L’església de Sant Feliu de Lladó es transforma unes hores en un laboratori obert a l’art contemporani

L’església dessacralitzada de Sant Feliu de Lladó es convertirà, aquest dissabte, durant unes poques hores, en una immensa sala oberta a l’art contemporani i l’experimentació. L’efímera transformació la propiciaran els impulsors de Spirit Vessel, d’Espinavessa, i els artistes Michele Gabriele, Monia Ben Hamouda, Andrew Birk, Jordi Mitjà i Sahatsa Jauregi. La mostra Kin Too ja es va poder veure fa dos anys, però ara se’n fa una segona versió ampliada, en la que serà la primera exposició que Spirit Vessel fa fora d’Espinavessa.

El projecte de Spirit Vessel va començar a caminar l’any 2019, però no va ser fins tres anys més tard, després de la reforma de la seu, que no van desenvolupar el programa a ple rendiment. Sira Pizà, comissària de Kin Too i corresponsable de Spirit Vessel junt amb Andrew Birk, explica que habitualment treballen entre dos i tres projectes l’any acompanyant els artistes durant un llarg termini per donar forma a produccions específiques vinculades a algun element del paisatge, història local o pràctica artesanal. Així, després d’una recerca conjunta, els creadors s’instal·len en una residència de quatre i cinc setmanes per produir el projecte que veu la llum en una exposició a Espinavessa. És així com va sorgir Kin Too el 2024, la mostra que ara es veurà a Lladó i que servirà per obrir una nova etapa de Spirit Vessel, la de galeria i representant artistes, repte que ja els ha dut a participar en fires com Arco a Madrid i, a finals d’agost, Art-o-rama a Marsella.

Sira Pizà comenta que l’objectiu de Kin Too "és unir uns artistes que tenen pràctiques molt diferents, però que estan treballant dins una ona d’intensitat semblant que permet que puguin dialogar i donar-se suport per continuar construint aquestes trajectòries". Pizà no obvia que sovint aquest camí artístic s’autoconstrueix, és a dir, cadascun va creant una xarxa que aporta un significat i valor simbòlic de manera recíproca.

La comissària descriu la proposta de cada artista com "experimental" i vinculada a la línia conceptual dels projectes que estan treballant actualment. Alguns més pel que fa a materials, processos o escala. "La nostra missió és oferir-los aquest espai de llibertat, com un petit laboratori", diu. En aquest sentit, sortir del seu context habitual i metodologia els ajuda "a integrar elements nous que tenen a veure amb el context i si és exitós els porta a fer un pas endavant en el seu treball".

Galeries més sostenibles

Spirit Vessel, denominació que s’inspira en el nom antic d’Espinavessa, spina-christi, que remet a la planta amb la qual es va fer la corona d’espines de Crist, trenca amb el model clàssic de galeria urbana, molt obsolet. Els galeristes han viscut a Berlín, Nova York i Ciutat de Mèxic i defugen la limitació que es viu en aquestes grans urbs. Pizà admet que el model que desenvolupen l’han anat implementant a mesura que han avançat: "Teníem com una intuïció i hem treballat de la manera que ens semblava més fructífera pels artistes, perquè tinguessin un pressupost de producció, uns mínims honoraris, un temps llarg de recerca i materialització de l’obra". Això s’ha traduït en menys exposicions i fires, "un model més sostenible". "Preferim treballar a llarg termini en un projecte que pugui significar un avenç per la carrera de l’artista que no molts i no poder treballar bé amb cap d’ells".

Subscriu-te per seguir llegint