Julien Chauvin, violinista: "Amb '4 Danced Seasons' el públic descobrirà dos móns separats per 300 anys i això no es veu cada dia"

El violinista i director musical Julien Chauvin (1979), especialitzat en la interpretació d’instruments d’època, va fundar el 2015 Le Concert de la Loge. Dissabte 1 i diumenge 2 d’agost presenten al Festival Perelada 4 Danced Seasons, un espectacle que uneix l’obra icònica de Vivaldi i la dansa urbana del prestigiós coreògraf Mourad Merzouki.

Quan va fundar Le Concert de la Loge hi havia la voluntat d’experimentar i d’obrir nous camins per a la música clàssica?

Tenia al cap idees concretes de repertori i el desig d’oferir al públic experiències musicals més espontànies. El 2023 vam fer realitat aquesta visió amb la creació de l’espectacle Quatre saisons dansées (Les quatre estacions dansades), que uneix la cultura hip-hop amb l’obra mestra mítica de Vivaldi. Per a nosaltres va ser el primer projecte que combinava diverses disciplines artístiques, i tenim la intenció d’anar molt més enllà en els pròxims anys.

La música barroca va formar part del repertori des dels inicis?

La música barroca sempre ha estat present en la nostra tria de repertori, encara que el nucli dels nostres enregistraments s’ha centrat en les obres de Haydn i dels seus contemporanis a París a finals del segle XVIII. No obstant això, el segell Naïve, amb la seva edició completa de les obres de Vivaldi, ens va oferir molt aviat la magnífica oportunitat d’explorar els concerts del Prevere Roig.

El seu conjunt ret homenatge a una formació del segle XVIII. Per què van triar aquell grup i aquell període?

La música de finals del segle XVIII és un repertori que continua sent relativament poc explorat, més enllà de Mozart i Haydn. Volíem mostrar la riquesa increïble de les obres escrites a París, que també era un gran centre d’edició musical, i aprofundir en el concepte dels artistes al cor de la societat. De fet, els músics que formaven Le Concert de la Loge eren tant constructors d’instruments com professors, compositors o editors musicals.

Què té la música barroca que continua fascinant el públic del segle XXI?

Crec que la música barroca, a través de la seva estructura, les seves formes i els ritmes utilitzats pels seus compositors, és una font de vida per als oients del segle XXI. Realment transcendeix la imaginació de l’oient i li permet evadir-se mentre descobreix nous intèrprets, artistes sempre disposats a explorar noves aproximacions històricament informades a aquesta música de colors infinits.

Aquestes reinterpretacions ajuden a acostar-la a nous públics?

Per a nosaltres, no es tracta d’una reinterpretació de l’obra de Vivaldi, sinó d’una manera de projectar-hi una llum diferent. En aquest sentit, pot ajudar el públic a descobrir o redescobrir una obra mestra i, sobretot, oferir una porta d’entrada a la música barroca a aquells que no l’han escoltada mai abans.

Com va néixer el projecte de 4 Danced Seasons? Qui va convèncer qui: vostè a Mourad Merzouki o a l'inrevès?

Per celebrar el 300 aniversari de la composició de Les quatre estacions, vaig voler proposar una col·laboració a Mourad Merzouki, amb qui ja treballava en un projecte educatiu per a joves en situació desafavorida. La seva mirada i la cultura hip-hop van connectar de seguida amb l’obra de Vivaldi, i la seva manera única d’escoltar la peça va crear un vincle molt significatiu entre els ballarins i els músics. Tothom en igualtat de condicions.

Crec que la música barroca és una font de vida per als oients del segle XXI"

Com ha estat treballar junts: una experiència de creixement per a tots dos i per al conjunt que dirigeix?

Treballar amb cossos en moviment sempre és un aprenentatge per als músics, que generalment estan acostumats a posicions estàtiques. Això canvia completament la nostra aproximació musical i ens obliga a adaptar-nos. De fet, aquesta és una de les coses més boniques que potser el públic no veu: la manera com l’espectacle evoluciona, concert rere concert, a mesura que petits canvis modifiquen la nostra interpretació i la nostra implicació a l’escenari.

La idea era crear un diàleg entre Vivaldi i la dansa urbana. Vivaldi i Les quatre estacions han sortir indemnes de l’experiment?

Absolutament, sí! Precisament perquè no vam voler abordar aquest espectacle des d’una perspectiva de crossover. Al contrari, volíem que cada protagonista respectés la seva pròpia manera de treballar, la seva personalitat i la seva integritat. No hi ha ni una sola nota que no sigui de Vivaldi.

Parlem de diàleg o de fusió?

El diàleg va ser, evidentment, central en el nostre enfocament, tot i que els cossos dels músics i dels ballarins s’han de fondre de manera fluida damunt l’escenari. Ens escoltem constantment els uns als altres, i l’aspecte visual ha estat un gran motor per als músics, no només en termes de reacció, sinó també d’inspiració.

Com ho viuen els músics? Els fa qüestionar algunes idees preconcebudes, interactuen amb els ballarins o amb altres elements escènics?

Tots els músics, sense excepció, van ser interpel·lats i van haver d’experimentar una flexibilitat absoluta. Ja fos pel que fa a l’espai, al moviment, al fet d’aprendre a tocar de memòria o a comunicar-se a través del contacte visual. El fet que tots actuem descalços també va intensificar les nostres sensacions, la nostra connexió amb el terra i ens va permetre una gran llibertat de moviment.

Merzouki sempre ha defensat que la música barroca és dansa. Ho senten de la mateixa manera?

Absolutament! La música barroca es construeix sobre ritmes de dansa heretats de la música francesa de finals del segle XVII. Els tempos ràpids, les estructures breus i les melodies fàcilment reconeixibles encaixen perfectament amb el moviment de la cultura hip-hop, que és extraordinàriament viva i espontània.

Peralada encara recorda la Folia de Merzouki. Creu que el públic farà el mateix amb aquestes Quatre estacions dansades?

Qui sap! Per la nostra experiència, aquest espectacle se sent realment com una operació a "cor obert". Les nostres emocions s’intensifiquen i la tensió creix en un crescendo continu al llarg de tota la representació. Però, sobretot, el públic pot descobrir dos móns separats per 300 anys damunt del mateix escenari. I això no és una cosa que es vegi cada dia.

Subscriu-te per seguir llegint