Part del tresor oral del cadaquesenc preservat per Ernesta Sala ingressa a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà

Durant els estius del 1984 i 1985, catorze testimonis i informants de Cadaqués van ser enregistrats parlant la seva llengua, el cadaquesenc. Els testimonis eren persones d'edat avançada amb un vocabulari i unes formes verbals sintàctiques i fonètiques que es mantenien sense contaminació del boom turístic. La responsable de recollir aquest tresor del patrimoni oral de Cadaqués va ser la filòloga catalana Ernesta Sala Brusés (Figueres, 1935). Recentment, l’Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà ha rebut la donació d'aquestes sis hores gravades fa poc més de quaranta anys i que són només una part de tota la documentació oral que Ernesta Sala Brusés va recollir i gravar al llarg de tota la dècada dels vuitanta amb motiu de l'elaboració de la seva tesi doctoral (UAB 1992), a banda d’altres dos treballs menors amb una increïble riquesa lingüística d’aquest indret del cap de Creus. La resta de material que va fer servir s'ha perdut. Malgrat tot, dins aquesta línia de salvaguarda d'aquest patrimoni lingüístic, Ernesta Sala va publicar i donar a conèixer tres treballs. Es tracta d'El parlar de Cadaqués (1983), El vocabulari de Cadaqués (1994) i també el text publicat a la Revista de Girona La toponímia del terme marítim de Cadaqués (1986).

Aquesta donació a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà ha arribat de mans de la família, concretament del fill d'Ernesta Sala. Ella encara viu, però està molt delicada de salut. A més, aquest acte de generositat coincideix amb la reedició, l’any passat, de tots els treballs d'Ernesta Sala per part del mateix Ajuntament de Cadaqués, el Centre d’Estudis Cadaquesencs i un ajut de Diputació de Girona. Com recorda Èrika Serna, directora de l'arxiu comarcal, "aquest ric patrimoni lingüístic representa una preservació de la memòria de Cadaqués, a més d’una manera de preservar i donar a conèixer a les generacions més joves una part bàsica de la seva identitat. Representa un llegat que serveix per seguir l’evolució d’aquesta parla variant del català, dins del dialecte oriental, i dins d’aquest, el central".

En aquesta documentació recollida per la figuerenca Ernesta Sala destaquen enquestes sobre el terreny, consulta d’arxius i premsa, converses amb mariners, pescadors, pagesos i mestresses de casa, enregistraments, transcripcions. Èrika Serna remarca el valor de la tasca de la filòloga: "Ella va fer molt treball de camp per elaborar els volums entre 1975 i 1990. Una feina que va utilitzar per confeccionar un sistema lingüístic cadaquesenc ple de vocabulari i gramàtica dins d’un territori tan petit i acotat, el terme de Cadaqués, estudiat de manera rigorosa i científica".

Subscriu-te per seguir llegint