Gossos i Lax’n’Busto: Retrobament històric del rock català a la Ciutadella de Roses

"Junts recordarem les cançons que ja formen part de la nostra vida". La frase de Natxo Tarrés, just després que hagués sonat Oxigen, va ser tota una declaració d’intencions. Gossos i Lax’n’Busto van convertir la Ciutadella de Roses en una gran màquina del temps, en una de les nits més esperades del Festival Sons del Món. Sota una lluna pràcticament plena milers de veus van cantar melodies enganxades a la memòria.

Era una cita del tot excepcional: l’únic concert de Gossos previst aquest any i el retrobament, dues dècades després, de dues bandes imprescindibles del rock català. Els manresans van obrir el cofre dels records amb Nits de glòria, L’illa, Res tornarà a ser igual o Tot es fosc. A Corren, Pemi Fortuny va pujar a l’escenari per assumir la part que Dani Macaco havia interpretat el 2007, en un dels primers regals d’una vetllada generosa en complicitats.

Després, Lax’n’Busto va trepitjar l’accelerador. Tot just havien sonat La meva terra és el mar, Trepitja fort i Més que la meva sang quan Fortuny ja vaticinava una "nit memorable". No es va equivocar. En ple 40è aniversari, els del Vendrell van demostrar que els seus himnes continuen passant de generació en generació. Tornarem , Per una copa o Llença’t van fer saltar la Ciutadella i van tornar més d’un a vint o trenta anys enrere.

A les quatre hores va arribar una última comunió. Gossos i Lax’n’Busto es van fondre en una banda per interpretar Quan et sentis de marbre i Tinc fam de tu, entre somriures i la sensació de viure un moment "històric". Van ser els del Vendrell els encarregats d’abaixar el teló a un concert que va ser una celebració de les cançons que han crescut amb nosaltres que encara sonen com a casa.