La galeria Cadaqués deixa de funcionar aquest estiu: Huc Malla busca "agafar una mica d'aire" després de 23 anys

La històrica galeria Cadaqués no obrirà portes aquest estiu. Després de vint-i-tres anys, el seu propietari, el galerista Huc Malla, ha pres la decisió. No ha estat fàcil. Li ha donat moltes voltes, però, diu, "necessito fer una pausa, agafar una mica d'aire". El galerista cadaquesenc admet que, quan va prendre la decisió, finalment, va respirar tranquil. De fet, li ha coincidit en el temps amb altres projectes importants, en aquest cas col·laboracions amb la Fundació Juan March i amb la Fundació 'la Caixa', i "ens ho volem agafar amb calma". Assegura, d'entrada, que el tancament està pensat per aquest estiu tot i que tampoc garanteix que la pausa no s'allargui un temps més. Vol "analitzar-ho bé". "Lanfranco Bombelli va tenir la galeria vint-i-cinc anys, jo l'he tingut vint-i-tres més, però el cert és que a Cadaqués tot és complicat", reflexiona.

Que la galeria Cadaqués tingui les portes tancades al públic i no programi cap exposició no significa que Huc Malla freni l'activitat: "Tinc clients, tinc comissaris convidats a casa...Ells no necessiten per a res la galeria perquè sempre estan al cas de les noves peces que vaig entrant. Amb la galeria et trenques el cap per fer coses molt ben fetes, molt potents i arriba un moment que et cremes.". És el que li ha passat. Huc Malla explica que el dia a dia de la galeria es fa gairebé "per amor a l'art, per amor a Cadaqués que és on he nascut i l'adoro perquè Cadaqués em sembla el millor que hi ha al món, però estar hipotecat cada dia per res...". El galerista no amaga que sovint té la sensació "de perdre el temps".

Huc Malla bolca molt esforços, temps i diners en cada una de les exposicions que organitza. Només la darrera, l'estiu passat, Sadomasoqués, es va anant coent durant quasi dues dècades en complicitat amb Antoni Muntadas. Hi van participar prop d'un centenar de creadors de tots els continents i això va suposar un gran esforç de producció, coordinació, transport, assegurances, que el galerista va assumir, com sempre fa, sense demanar subvencions ni ajudes de cap mena. "Tot ho fem amb molt de carinyo i amb molt d'amor i tenim gent entregadíssima que ens ajuda i que estan al voltant nostre però clar, arriba un moment que et cremes molt", admet.

Falta de relleu entre els col·leccionistes

Huc Malla reconeix que, com a galerista d'art, nota un canvi substancial entre el Cadaqués actual i el de temps enrere. "Jo estic tot l'hivern viatjant, trobant-me amb clients de primera línia, col·leccionistes bojos com jo, i aquí, les generacions que pugen i que es podrien permetre comprar art no ho fan. A més, l'anterior generació de col·leccionistes, els més grans, s'està perdent i per trobar-ne de joves i potents has d'anar a fora". Huc Malla sap molt bé de què parla. Abans de la galeria Cadaqués n'havia tingut una altra, també al poble, durant dos anys. Va ser el 2003 quan Huc Malla es va decidir a reobrir la mítica galeria que l'arquitecte milanès Lanfranco Bombelli va inaugurar el 1973 en una antiga fàbrica de salaó d'anxoves, i que va mantenir fins al 1997. El jove galerista i col·leccionista, format al Sotheby’s Institute de Londres, va mantenir l'esperit de les avantguardes històriques i la tradició editora de Bombelli, així com una línia expositiva oberta a l'art contemporani. A més, va ser capaç de superar la pre-crisi del 2008 que, sorprenentment, els va fer crèixer. "Els que vàrem viure allò vam tenir molta sort perquè es va vendre molt. Després ens vam tragar la crisi, però havíem crescut molt abans i, més tard, va caldre anar lluitant", rememora. Aquests antecedents, doncs, fan que mantingui l'esperança en el futur.

Subscriu-te per seguir llegint