A Mossegades reviurà la Venècia del 1750 adaptant 'El Cafè' al Teatre Jardí

Qui tingui ganes de riure, pot marcar una cita al calendari els pròxims 5 i 6 de setembre: l'associació figuerenca de teatre juvenil A Mossegades estrenarà la comèdia El Cafè al Teatre Municipal el Jardí. L'obra de Carlo Goldoni, representada per primer cop a la Venècia del 1750, arribarà a l'escenari figuerenc de la mà dels dramaturgs Maurici Farré, que s'ha encarregat de l'adaptació del text, i Eric Domene, que l'ha dirigit. Seran els joves actors i actrius d'A Mossegades qui donaran vida als personatges de l'obra.

L'acció passa, com bé indica el seu títol, majoritàriament en un cafè, el lloc de trobada per excel·lència de tot poble on tothom es coneix. És l'espai on van coincidint tots els personatges, començant pels tres principals: el Rodolfo, amo del cafè i home d'honor i virtut, la Marzio, originalment un home i en aquesta adaptació una dona tafanera que acaba empitjorant els problemes de tothom i, finalment, l'Eugenio, que té problemes amb el joc i les apostes i sempre acaba malparat. A més, també hi ha el Trappola, el confident del Rodolfo, la Vittoria, la pacient esposa de l'Eugenio, el misteriós compte Leandro, la Lisaura, una ballarina astuta que no es deixa enganyar, el Pandolfo, propietari d'una casa de joc veïna que causa molts maldecaps, i la Plàcida, una peregrina que arriba a la ciutat entre tot el rebombori.

El Cafè incorpora conflictes de tota mena: amors mal entesos, ludopatia o comportaments en societat, però, sobretot, la manipulació exercida per tothom a favor d'interessos materials i morals propis. Aquests temes, d'una manera o d'altra, i alguns més que d'altres, arribaran al públic contemporani tot i ser d'una obra del segle XVIII, ja que, com indica Domene, "els clàssics, el que tenen és que, com que tracten temes universals, no queden gaire allunyats de ningú". Ell mateix fa referència a les apostes i els jocs virtuals d'avui dia per comparar-los amb la ludopatia a El Cafè, reflexionant que "la ludopatia és molt present entre els joves a internet, sobretot amb el món de les apostes esportives", que han portat moltes persones a endeutar-se o sortir estafades.

Tot això s'articula des de diferents tècniques de comèdia, com l'slapstick, o comèdia a clatellots, més física; la romàntica, amb els clàssics embolics dels malentesos d'amor, o del llenguatge, amb jocs de paraules impossibles. D'altra banda, un tret interessant que apunta Domene és la crítica a la societat que fa Carlo Goldoni, que ja el 1750 no es va estar de criticar la manera d'actuar de tots els perfils d'un poble venecià, incloent-hi, fins i tot, aquells que mai es qüestionaven, com els dels homes amb honor.

El director explica que el projecte neix de la voluntat de fer una comèdia amb el grup de joves, que normalment s'inclinen més per gèneres tràgics o dramàtics. Considera que la millor manera d'aprendre teatre és tornant als clàssics, i que la comèdia sol passar desapercebuda o es pren com un gènere menor, que la gent no la té tan "associada a coses elevades", per molt que pugui ser fins i tot més difícil a l'hora d'actuar. Just per això Maurici Farré li va recomanar l'obra i es va oferir a adaptar-ne el text, sobretot pel que fa a la durada. El resultat és una comèdia d'una hora i quart força fidel a l'original on l'aportació més important la fan els actors i les actrius, segons explica Domene; "com juguem amb l'obra ve directament dels actors, de com interpreten ells els personatges", diu.

Els 5 i 6 de setembre, després d'un any de feina dins la companyia, l'obra es representarà al Teatre Jardí, un pas important per al grup, que ja fa deu anys que no passa per aquest escenari mític de la ciutat. Des d'A Mossegades, consideren que ja estan preparats com a entitat i que els joves que protagonitzaran la comèdia "ja han crescut com per exigir-los un punt d'exigència més", apunta el director.

L'adaptació d'El Cafè no va sorgir per celebrar els quinze anys d'A Mossegades, fets aquest any, però Domene assegura que, sense dubte, és una celebració del fet que l'entitat "segueix en peu" per poder representar una obra que ell mateix defineix com a "àgil, divertida i dinàmica".