Schulhoff i Txaikovski: Dues maneres d’entendre el sextet

Potser no és el format més comú a la Schubertíada ni als concerts clàssics, més habituats o bé al quartet o bé a formacions majors, però ahir, a Vilabertran, un sextet de corda va reeixir de valent amb un repertori que enfrontava dues maneres d’entendre’l. Si Erwin Schulhoff (1894-1942), més amarat de l’expressionisme i el jazz, va escriure un Sextet per a cordes amb visió més solista de cada instrument i textura avantguardista; l’op. 70 de Txaikovski (1840-1893), que era probablement el reclam principal de la vetllada, va presentar un sextet més orquestral, homòfon i clàssic.

Bernat Prat Sabater i Maria Florea (violins), Noemí Fúnez i María Rallo (violes), i Blai Bosser i Oriol Prat (violoncels, el primer tocant un instrument construït pel seu pare el 2025) van demostrar ser un sextet molt treballat i capaç de resoldre l’ampli ventall –o, millor, arc– de tècniques reclamades sobretot pel compositor txec, però també pel rus en un segon moviment del Souvenir de Florence vestit pel pizzicato.

La primera part del concert va dedicar-se al Sextet de Schulhoff, que, partint d’un primer moviment atonal, s’apropava a l’homofonia en els tres següents sense perdre el deix avantguardista. El tercer moviment, de fet, va presentar el tram probablement més exigent del concert, molt ben resolt pels músics, com delatava el somriure de Florea. El compositor txec crea blocs, sonoritats variades basades en els diferents timbres de cada instrument i petites seqüències melòdiques que es repeteixen. El joc amb els plans de cada melodia, això sí, s’agarbuixava un pèl al fons de la Canònica de Santa Maria, que, pel lied en què s’empra normalment, ofereix una acústica millor.

Però rai, res que espatllés el fantàstic sextet, que encara hauria d’arribar, feta una pausa, al Sextet per a cordes en re menor, op. 70 de Txaikovski, altrament dit Souvenir de Florence tot i que, com apuntava Pep Gorgori al programa, el títol no evoqués cap «postal italiana», ja que «va ser el seu germà Modest qui va explicar que el primer tema de l’Andante havia estat esbossat a Florència». La peça, composta en la maduresa, va ser un gaudi pel públic, que igualment va viure amb intensitat el bis dedicat a la memòria de Jordi Roch. Abans de dedicar-li el segon moviment del Sextet de corda núm. 1, op. 18 de Johannes Brahms, compositor clàssic del festival, Prat Sabater va agrair «eternament» al doctor la tasca i el suport al talent jove, immens ahir. D’això també tracta la Schubertíada.

Subscriu-te per seguir llegint