Catalunya tindrà una companyia nacional de dansa

Tenir una companyia nacional de dansa a Catalunya ja no és un somni. El Govern fa un pas endavant i crearà una companyia nacional de dansa amb seu el Teatre Nacional de Catalunya. La formació i les seves característiques es detallaran en el contracte programa 2027-2030 del TNC, segons ha pogut saber El Periódico, del mateix grup editorial que Empordà i han confirmat fonts del Departament de Cultura.

El contracte programa s’ha d’aprovar abans de final d’any. De moment hi ha converses entre el sector públic i privat de la dansa per disposar, per primera vegada, d’una companyia nacional de dansa. Una fita històrica per al sector cultural català.

Fa anys que de Catalunya surten artistes de gran nivell, molts dels quals estudien a l’Institut del Teatre. Del Conservatori Superior de Dansa (CPD) surten ballarins amb títols oficials en diferents estils: dansa clàssica, dansa contemporània i dansa espanyola. I la titulació superior en Coreografia i Interpretació. Fins ara, els llicenciats a l’Institut del Teatre havien de buscar-se la vida a l’acabar. Catalunya és, de fet, un gran planter: forma ballarins d’elit que triomfen als escenaris de tot Europa.

"El que preval és el talent"

Gran part dels estudiants del CPD continuen formant-se a l’estranger. Des de la creació d’IT Dansa el 1997, tenen l’opció de perfeccionar-se en una companyia de postgraduats per fer el salt al món professional. És com fer un màster on treballen coreografies gairebé amb la mateixa exigència que en el món professional. Surten capacitats tant físicament com mentalment, preparats per ser versàtils, improvisar i presentar-se a audicions amb seguretat, més conscients del que els agrada i del seu cos. Entrar-hi no és fàcil. D’uns 200 candidats cada any, només 50 accedeixen a fer la prova per entrar. Només hi ha 18 ballarins a la companyia i es renoven cada dos anys. "El que preval és el talent", diu Catherine Allard, directora d’IT Dansa .

El cert és que Catalunya produeix magnífics ballarins i ballarines que moltes vegades que han de desenvolupar les seves carreres professionals a l’estranger. Un estudi al qual ha pogut tenir accés El Periódico, d’IT Dansa –la companyia de postgraduats adscrita a l’Institut del Teatre, que el 2027 complirà 30 anys– dona llum sobre l’altíssim grau d’internacionalització de la dansa catalana: dels 134 alumnes espanyols que han ballat amb ells, la majoria, 84, han sigut reclutats per institucions europees com el Nederlands Dans Theater, el Ballet de Marsella, el Gulbenkian, la prestigiosa Batsheva de Tel Aviv i la Dresden Frankfurt Dance Company. Un 73%.

El principal destí del planter d’IT Dansa és Alemanya (42 ballarins), seguit d’Holanda (21), Suïssa (13) i Anglaterra (12). Àustria va reclutar set intèrprets i França i Portugal 6 cada un. Itàlia i Hongria, 5. Dinamarca, Israel, Malta i Noruega van donar sortida professional a 4 cada un. Austràlia, Irlanda, Polònia i Suècia es van quedar amb dos cadascun. El Canadà, Eslovènia i Islàndia també han acollit algun alumne. Catalunya forma ballarins d’elit que triomfen als escenaris d’Europa.

També al Conservatori Superior de Dansa (CPD), molts dels que acaben els estudis marxen fora. Sobretot si l’especialitat és el ballet o la dansa contemporània. Els qui opten per la dansa espanyola solen quedar-se.

A Europa, els teatres d’òpera tenen companyies de ballet. El Liceu històricament n’havia tingut una des dels seus inicis el 1847, però la va deixar morir el 1988. Malgrat això, el Liceu pot presumir d’oferir una temporada de dansa que es nodreix de grans companyies, gairebé sempre estrangeres.

A Madrid hi ha la Companyia Nacional de Dansa (CND), creada el 1979, que inclou de la dansa clàssica a la contemporània, i el Ballet Nacional d’Espanya (BNE), fundat el 1978, encarregat de preservar i difondre el ric patrimoni de la dansa espanyola, inclosos els boleros i el flamenc. I a Sevilla hi ha el Ballet Flamenco de Andalucía, companyia pública de la Junta d’Andalusia, planter de grans figures.

