petits vaixells de guerra i els va començar a fer. La primera maqueta, “que era molt elemental”, va ser la del mític creuer de batalla britànic HMS Hood, que va ser destruït en pocs minuts pel Bismarck el 1941. La va reprendre molt temps després, el 2002, quan es va jubilar, però “el vaig desfer tot, no vaig poder aprofitar ni el casc”. L’avantatge que va tenir aleshores és que tots els plànols es podien trobar per internet. Reconeix que no li ha estat mai gaire complicat perquè “ja tenia nocions i, essent mecànic, els plànols els entenia perfectament”. També va ajudar saber utilitzar l’AutoCAD, un programa de disseny assistit per ordinador per a dibuix en 2D i 3D.

El menjador familiar, a Vila-sacra, és com un petit museu. Allà es poden admirar dins de vitrines alguns d’aquests imponents vaixells de guerra. Un d’ells és el més gran que s’ha fet mai i al qual Ayensa ha dedicat cinc anys de feina. “Duia un armament terrible”, explica Ayensa, qui coneix al mil·límetre cada detall i secret de l’embarcació, feta tota a mà amb fusta i amb peces de resina creades a partir de motlles de silicona que ell mateix ha dissenyat. L’única cosa que ha adquirit són unes baranes minúscules que no podia arribar a manipular. A tocar es pot veure el vaixell de guerra més modern, un creuer nuclear llançamíssils de la Federació Russa. “N’havien de fer tota una sèrie, però van acabar-ne dos o tres i, que navegui, només hi ha aquest. Es troba a Síria, en una base russa”, diu Ayensa, qui mai ha vist un vaixell d’aquests en viu, però que gràcies a internet, fotografies i plànols els coneix ben a fons. Al costat d’aquests hi ha també uns quants vaixells històrics: un d’ells, un galió espanyol del 1607 que va fer als anys seixanta a partir de plànols portats des d’Alemanya, i el Pamir, un majestuós veler botat a Hamburg el 1905, un dels vaixells de càrrega més ràpids que feien les Grain Race, d’Àsia a Europa, i transportava nitrats de Xile. L’huracà Carrie el va escorar fins a tombar-lo a les Açores el 1957. Aquest és l’únic vaixell que Ayensa ha fet massís; la resta són amb quadernes.

A banda dels vaixells, Rafel Ayensa també elabora, a petita escala, motors de vapor marítims i industrials antics, alguns d’ells experimentals. L’arrel cal buscar-la en l’etapa a Can Gimbernat, a la secció d’utillatges, on feien matrius. “L’enginyer em va proposar fer un petit motor de vapor i vaig mecanitzar uns dibuixos. Allò, però, va quedar parat i me’l vaig endur. Durant quaranta anys el vaig tenir guardat en un armari fins que, quan em vaig jubilar, el vaig anar a buscar i el motor ja no hi era”, recorda. Les ganes, però, continuaven i un veí de Santa Perpètua de Mogoda li va regalar uns plànols i va fer el seu primer motor de balancí, “molt senzill”. Després ja afrontaria motors més complicats a partir de plànols que un senyor de Nova Zelanda, que els reprodueix per fer modelisme, comparteix per internet sense afany comercial. Amb l’AutoCAD, Ayensa dibuixa la peça a partir del plànol i al taller, amb una petita fresadora i un torn, a banda de la seva habilitat i coneixements, elabora i mecanitza els motors, que són peces d’enginyeria per ser estudiades. Totes funcionen, tal com es veurà a l’exposició a La Cate, on els visitants podran admirar uns vídeos a través de QR. Els ha enregistrat l’enginyer i catedràtic de tecnologia jubilat Fede Luque, peça clau perquè aquesta exposició hagi estat possible.

Una afició tranquil·la

Rafel Ayensa explica que ara li agradaria posar-se amb un vaixell de la Primera Guerra Mundial, "uns armatostes que no servien per a res, amb quatre canons, una quarta part dels d’ara, però grossos i robustos, per fer més efecte". No creu, però que pugui tirar endavant el repte perquè hi hauria de dedicar tres o quatre anys. Allò que no vol és estar pel mig i "no veure’m amb cor de continuar pel tema de la memòria". El fet és que aquesta afició, a la qual dedica moltes hores, el manté mentalment en forma. "No necessito més, al taller estic tranquil", confessa. És en aquest racó de la casa on elabora cada una de les peces, algunes quasi miniatures. "Quan fas una cosa així penses que amb les mans que tens no podràs fer-ho, però t’espaviles utilitzant pinces o les eines que siguin. És una cosa que fa que cada vegada m’impliqui més a voler sortir-me’n", conclou satisfet.

Subscriu-te per seguir llegint