Mor als 97 anys Yayoi Kusama, l’emperadriu dels punts psicodèlics que va transformar les seves al·lucinacions en art d’avantguarda

«La nostra terra és només un punt entre els milions d’estrelles del cosmos. Els punts són un camí a l’infinit», va escriure en la seva autobiografia, ‘La red infinita’. I així, saltant de punt en punt i transformant malsons en acolorits jocs de miralls, Yayoi Kusama (1929-2026) va transformar l’art d’avantguarda en una festa de carbasses psicodèliques, frenesí cromàtic i punts replicats fins a l’extenuació. Les habitacions de miralls com a fenomen de la natura, l’apoteosi de punts com a vehicle de curació universal.

«Els artistes no solen expressar els seus complexos psicològics de manera directa, però jo sí que utilitzo els meus temors i els meus complexos com a temàtiques per a les meves obres», defensava Kusama, marcada de per vida per les terribles al·lucinacions que patia des que tenia 11 anys i que li van fer passar bona part de la seva vida adulta ingressada per voluntat pròpia a l’hospital psiquiàtric de Seiwa, a Tòquio, on vivia des de feia dècades. «L’única manera que he trobat per alleujar la meva malaltia és continuar creant art», va assegurar.

L’artista, la mort de la qual no ha transcendit fins aquest dijous, va morir el 14 d’agost a la capital japonesa i, segons recollia la seva pàgina web, «va continuar pintant fins als seus últims dies, sense deixar mai el pinzell, i va continuar explorant l’amor etern i l’ànima immortal».

Del Japó a Nova York

Tenia 97 anys i una vastíssima producció que podria haver sigut encara més gran si el 1957, quan es va escapar del Japó rumb als Estats Units a la recerca d’una mica de llibertat, no hagués destrossat gairebé tota la seva obra. Primer a destralades, fent-la miques, i més tard calant foc a les restes, per si de cas. «Vaig fer que centenars de milions de iens s’esfumessin en una columna de fum», ironitzava Kusama al pensar en el que podria haver passat amb tot allò quan es va convertir en una de les artistes vives més cotitzades del mercat.

Nascuda el 1929 en una família benestant de comerciants i en un país «massa servil que menyspreava les dones», la japonesa va emergir primer com a icona contracultural i va renéixer per obra i gràcia de Louis Vuitton, Lancôme i Ferragamo com a aclaparador fenomen comercial. Al Nova York dels anys 60 es va relacionar amb Georgia O’Keeffe i Andy Warhol, va desfermar el caos al MoMA i va causar sensació fent dels seus punts el fil conductor d’elaborats ‘happenings’. Va experimentar amb instal·lacions de gran format, va pintar cossos i va oblidar gairebé tot el que havia après a l’Escola Municipal d’Arts i Artesanies de Kyoto per entregar-se en cos i ànima a la pintura corporal i la lluita antibel·licista.

A mitjans dels 70, esgotada de tanta exposició, va tornar al Japó i va desaparèixer discretament del focus artístic. No va deixar mai de treballar, però van ser les col·laboracions comercials i les seves acolorides campanyes per a tota mena de marques –tant bolsos de Marc Jacobs com l’edifici antropomòrfic de Louis Vuitton a París– les que la van convertir, ja al segle XXI, en cotitzadíssim objecte de desig pop. Ningú s’estranyava si apareixia convertida en robot a Londres o si les carbasses irrompien per sorpresa en el paisatge urbà.

A Espanya, el Guggenheim de Bilbao va acollir el 2023 una completíssima retrospectiva que recordava que, malgrat la façana acolorida i les derivades purament crematístiques, l’obra de Kusama centrifuga «la convulsió provocada al segle XX pels conflictes bèl·lics, les transformacions polítiques, econòmiques i socials i una escena artística en constant canvi». Els vaivens del món contemporani, resumits en una eixelebrada i enlluernadora constel·lació de punts.