'Diario di una madre', escenes íntimes que retraten la vida sencera d'una mare, uneix Demestres i Pavarotti, al Festival Perelada

Alberto García Demestres, rebatejat per la crítica com el compositor de la veu, feia temps que creava obres en format de tríptic, tant en l’àmbit de la cançó lírica com en el gènere operístic. Això el va dur a proposar-li a la seva amiga, la llibretista i directora d’escena Cristina Pavarotti, de fer un tríptic en italià sobre la relació d’una mare i una filla que defuig idealitzacions sobre la maternitat i no amaga les ombres i la fragilitat. Aquella idea va fructificar i tot i que no es va traduir en un tríptic sí que ho va fer en disset cançons, catorze de les quals donen cos ara al dietari imaginari Diario di una madre que el 26 de juliol s’estrena a l’església del Carme, dins del Festival Perelada, de la mà de la soprano Sabina Puértolas i el pianista Rubén Fernández Aguirre.

Per trobar les arrels de l’amistat de Demestres amb la família Pavarotti cal remuntar-se als anys vuitanta. La impossibilitat d’estudiar cant a Bulgària el va dur fins a Itàlia i, per mitjà d’un amic, va conèixer a Leone Magiera, el pianista de Luciano Pavarotti, qui li va proposar fer una audició amb el tenor uns mesos més tard a Florència. Allà va anar i d’amagat va esperar el seu torn mentre escoltava Pavarotti, “preocupat per la veu”, assajant per a un concert. Aquell dia Demestres no va fer l’audició perquè el tenor marxava a Nova York l’endemà, però, tot i això, el va animar a visitar-lo. Així va ser que Demestres, que tenia vint-i-quatre anys i just viatjava als Estats Units per anar al Carnegie Hall on interpretarien música seva que, per cert, va rebre grans crítiques al New York Times, va acabar menjant espaguetis fets per Pavarotti a casa seva i cantant per a ell. “Jo estava al·lucinant, eufòric”, rememora. Aquell va ser l’inici d’una amistat sincera que va incloure viatges i estudi. “Em tractava com un fill”, diu. Va ser en aquest temps quan també va conèixer a Cristina Pavarotti amb qui compartia viatges en tren per anar de Modena a Bologne a estudiar.

Des d’aleshores s’anomenen “germans de sang” i junts han materialitzat projectes operístics de gran bellesa com Adelgaza en 3 días (1997), Il sequestro (2009) i La straordinaria vita di Sugar Blood (2017). “La Cristina és una grandíssima escriptora i sap greu que no s’hi dediqui plenament”, admet Demestres qui qualifica els textos de Diario di una madre de “meravellosos”. És la primera vegada que ella els fa sola. Ho van decidir junts després d’escriure els primers poemes perquè “el tema era molt femení”.

Diario di una madre. Pagine scelte ressegueix escenes íntimes i moments viscuts per una mare al llarg d’una vida sencera: des que sent, per primer cop, el moviment de la seva filla en forma de vibració fins al moment en què la memòria comença a esvair-se i la mare és a les portes de la mort. “Són temes que normalment no es tracten a les cançons, es defugen, i nosaltres no ho hem fet”, comenta Demestres. Enrere quedaven llargues reunions entre els dos per definir “llistes de temes per tractar, parlant de cada paraula” fins a l’últim minut.

Amb els textos conclosos, travessats d’ironia i gran lucidesa i amb un llenguatge planer i proper, Demestres va crear la composició musical que s’emmotllava a cada cançó talment com “un vestit fet a mida”. La música, doncs, juga a fer de parella del text, que té múltiples lectures, i, al mateix temps, d’una selecció de fotografies i transparències creades per May Zircus i Álvaro Rodríguez Galán.

A aquesta peça de rellotgeria construïda amb paciència i cura durant molts mesos li donaran forma a l’escenari la soprano Sabina Puértolas i el pianista Rubén Fernández Aguirre. Demestres admet que fa “coses complicades per als intèrprets, però que no ho perceben així els oients”. El compositor qualifica a Puértolas i Fernández d’intèrprets boníssims, potser els únics que s’atreveixin amb l’obra. “De moment ho fa qui ho ha de fer i d’una manera excel·lent”, reconeix satisfet Alberto García Demestres. Prèviament, els dos intèrprets i els dos creadors han sostingut llargues converses “intentant que s’estengui cada paraula, d’on ve, fins on va”. La implicació ha estat màxima, ja que Puértolas i Fernández van posar-se a estudiar el mes de desembre passat i s’han anat trobant a Bilbao, Sevilla i Madrid fins a la setmana prèvia a l’estrena.

Alberto García Demestres assegura que aquest projecte ha estat “un viatge molt emocionant” i no amaga que, després d’uns mesos difícils per motius de salut, per a ell “començar a escoltar l’assaig va ser tornar a la vida”. Aquesta emoció també la va sentir la soprano Sabina Puértolas qui va admetre que li calia anar amb compte per no acabar plorant en alguna cançó. “Els cantants tenim una tècnica per aconseguir-ho, però si cal plorar es plora”, comenta el compositor qui espera que molta gent “es vegi reflectida sobretot les dones que han estat mares, però també homes perquè l’emoció que li he posat a les cançons és generalitzada”.

Estrenar Diario di una madre a Peralada és per a Demestres “meravellós”. De fet, la relació del compositor amb aquest festival és llarga. Va ser el creador de la peça orquestral del quinzè aniversari del festival i, a banda d’estrenar-hi obres seves, és, avui dia, l’únic compositor que ha rebut la Medalla d’Honor. Val a dir que el 18 d’octubre aquesta obra es podrà veure també a Sant Esteve de Palautordera on Demestres organitza amb amics un cicle de concerts.

Subscriu-te per seguir llegint