Mor Joan Roca, el discret i fiable baixista d’Antònia Font

Els focus solen apuntar al cantant, Pau Debon, i al compositor i guitarrista, Joan Miquel Oliver, però Antònia Font és un quintet de singular arquitectura pop en el qual Joan Roca ha exercit sempre un fiable i sòlid, rol a càrrec del baix elèctric. Una funció que queda ara òrfena després de la mort del músic, la matinada d’aquest dimecres, a causa d’una llarga malaltia.

Joan Roca tenia 53 anys (va néixer a Son Sardina, Mallorca, el 1972) i va ser el baixista d’Antònia Font des de l’any 2000, quan va suplir el membre original, Pere Estarellas, per gravar el segon àlbum del grup, ‘A Rússia’. Aquest ha sigut l’únic canvi de formació que la banda ha experimentat en tota la seva singladura. Roca venia de tocar folk amb el grup Herbes Dolces i música improvisada experimental amb Le Ciel Afònic, i a Antònia Font va posar el seu saber fer al servei de les cançons creades per Oliver.

«En el grup va començar estant una mica amagat», si bé «amb el temps va créixer com a músic d’una manera impressionant», apunta Toni Pastor, que va ser la mà dreta d’Oliver a l’estudi, produint, gravant i barrejant, en els discos clàssics de la banda, com ‘Alegria’ (2001), ‘Taxi’ (2004) o ‘Batiscafo katiuscas’ (2006). Roca no componia, però era algú que «posava sensatesa en la presa de decisions del grup» i «l’opinió del qual sempre es tenia en compte».

Del baix al contrabaix

Va ser amb els anys quan Roca va començar a estudiar música al Conservatori de Música Superior de les Illes Balears, a Palma. «El contrabaix, que no és un instrument fàcil. Quan un baixista agafa un contrabaix és perquè ja s’ho pren seriosament», explica Pastor. «La seva evolució va ser brutal, es va convertir en una biblioteca de la música». Més enllà d’Antònia Font, va tocar amb Marcel Cranc i Pere Janer (ex La Fosca), i en els anys d’inactivitat del grup (2014-22) es va enrolar a Dinamo, banda de fusió amb base a l’ska, amb la qual va anar de gira dues vegades per Mèxic, i va arribar a tocar amb l’Orquestra Simfònica de Balears.

Una altra missió tècnicament exigent va ser la que va assumir amb el seu últim grup, Geometrical Sardine, trio de jazz fusió experimental que va formar amb Jaume Rosselló (guitarra) i Pep Aspas (bateria), i amb qui va gravar dos àlbums, ‘Minialien’ (2022) i ‘Last flight before extinction’ (2025), publicats per Blau-Discmedi, la discogràfica que havia llançat els discos històrics d’Antònia. «Ell estava entusiasmat amb aquest projecte. Li vaig dir que m’agradava molt el que feien, perquè em recordava Return to Forever i aquell jazz-rock que es van inventar Chick Coreai companyia, i el vaig animar a descobrir altres artistes històrics d’aquesta mena», explica el responsable del segell, Miquel Àngel Sancho.

En aquesta última etapa, Joan Roca, que havia estudiat biologia, s’havia convertit en un empresari i «molt bo», indica Toni Pastor, en el sector de la jardineria, que atenenia encàrrecs en el sector privat i públic. També va practicar molt esport, en concret ‘kick-boxing’. «Es cuidava moltíssim i no era especialment festaire». Pare de dues filles, és recordat per Pastor com un paio que «entrava a l’estudi i tot era alegria». La seva defunció deixa anar incertesa en l’horitzó d’Antònia Font, grup que, després d’acabar la seva llarga gira de reunió el febrer del 2025 al Liceu, va anunciar una actuació única per a aquest dissabte en un festival mallorquí, el Mobofest, a Lloret de Vistalegre.