L'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries inicia una nova etapa amb una renovació integral que connecta patrimoni, alimentació i sostenibilitat

Era l'any 2022 quan tot l'equip de l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries es posava en marxa per iniciar la transformació d'aquest equipament museístic. Després de dues dècades entenien que calia una renovació per adaptar-se als nous temps, als nous conceptes museístics i obrir-se al públic. "Quan et poses en això saps que no hi ha marxa enrere, és el futur del museu", comentava la directora Carme Gilabert, poques hores abans de la presentació oficial de la nova museografia prevista per aquest divendres 17 de juliol, a les set de la tarda. Serà un acte molt especial i molt esperat pels veïns del municipi i, per aquest motiu, ja han confirmat l'assistència representants institucionals i del sector museístic com Pere Parramon, subdelegat del Govern d’Espanya a Girona; Anna Massot, alcaldessa de Castelló d'Empúries i Albert Tulleuda, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNATEC), ja que l'Ecomuseu-Farinera forma part de la xarxa. El cap de setmana, per fer-ho extensible a tothom, hi haurà jornada de portes obertes i aleshores, tothom podrà visitar lliurement l'Ecomuseu. Quedarà pendent de visitar la tercera planta, del tot acabada i dedicada al territori on es mostrarà una gran maqueta de la badia de Roses, però que ha estat necessari tancar a causa d'un problema estructural que ha sorgit recentment i que s'espera resoldre a curt termini.

Per a Carme Gilabert, "la inauguració no és el punt final sinó un punt de partida". També ho creu l'alcaldessa Anna Massot qui està convençuda que l'Ecomuseu-Farinera inicia una nova etapa i que, sens dubte, "tot i que ja era un referent del patrimoni industrial, és a dir, que no partíem de zero, es fa un pas endavant i es connecta amb els grans reptes d'avui com són l'alimentació, la salut, la sostenibilitat i la relació amb l'entorn". L'alcaldessa valora que dels 98 projectes que van rebre els Next Generation, 11 eren ajuntaments catalans i dos d'aquests se'ls va endur Castelló: "És la demostració que quan hi ha un projecte sòlid i una visió clara, els ajuntaments podem captar recursos per transformar". Anna Massot reconeix que aquesta nova etapa de l'Ecomuseu "no és un fet aïllat, sinó que és una estratègia que també hem tingut, sobretot aquesta legislatura, de recuperar i fer valdre el nostre patrimoni: l'Ecomuseu, el Palau dels comtes, la rehabilitació de la muralla, el pla amb el Bisbat per rehabilitar la Basílica, entenent el patrimoni no només com a passat, sinó com una eina per generar cultura, educació i també activitat econòmica i turisme".

"Obrir la porta del cel"

Allò que ha fet possible aquesta renovació integral de l'Ecomuseu-Farinera que connecta patrimoni, alimentació i sostenibilitat són els fons Next Generation -783.000 euros- que van arribar des d'Europa i que ha permès el finançament complet del projecte. "Va ser com obrir la porta del cel", els descriu la directora qui, junt amb Lada Servitja i Núria Roura, han donat forma al nou projecte museogràfic mentre que el disseny ha anat a càrrec de R. Bassols Estudio GD. Carme Gilabert avança que la col·lecció de l'Ecomuseu-Farinera es manté íntegre, però que allò que han fet "és canviar el discurs i la manera de presentar-lo perquè sigui més fresc, generi més ganes de llegir i et parli més a tu". La visita es divideix en dos àmbits molt diferenciats: el primer està ubicat dins l'antiga fàbrica de farina, un dels conjunts de patrimoni industrial fariner més ben conservats del país, mentre que el segon àmbit, batejat com l'Àgora Teca, que és on culmina el nou relat museogràfic i on es convida el visitant a reflexionar sobre l'alimentació, la sostenibilitat i el futur de la societat.

En el primer àmbit es posa en el centre la importància que ha tingut el blat en la història de la humanitat i, per descomptat, es va aproximant al territori -Castelló d'Empúries-, i es va desgranant el discurs en un itinerari que recorre les tres plantes del museu sempre amb la maquinària històrica, el cor que feia bategar la Farinera, a la vista. Es parla de l'aparició de l'agricultura, dels estris per cultivar i moldre, de com els excedents s'emmagatzemen i permeten el comerç i aquest l'intercanvi d'idees i cultures. També com ha evolucionat la molta fins a l'aparició de les fàbriques. Tot això es presenta d'una manera molt visual amb imatges, textos directes i plafons que conviden a interactuar. "Expliquem com assegurar l'aliment, és assegurar el sustent", assenyala la directora qui admet que tenien molt clar que la nova museografia havia de ser "molt propera" i, per això, "calia canviar la manera de presentar-lo". Gilabert reconeix que "hem simplificat el discurs perquè fluís". Tot i que no ha estat fàcil, la directora reconeix que ha estat "una gran experiència". Cal destacar, dins aquest primer àmbit, la cessió de peces per part d'altres museus com és el cas Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que ha prestat uns molins originals d'època ibera, en concret, del Mas Castellar de Pontós. També la incorporació d'il·lustracions de Roser Matas que serveixen per ubicar on es troba el visitant amb relació a la fàbrica.

