Veu i cos esdevenen espai de memòria i identitat al 40è Festival Perelada

Carmen Mateu tenia dues passions: la dansa i la lírica. Aquestes dues disciplines artístiques sempre han brillat al Festival Perelada i en aquest quarantè aniversari no serà diferent. Tant és així que la vetllada inaugural, el 17 de juliol, serà el recital que oferirà la soprano Ermonela Jaho i el tenor Benjamin Bernheim a l’església del Carme, un recorregut per l’òpera italiana i francesa. Des d’obres de Cilea, Puccini i Verdi que dialogaran amb l’elegància lírica de Gounod i Massenet, tot un itinerari en què la veu esdevindrà espai de trobada entre text i música.

El segon recital líric el protagonitzarà el baix baríton Bryn Terfel que el 25 de juliol que torna al Festival acompanyat per Hannah Stone, a l’arpa, i Annabel Thwaite, al piano, amb un programa plantejat com un relat i que recorre la música gal·lesa, el lied centreeuropeu i el repertori operístic, configurant un itinerari que travessa llengües, tradicions i paisatges sonors. Des de les cançons d’arrel popular fins a l’univers de Schubert, Schumann o Debussy, i amb incursions puntuals en l’òpera -com l’ària de Wolfram de Tannhäuser-, el recital converteix la veu en un espai de memòria i identitat, on cada peça s’inscriu dins d’una mateixa continuïtat expressiva.

El tercer recital, en aquest cas de bel canto, servirà per escoltar, de nou a l’església del Carme, la veu lluminosa de la soprano Sara Blanch. Fa just una dècada que la soprano catalana va iniciar el seu idil·li amb el festival empordanès com a artista resident. En aquests deu anys, Blanch ha debutat en escenaris com la Royal Opera House de Londres, La Scala de Milà o l’Òpera de París. El director artístic del festival, Oriol Aguilà, assegura que "ens fa molt de goig que una persona de la seva humanitat ens acompanyi per celebrar els nostres quaranta anys. Per a nosaltres és un honor grandíssim". Blanch actuarà el 8 d’agost acompanyada del tenor Michael Spyres i del pianista Giulio Zappa.

Fascinació per la música barroca

A banda dels recitals, l’església també serà l’escenari de diferents concerts de música de cambra. El 26 de juliol s’estrena Diario di una madre amb cançons escrites per Cristina Pavarotti, filla del reconegut tenor, i música composada per Alberto García Demestres, amb les veus de la soprano Sabina Puértolas i el pianista Rubén Fernández Aguirre. El 5 d’agost, serà el Trio Fortuny el que debuti en el Festival i ho farà amb un repertori per a trio amb piano i amb l’estrena de l’obra Ronde de Francesc Prat.

La fascinació per la música barroca també tindrà un espai reservat en el programa d’enguany. A banda de 4 Danced Seasons amb Le Concert de la Loge interpretant Les quatre estacions de Vivaldi i coreografia de Mourad Merzouki, el 9 d’agost clausurarà el festival el mestre Jordi Savall, qui acaba de rebre el premi Ernst von Siemens de Música, amb la soprano Núria Rial, dues figures essencials en la manera contemporània d’entendre la música antiga, i Les Musiciennes du Concert de Nations, una formació inspirada en les institucions musicals venecianes del segle XVIII. En aquest univers destaca la figura de concertino de Lina Tur Bonet.

Respecte a la dansa, enguany la proposta se centra en dos espectacles al Mirador. Per una banda, el 28 de juliol es podrà veure Niu, una creació que serveix per celebrar els deu anys del Campus Estiu. Imaginat per Aleix Martínez, la proposta posa en relació joves ballarins i músics en formació amb artistes de trajectòria internacional -ballarins de l’Hamburg Ballet i el músic Arnau Obiols- en un procés que combina aprenentatge, experimentació i creació escènica.

La segona proposta es farà al Celler Perelada el 31 de juliol. Es tracta de Le Terroir, de la coreògrafa i ballarina Lorena Nogal, una peça site-specific concebuda per a aquest espai i estrenada en la passada edició del Festival. Inspirada en el procés del vi, la proposta estableix un paral·lelisme amb el cos, entès com un territori en canvi constant. La peça es desenvolupa com un recorregut en què el públic acompanya l’acció, en un dispositiu escènic que integra espai, moviment i percepció en una experiència de forta càrrega sensorial.

Subscriu-te per seguir llegint