"Els ballarins catalans o se’n van fora o ho tenen difícil per viure de la dansa", diu Nora Sitges-Sardà, que ho ha viscut en primera persona. He treballat en diferents companyies d’Alemanya i d’Àustria. Però vaig voler tornar a Barcelona i vaig crear la Contrapunctus Dance Port amb Claudi Bombardó, la companyia amb la qual vam actuar al Mercat. Vaig lluitar per tirar la companyia endavant, però quan em van oferir feina com a assistent coreogràfica a Múnic vaig tornar a marxar", explica. Avui treballa a IT Dansa.

Marcos Morau, responsable de La Veronal, una de les companyies més potents de dansa contemporània establertes a Barcelona, adverteix que no pot pagar als seus ballarins un sou estable tot l’any, ni tenir una estructura fixa. Malgrat que que no para. Li van al darrere els millors teatres i és artista associat a la prestigiosa Staatsballet Berlin, una de les companyies més grans d’Europa. "El teatre i la música estan més protegits que la dansa", ha declarat a El Periódico més d’una vegada. "Portem el nom de Barcelona i Catalunya a tot arreu, però continuem treballant per projecte, en aquesta lluita des de la crisi del 2008". La seva companyia està integrada per bastants exalumnes d’IT Dansa com Lorena Nogal, que, com Morau, és Premi Nacional de Dansa.

Malgrat les dificultats, alguns creadors com Núria Guiu i Lali Aiguadé han tornat a casa per desenvolupar els seus propis projectes. D’altres mai se’n van anar com, Mal Pelo, companyia que té el seu espai de creació a Girona, o Thomas Noone, resident al SAT! També hi ha brots: gent que vol arrelar-se a la seva terra i créixer com a artista sense haver d’emigrar.

És el cas d’Aleix Colomer Campoy, graduat d’IT Dansa i 21 anys acabats de fer. Ha apostat per Barcelona, on la setmana vinent estrenarà el seu primer espectacle, Le Début, a la Sala Ovidi Montllor, al Mercat de les Flors, dins del Festival Grec. "És un bon punt de partida per agafar forces i tirar endavant", comenta sobre aquesta coreografia per a sis ballarins que ha sigut Premi de Dansa de l’Institut del Teatre.

Tottrontolla, el nom de la companyia que presenta Le début, demostra que sap per on es mou. "El problema amb la cultura al nostre país és institucional. Les dues funcions estan esgotades: de públic n’hi ha. A diferència del futbol, a la dansa sempre li han faltat ajudes. Però estan sortint projectes de companyies joves que estan disposades a clavar l’ungla i donar-se a conèixer".

El 2025, la Generalitat va atorgar 15 beques de 8.000 euros per a projectes d’investigació; 207.000 en ajudes a la investigació i creació. El 2024 es van destinar gairebé 500.000 euros a 40 projectes professionals. El 2024-2025 el Departament de Cultura va atorgar 507.000 euros a festivals especialitzats en dansa i 625.000 euros a centres de creació de dansa com La Caldera, L’Obrador, L’Animal a l’esquena i El Graner, que està adscrit al Mercat de les Flors. I es van destinar 227.000 a les estructures professionals del sector. En l’última convocatòria de l’ICEC d’ajudes plurianuals 2023-2026, es va concedir un total de 2,5 milions d’euros a 19 companyies i productores (1,9 per al desenvolupament i 569.000 per a la producció).

El 2006 les companyies catalanes van oferir 1.314 representacions, en comparació amb les 948 del 2024, segons dades del Departament de Cultura facilitades pel Conca. El II Pla d’Impuls a la Dansa 2023-2026 finalitza i caldrà repensar-lo. "Falta un circuit per a la dansa. Falten espectacles", assenyala Roberto G. Alonso, president de l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya. "Els ballarins ni tan sols tenim un conveni salarial com tenen els actors", apunta.

Subscriu-te per seguir llegint