L'artista Marús Ferrín dona una obra per subhastar i ajudar a retornar el blanc a l'església de Cadaqués

Marús Ferrín Marco es declara una enamorada de Cadaqués. «Hi tinc la casa familiar, la dels pares. Aquí vaig conèixer el meu marit, m’hi vaig casar i quan torno retrobo les meves arrels culturals i familiars. Tot i que no soc cadaquesenca ho sento així», assegura totalment convençuda que «Cadaqués crea un vincle especial amb la gent». En el seu cas, està convençuda que Cadaqués la va empènyer a pintar i, potser per això, ha convertit el poble en protagonista de bona part de les seves creacions. En una d’elles presenta l’església de Santa Maria "tal com es veu ara, com és de veritat, notant-se-li el pas del temps". Aquesta obra, feta amb la tècnica del pastel sec, Ferrín l’ha donada perquè sigui subhastada el 29 d’agost a la galeria Patrick J. Domken, on estarà exposant. El que es reculli amb la subhasta anirà a benefici del projecte Pintem l’Iglesi que impulsa l’Ajuntament per pintar el temple i retornar-li la imatge original. Fa trenta-cinc anys que la façana de l’església no es pinta.

Marús Ferrín és conscient que res passa perquè sí. L’artista, que va néixer a Barcelona i viu des de fa quatre dècades a Tolosa, recorda que fa tres anys va exposar a Cadaqués i aleshores mossèn Jaume Angelats li va comentar irònicament que li cobraria drets d’autor perquè havia pintat reiteradament l’església. Un temps més tard va saber que hi havia un moviment local que exigia que es pintés de nou el temple. L’Ajuntament li va confirmar que estaven treballant en un projecte junt amb el Bisbat de Girona, que havia de tenir en compte el valor patrimonial de l’edifici. "L’església és l’emblema de Cadaqués, tothom coneix l’skyline del poble", descriu l’artista. Amb la col·laboració de l’Ajuntament i la del galerista Patrick J. Domken, "una persona excepcional", i la generositat de Marús Ferrín van decidir organitzar aquesta subhasta el 29 d’agost. L’artista entén que aquest gest "és el principi de l’aventura perquè només amb la venda d’aquest quadre no la pintarem, però espero que doni peu a que altres persones es mobilitzin i facin coses similars".

L’obra que se subhastarà es podrà veure a l’exposició Del poble al mar del 22 d’agost al 9 de setembre, a la galeria Patrick Domken. Aquesta serà l’única peça dedicada a l’església. L’artista ha volgut copsar-ne tota la seva bellesa: «És un quadre més realista, menys naïf. No es tracta d’una església blanca amb el cel blau com en tot el Mediterrani sinó d’una església que ha viscut molt», assegura. En aquest sentit, el temple original data del segle XIII. Greus saqueigs de pirates i, sobretot, el de Barba-roja, van malmetre’l molt. Les donacions dels veïns i les «penes de peix» van permetre que s’iniciés la reconstrucció de l’església de Santa Maria a mitjan segle XVI en estil gòtic tardà. Els dos segles posteriors es va ampliar la nau per la zona de l’entrada i es va afegir la Capella Fonda.

Marús Ferrín és una artista de formació autodidacta. "He dibuixat des de sempre i he anat aprenent amb la gent que he conegut. Mai he fet estudis acadèmics i d’alguna manera ho reivindico perquè em dona una llibertat que jo, sovint, arribo intuïtivament a les mateixes coses, però ho faig amb el meu propi camí i ho assumeixo totalment", explica. Fa uns deu anys, Marús Ferrín va conèixer l’artista francesa Sophie Amauger, qui va introduir-la dins la tècnica del pastel sec, molt estesa en els països anglosaxons, que, d’altra banda, la va seduir absolutament. Tant que, des d’aleshores, va deixar de banda la tinta per dedicar-s’hi en exclusiva. Aquesta tècnica, explica, té la particularitat que el treball es fa directament amb les mans, sense altra eina que uns guixos fets amb una barreja de talc i pigments d'alta intensitat i sobre un paper rugós que li dona una imatge de vellut. Una altra particularitat de l’obra de Marús Ferrín és el format quadrat que utilitza sempre. "És un desafiament tècnic perquè és molt més difícil treballar aquest format que no el rectangular", explica. En un format quadrat "posar tot el que vols posar és molt complicat, però, per mi, és més modern i, dins el meu estil figuratiu contemporani, que és més clàssic, li dona un toc interessant".

«Cadaqués no s’acaba mai»

L’obra de Marús Ferrín, molt influenciada per la cultura mediterrània, navega entre el paisatge urbà, sobretot de Cadaqués, les marines i els bodegons moderns, de caràcter més minimalista. A l’exposició que inaugura el 22 d’agost hi presenta meitat paisatges del poble, meitat paisatges marins. D’aquí el títol de la mostra, Del poble al mar, amb el qual l’artista vol posar en relleu la idea "d’unió" entre ambdós escenaris, "l’un no viu sense l’altre". Allò que no apareix és la figura humana que, diu, "m’és ingrata". Per a Ferrín, "l’arquitectura de Cadaqués, els seus angles, ja tenen molta poesia, no necessita afegir presència humana". L’artista reconeix que quan va començar a pintar peces sobre Cadaqués pensava que un dia l’interès minvaria. Encara no ha passat. "Cadaqués no s’acaba mai. Està bonica en totes les estacions, té mil llums diferents". Cal dir que Ferrín sovint inicia les peces in situ, però les conclou al taller que té a Tolosa, també amb l’ajut de fotografies. Aleshores la peça "s’impregna d’una nostàlgia diferent de quan les pinto aquí, a Cadaqués".

Subscriu-te per seguir llegint