Art
El científic Jacques Montagut explora el concepte de 'Literàcia' amb obres generades amb IA
L'exposició efímera, comissariada per Mariona Seguranyes, es va realitzar durant unes poques hores al Molí de la Torre, al Far d'Empordà, un espai on Salvador Dalí va fer una estada durant la infància i que el va influir molt posteriorment

Una de les obres que Jacques Montagut ha creat amb la IA i exposat unes hores al Molí de la Torre. / Cristina Vilà

Jacques Montagut és biòleg d'ofici i al llarg de la trajectòria professional ha viscut de prop els dos extrems de l'existència -la vellesa i el naixement- la qual cosa l'ha apropat al pensament humanista i bio-ètic. Per expressar i transmetre eficaçament les seves idees, molt influïdes pel filòsof Edgar Marín i el pensador Jordi Pigem, Jacques Montagut ha fet ús de la intel·ligència artificial (IA) donant-li unes instruccions clares per generar una sèrie d'obres que, aquest passat dimecres i només durant unes poques hores, va mostrar en exclusiva a un grup reduït i molt divers de persones vinculades a la cultura empordanesa. Ho va fer als baixos d'un espai fortament simbòlic, energètic i històricament crucial per a un dels artistes icònics de l'Empordà, Salvador Dalí. Parlem del Molí de la Torre, al Far d'Empordà, que acollia, per primer cop des del tancament del Museu d'Art Naïf l'any 2000, una exposició efímera, en aquest cas, comissariada per la historiadora de l'art, Mariona Seguranyes, amb disseny de Pep Canaleta.

Jacques Montagut, en primer terme, escoltant Mariona Seguranyes durant la presentació. / Cristina Vilà
L'expectació entre els assistents era gran. D'entrada per la possibilitat d'accedir a un espai que feia molt temps o que potser mai havien visitat -el Molí de la Torre- i, per l'altra, per saber qui era Jacques Montagut, el protagonista de la vetllada i creador d'Art i Literàcia, com va batejar la proposta. Mariona Seguranyes va presentar Montagut com un científic que "no nega la tècnica, però l'utilitza amb un criteri" i que "defensa un retorn a l'essència de la humanitat". Durant la presentació, Jacques Montagut va aprofundir en el concepte de Literàcia, poc difós a l'Estat espanyol -no existeix com a paraula en el diccionari català-, però molt emprat a França, que va néixer en el cor del Consell d'Europa i la Unesco i que cada vegada està agafant més força. "La Literàcia és la capacitat de llegir, comprendre i intercanviar amb la paraula", va explicar Montagut qui està convençut que la Literàcia esdevindrà "un nou dret humà". Per aconseguir-ho caldrà pensar "un nou model social que serà intergeneracional" en què les diferents generacions visquin connectades.

L'exposició es va instal·lar en una sala del Molí que manté un aspecte decadent amb aires industrials. / Cristina Vilà
Per transmetre les seves idees, Jacques Montagut va haver de familiaritzar-se amb un llenguatge que no dominava, la IA. També es va amarar de referències estètiques, principalment d'artistes del Renaixement com Leonardo da Vinci o Rafael, o aquells creadors que han analitzat l'inconscient humà com El Bosco, Bruegel o Joan Miró i Dalí. "Tots tenen en comú aquest retorn a l'essència de la humanitat", explicava Seguranyes. El resultat, una sèrie de peces presentades en cinc àmbits i nascudes a partir de missatges molt concrets donats a la IA. La mostra va generar opinions diverses entre els assistents. A alguns els va entusiasmar mentre que a altres, les peces generades amb la intel·ligència artificial, que reunien els interessos estètics i de pensament de Montagut, els van recordar aquells experiments dels anys seixanta i setanta quan alguns artistes van emprar computadores o màquines d'escriure per a crear obres d'art.

Les obres es presentaven en cinc àmbits diferents. / Cristina Vilà
L'empremta del Molí de la Torre
Durant l'acte, Mariona Seguranyes va resseguir la història i evolució de la finca del Molí de la Torre, que va adquirir Maria Gay l'any 1907 i que el seu germà, Pepito Pichot, gran amic del notari Salvador Dalí, va gestionar. El Molí de la Torre, dissenyat en un estil neoclàssic molt possiblement per l'arquitecte Josep Roca i Bros a finals del segle XIX, va tenir una significació important dins la vida i l'obra de Salvador Dalí. Cal recordar que aquest va ser un dels espais de la seva infantesa i que, segons Seguranyes, "va deixar una empremta profunda en el seu subconscient". També en la seva obra, ja que reprodueix aquella torre, la part més antiga de l'edifici, i el paisatge que abastava, i que encara es preserva, en múltiples ocasions. El fet és que Dalí només hi va passar unes setmanes refent-se d'una grip i "va quedar captivat de totes les obres de Ramon Pichot Gironès, el gran amic de Picasso". De fet, el 8 de juliol de l'any 1973 Dalí retornaria a aquest Molí de la Torre, acompanyat per Antoni Pitxot, i en aquella visita descobririen a les golfes "un oli semiacabat de Ramon Pichot". Va ser un moment molt especial, ja que "el connecta amb una memòria i amb uns símbols iconogràfics que col·loca a totes les seves obres".
Subscriu-te per seguir llegint
- Viu en un camió camperitzat de 12 metres quadrats ('amb garatge per a moto inclòs') i no paga hipoteca, aigua ni llum
- El Cortal Avinyó: el tresor modernista dels Barraquer als Aiguamolls de l’Empordà, a la venda per 3,9 M€
- El Meteocat activa l’alerta a l’Empordà per temps violent: calamarsa, vent i possibles tornados
- Faizuly López: «Hem habitat el Cortal Avinyó d’una manera com la família no ho havia fet mai»
- El SEM atén 153 persones a Catalunya, vint d'elles a les comarques gironines, per incidències relacionades amb l’eclipsi solar
- Plans per al cap de setmana del 15 i 16 d'agost a l'Alt Empordà
- Activat el pla Inuncat en alerta per les fortes pluges previstes aquest dissabte a gran part de Catalunya
- La gent ha vist que és segur i ara entra al correfoc': Els Senyors del Foc de Castelló d'Empúries fan 20 anys