Els homes, els que més cantaven a Maçanet de Cabrenys, Tapis i Costoja

Un gran incendi per la banda del mas La Trilla, a Albanyà, va obligar als folkloristes Joan Amades (1890-1959) i Joan Tomàs (1896-1967) a agafar un autobús -temps enrere eren tartanes- per fer el trajecte de Figueres a Maçanet de Cabrenys. Més tard, no van dubtar a pujar sobre un matxo per arribar a Tapis i Costoja "per un camí molt abrupte i pedregós". Amades i Tomàs formaven part de les missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb la qual recollien les cançons que la gent dels pobles cantaven cada dia. Així, del 26 al 31 de juliol de l’any 1928, van entrevistar a una vintena de cantaires d’aquells tres pobles documentant aquest ric patrimoni oral, en total cent quaranta-dues cançons, la majoria de les quals s’han mantingut inèdites i que ara l’associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional ha transcrit i reunit, per primer cop, amb partitura i lletra, a El Cançoner de Maçanet, Tapis i Costoja (Norfeu) amb la voluntat "de difondre-les i posar-les a l’abast de tothom". Aquest és el tercer volum de la col·lecció Recull iniciada el 2024. Els dos anteriors es van dedicar a Figueres, Lladó i Navata.

Jordi Jordà, president de l’associació i artífex d’aquest projecte de recuperació, no dubta a qualificar el resultat d’aquells treballs de camp "de feina genial, una obra magna brutal mai feta enlloc amb aquest nivell d’intensitat". Sense ella està convençut que bona part d’aquest patrimoni s’hauria perdut. Amb el llibre que ara es publica, i com ja es va fer amb els anteriors, també es reprodueix íntegre, i tal qual la van escriure en el català de l’època, la crònica d’aquella missió, així com les cartes que enviaven al mestre Millet, fundador de l’Orfeó Català, textos farcits de detalls, de noms, de moments, d’experiències que acaben esdevenint "un retrat viu i directe de la societat d’aquell temps".

Del Gegant al Rostollet

El que es desprèn de la crònica és la gran expectació que va generar la visita dels folkloristes. A Maçanet van conèixer "un bosquerol dit ‘el Gegant’. Era Isidre Tobert i Justafrà, de 40 anys, el qual "ens canta dues interessants cançons, una de contrabandistes i l’altre del traginer Ramonet". Seran les úniques peces que recollirien aquell primer dia. L’endemà Joan Tomàs i Joan Amades ja enfilen sobre matxos el difícil camí cap a Tapis carregant la màquina d’escriure i altres estris i acompanyats pel traginer Enric. Allà, expliquen, "ens acullen amb gran simpatia i es posen seguidament a la nostra disposició". Tot i que en aquell "llogaret" només hi vivien cinquanta persones, entre ells onze carabiners i cinc guàrdies civils que els van rebre molt bé, va ser on van aplegar més cançons. Hi coneixerien el Rostollet, malnom de Pere Soler i Aiats, estanquer, espardenyer i taverner, però també a Joan Pineda, el vell de cal Senyor, natural de Bassegoda que aleshores tenia 82 anys i era considerat "un dels grans cantaires de Tapis". Malgrat l’aspecte desvalgut, "de misèria, vesteix amb gran pobresa i bandó", els dos personatges els cantarien més de setanta cançons, de les quals van recollir-ne trenta-dues. Els missioners destaquen com "canten amb un pit i una força de veu veritablement inesperable en persones de la seva edat". Del Rostollet remarquen que ho fa "amb molt de gust i sentit l’emoció".

La tercera parada de la missió va ser Costoja, a la banda francesa. Allà, al llarg de dues hores, instal·lats en un taller d’espardenyer, van escoltar els cantaires locals, entre ells el mestre Esteve Greinitche, fill de Ribesaltes de 28 anys. De Costoja en van destacar un fet únic: "la influència notable del Vallespir amb paraules afrancesades a les lletres de les cançons". També, a diferència d’altres pobles, es van trobar molts més homes cantaires que no dones.

El Cançoner de Maçanet de Cabrenys, Tapis i Costoja

Cançons recollides: Joan Tomàs i Joan Amades

Curador: Jordi Jordà Casademont

Editorial: Norfeu

Pàgines: 258

Preu: 20 euros

De les cent quaranta-dues cançons, algunes també apareixen al recull de Figueres com L’horta del meu pare perquè, segons Jordi Jordà, "estava molt de moda". Si les recollien era perquè tenien variacions musicals interessants. També passa amb la d’Els contrabandistes. Jordi Jordà afegeix que actualment hi ha grups que encara canten algunes d’aquestes cançons, però que, fins ara, feien la tria a partir de la selecció duta a terme als anys 90 pel pare Massot. Qui sí que les ha incorporat al repertori són Els Mini-Stress del qual Jordà forma part.

El llibre ara publicat es divideix en dues parts. A la primera el lector hi trobarà la música en partitures i la lletra, que Jordà aconsella llegir perquè "van ser escrites en una època en què tot era molt diferent", però en la segona es condensa l’element històric i etnològic amb la crònica, les cartes i les fotografies i dades dels cantaires extretes de les fitxes que sempre feien els missioners. Ell no descarta que durant l’exili que va patir tot aquest material a Suïssa i amb el trasllat el 1991 a Montserrat no es perdessin coses. De fet, ha detectat que falten fotos de cantaires o n’hi ha alguna sense dades.

Subscriu-te per seguir llegint