Dins aquest primer àmbit, la presència de Castelló d'Empúries és destacada. Els responsables han partit d'un important estudi fet per l'historiador Josep Maria Gironella sobre els molins i les salines de Castelló d'Empúries que els permet explicar el canvi del Rec del molí que, en aquesta nova museografia, es fa molt més visible. "Sempre l'havíem explicat de cares enfora i ara ho fem des de dins parlant sobre qui habita el rec", comenta Gilabert. Així s'ha volgut introduir tota la part naturalista representant tota la fauna que hi viu amb dibuixos de Marta Montanyà. En aquesta nova etapa de l'Ecomuseu-Farinera també s'ha volgut reivindicar el paper de les dones que, tot i no ser citades en la documentació, també participaven en les tasques i el dia a dia. Així, es recorda la figura de Joana Massissa que va ser la molinera més famosa del poble, vídua del moliner Eusebi Massís i companya del bandoler Serrallonga. "Tot i que en aquesta fàbrica intervenen molt poc les dones, en rescatem algunes com les que venien a cosir els sacs de la farina i la flequera", detalla Gilabert. D'altra banda, un dels aspectes que s'ha millorat és la interacció, cosa que és molt visible quan es parla de la maquinària que s'utilitzava a la Farinera o introduint la veu dels inventors com James Watt, que va perfeccionar la màquina de vapor, que narren en primera persona el seu invent i com s'aplica. "Això ve a demostrar que grans invents es troben aquí aplicats".

El segon pis està totalment dedicat a desgranar aspectes de la fàbrica, un contingut que abans, diu Gilabert, tenien distribuït pels tres pisos. El visitant es troba amb sorpreses com ara un molí que pesa 966 quilos i que s'ha reubicat en aquest espai després d'un càlcul d'estructures per garantir la resistència de la volta. Aquí també s'introdueix el resultat d'una recerca duta a terme durant anys i en quatre fases per l'equip de la Farinera i que els ha permès localitzar totes les raons socials de farineres que van funcionar a Catalunya i les que encara queden en funcionament. N'han trobat més de dues-centes. "Allà on hi havia un molí, pràcticament es convertia en farinera. El blat era un element essencial i el pa. Ho posa en evidència com la gent, quan marxava a una nova llar, s'enduia les llavors perquè assegurar la llavor era garantir que menjarien", reflexiona la directora. Tot i això, en aquest afany d'interacció amb el públic, demanen als visitants que si tenen dades d'alguna d'aquestes farineres o d'altres, les comparteixin amb ells. En aquest segon pis també es reserva un espai a donar visibilitat a les persones que feien funcionar la Farinera de Castelló.

Un passadís decorat amb plats d'orígens i èpoques diverses, des d'històrics com una rèplica d'un plat neolític de la Draga de Banyoles fins a actuals, alguns aportats pel mateix personal de l'Ecomuseu-Farinera, és la porta d'entrada que convida a descobrir el segon àmbit, l'ÀgoraTeca, un nom molt meditat i que juga amb els significats de teca fent tan referència a alimentació com a contingut. Aquest és un espai de descobriment, per entendre què mengem, quins elements contenen els aliments que formen part de la nostra dieta. "Volem incitar a la reflexió a partir del tema de l'alimentació. El fil conductor és blat, farina i pa, però el que volem és no condicionar-te com penses sinó donar-te informació perquè tu replantegis com és la teva alimentació i si vols o penses que has d'introduir algun canvi", explica Gilabert. Per donar forma als cinc grans blocs que componen aquest àmbit els ha calgut "destil·lar" un munt de coneixements que han rebut d'experts i especialistes en el món de l'alimentació i l'agricultura. Un d'aquests blocs presenta el pa com un aliment simbòlic i ho fa a través d'exemples creatius com la presència del treball d'un flequer en una tomba egípcia; amb el món de l'art -apareix La cistella del pa de Salvador Dalí- a través de la col·lecció del museu; música; cinema i literatura. També es mostra en imatges com es treballa el pa en diferents parts del món i posa en evidència com "el pa és divers però comú".

Un museu totalment accessible i inclusiu

Carme Gilabert destaca que han millorat molts aspectes i, sobretot, l'han fet totalment accessible i inclusiu a tothom tant pel que fa al mobiliari com als textos que incorporen audiodescripcions per a persones amb discapacitat visual. També s'inclou un QR que permet escollir la llengua per la visita. Això ha ajudat a eliminar els rètols en diferents llengües a les sales del primer àmbit per esponjar la visió.

Subscriu-te per seguir llegint