El cementiri de Cadaqués, finalista a Millor Peça Artística d'un concurs estatal de cementiris

El cementiri de Cadaqués va ser aixecat l'any 1847 a favor de l'hospital de pobres del poble, tal com s'anuncia a l'entrada. Inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és un cementiri on hi repossen personalitats molt rellevants com l'economista Frederic Rahola i la seva dona Caritat Serinyana, les poetesses Rosa Leveroni i Quima Jaume, els arquitectes i amics Lanfranco Bombelli i Peter Harnden o l'escultora Mary Callery. Ara, també ha quedat finalista al títol de Millor Peça Artística del 10è Concurs de Cementiris d'Espanya, organitzat per Enalta, una companyia líder en serveis funeraris a Espanya, integrada dins el grup Mapfre. Cadaqués opta juntament amb la Capella i Cripta de l'Hospital dels Marquesos de Linares, a Jaén, i el cementiri britànic evangèlic de Linares. Per determinar el cementiri guanyador d'aquesta categoria, però també la de Millor Cementiri, Millor Història i el premi Naturalesa Viva, s'acaba d'obrir la votació popular a través d'aquest enllaç i fins al 31 d'agost. Els resultats es coneixeran el pròxim 30 de setembre, en una cerimònia que se celebrarà a la Fundació MAPFRE.

Dotze són els cementiris finalistes d'aquest singular concurs, una iniciativa que, en la seva desena edició, reconeix el valor patrimonial, històric, artístic i mediambiental dels cementiris del nostre país. A Catalunya, el cementiri de Cadaqués va presentar la seva candidatura al Millor Peça Artística gràcies al panteó de la família Rahola i Serinyana presidida per una escultura de marbre de l'artista Josep Llimona. Es tracta d'un homenatge a l'economista, jurista i polític Frederic Rahola (1858-1919) i la seva muller, la mecenes Caritat Serinyana (1869-1915) , els qui van impulsar canvis transcendentals per al municipi de Cadaqués, com la fi del seu aïllament terrestre mitjançant una nova carretera i la creació de la primera escola pública per a nenes. El monument funerari està coronat per una escultura de marbre blanc del prestigiós artista Josep Llimona i Bruguera, que s'alça com un símbol de memòria col·lectiva i que connecta el patrimoni artístic amb la història moderna de Cadaqués.

Jurat professional del sector funerari i del món de l'art

Com han donat a conèixer els organitzadors, després del tancament del període de presentació de candidatures, el jurat, integrat per professionals del sector funerari i especialistes en art, història, patrimoni i comunicació -entre ells Alberto Ortiz, president de Enalta; María Dolores Asensi, presidenta de l'Observatori Funerari; Julio Domingo, exdirector general de la Fundació MAPFRE; Ricardo García, catedràtic de Dret Eclesiàstic de la Universitat Autònoma de Madrid; i Romina Tomás, directora editorial de Revista Funerària- ha seleccionat tres finalistes en cadascuna de les quatre categories del certamen. A partir d'ara serà el públic qui decideixi, mitjançant votació popular, quins seran els guanyadors de cadascuna de les categories. En aquest sentit, la directora de l'àrea de Clients i Marca d'Enalta, María Vicioso, explica que "el concurs va néixer amb el propòsit d'acostar aquests espais a la societat i mostrar que són molt més que llocs de comiat. En ells conviuen història, art, naturalesa i memòria col·lectiva, i els finalistes d'aquesta edició són un magnífic exemple d'això".

Enalta, l'empresa que impulsa aquest concurs, és una companyia líder en serveis funeraris a Espanya amb més de tres dècades d'experiència i que desenvolupa la seva activitat en tot el territori nacional, on compta amb una àmplia xarxa de tanatoris, crematoris i oficines funeràries distribuïdes en més de vint-i-cinc províncies. Integrada en el Grup MAPFRE, la companyia impulsa un model de servei basat en la innovació i la humanització del sector, així com en iniciatives de responsabilitat social que reforcen el seu compromís amb una atenció professional, pròxima i respectuosa.

Subscriu-te per seguir llegint