Els murals dedicats al passat pagès de Saint-Sébastien-sur-Loire, a França, reviuen de la mà de Diana Taubin, una dècada després

Frescos per al record és un projecte històric i cultural que l’artista argentina Diana Taubin va dur a terme entre els anys 2012 i 2015 a Saint-Sébastien-sur-Loire, una petita ciutat residencial a tocar de Nantes, a la regió del Loira, a França. La proposta, encarregada per l’Ajuntament i l’associació Amics de Saint-Sébastien, tenia per objectiu "recordar l’important passat patrimonial" del poble lligat al món pagès. Dels tres murals que inicialment havia de pintar Taubin, en va acabar fent dotze, un dels quals de grans dimensions sobre la superfície del dipòsit de la Galtière, un element de gran força simbòlica per als veïns, ja que antigament proveïa d’aigua els camps on es conreaven llegums, verdures i muguet, una flor que els pagesos plantaven en caixes. El pas del temps va malmetre l’obra i, el setembre passat, Taubin s’hi va retrobar per restaurar-la completament. També va recuperar els altres murals d’aquell projecte de memòria històrica que s’havien malmès, enriquint-los amb variacions.

Quan Diana Taubin va pintar per primer cop el dipòsit d’aigua centenari, de forma cilíndrica i instal·lat sobre una torre de pedra de més de tres metres d’altura, es va adonar que, ja aleshores, estava oxidat. Els promotors van fer el tractament, tot i que l’artista ja els va advertir que haurien de mantenir a ratlla les humitats de la base. Això no es va fer i, fa dos anys, quan es va retirar el tanc per seguretat, aquest es va trencar. Els Amics de Saint-Sébastien van aconseguir que, de nou, l’Ajuntament es fes càrrec de la restauració dels murals. També dels altres nou murals que, creats sobre una estructura metàl·lica, s’havien fet malbé a causa de l’oxidació d’uns cargols de ferro que es van utilitzar per fixar-los.

Aquest projecte de restauració ha suposat per a Taubin retrobar-se de nou amb aquelles creacions, però no ha consistit, com explica, només a refer les obres tal com les va realitzar deu anys enrere, sinó que les ha enriquit amb nous elements. Així, en el cas del dipòsit d’aigua, l’artista ha introduït més vegetació i nous personatges a l’escena original, que recrea l’activitat hortícola i la recol·lecció del muguet, potenciant els colors que donen una gran vivesa a l’escena. La resta de murals reprodueixen escenes del passat o racons que Taubin va reproduir a partir de documents gràfics antics. Són l’antiga línia de la companyia dels ferrocarrils d’Anjou, l’hipòdrom de la Grève, els molins de vent o les dones al rentador. També va copsar la solidaritat després de la Segona Guerra Mundial, quan, davant la crisi de l’habitatge, el moviment cooperatiu dels Castors va aixecar, amb el suport dels veïns, un nou barri de la ciutat, avui dia protegit. Dona la casualitat que Taubin va recrear en aquest mural part de la seva família: al centre va pintar el seu pare, que va morir molt jove i de qui va aprendre l’art del mural. Amb l’actual intervenció hi ha inclòs el seu gos.

Diana Taubin s’ha bolcat totalment en aquest treball, que li ha requerit moltes hores, esforç físic -pujar i baixar de les bastides-, precisió i constància. Del setembre al desembre passat va completar el dipòsit i tres murals i, fins avui, quatre més. Ara treballa en dos més i li’n queden pendents dos altres fixats a la paret. En aquest sentit, els promotors volien desgranar el projecte al llarg de tres anys, però Taubin va suggerir completar-lo aquest 2026: "Jo ara em trobo bé de salut -té 68 anys-, però no sé què pot passar més endavant. És una feina que em fa molt feliç perquè he creat un vincle afectiu important amb els veïns", que, d’altra banda, estan encantats amb les peces. "Els meus murals potser no són grans obres d’art, però intento transmetre emocions i a la gent li fa bé mirar-los. Això em gratifica molt", conclou Diana Taubin com també ho ha fet la recent feina de restauració de les seves pròpies creacions al parc aquàtic Aquabrava, a Roses.

Subscriu-te per seguir llegint