Ricard Martínez Teruel: "La fotografia no transmet calor ni olors, però si t'hi fixes ho veus, ho detectes"

Ricard Martínez Teruel és fotògraf i artista visual, i també l'impulsor del projecte Arqueologia del Punt de Vista amb el qual enfoca el seu treball en el camp de la refotografia, una tècnica consistent revisitar una imatge històrica, o no, i fer una nova fotografia, des del mateix punt de vista. Partint d'això, aquest dijous 16 de juliol, a les set de la tarda, Martínez impartirà una conferència que ell descriu com "una experiència molt visual", a la sala Marquès de la Mina, al castell de Sant Ferran de Figueres, coincidint amb la commemoració dels 90 anys de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. La xerrada, molt centrada en la figura del fotògraf Agustí Centelles i en el reportatge que va fer aquells primers dies, el 19 i 20 de juliol de 1936 a Barcelona, però també en d'altres professionals de la premsa, l'organitzen el Museu Memorial de l'Exili, de la Jonquera, i els Amics del Castell de Sant Ferran. Per a assistir-hi cal omplir el formulari d’inscripció del web de l’associació o bé contactar a través del mail info@amicscastellsantferran.org.

Què és la refotografia?

És una tècnica que consisteix a tornar a fer una foto des del mateix lloc on se n’havia fet una d’anterior. Això és un plantejament tècnic molt simple, però que desferma coses a nivell potser conceptual que transcendeix la imatge. Veus coses, informació que hi ha a la fotografia, però que no la detectes fins que no estàs en el mateix lloc: per què estava aquí, què estava passant al davant... La foto és com el plànol d’un arquitecte i tens l’aparença que és com reversible, és a dir, pots tornar a obrir-la a tothom, en el lloc. En aquest sentit té un caràcter una mica forense. Bàsicament, et fa una mica partícip de l’esdeveniment que està descrivint a les imatges.

Sempre es fa a partir d’una fotografia històrica?

Pots fer-ho des de qualsevol imatge, fins i tot, des de dibuixos, gravats. En el meu cas em centro bastant en la fotografia històrica i en concret molt en la fotografia de la guerra civil, que és un tema que m’interessa molt. A vegades, no cal fer la imatge, però sí portar-la al lloc on es va fer i també passen altres coses.

Quan fa una refotografia d’una imatge històrica, què busca?

Transferir com una sensació als altres, perquè quan estàs al lloc, a vegades, fins i tot amb el tema de la guerra civil, és una sensació molt forta de pensar què va passar aquí. Fas la imatge, la combines amb d’altres, la imprimeixes i la mostres. Això és una manera de transferir, però també de convidar a anar-hi i experimentar-ho ells mateixos.

Quan diu que la Guerra Civil el toca de prop, vol dir dins l'àmbit familiar?

A la meva família sempre ha estat present en converses i també tinc familiars exiliats, molts ja morts, però la família es va disgregar pel món a causa de la guerra civil i sempre se n'ha parlat. Quan jo era petit, també es feien a casa reunions una mica clandestines i tu veies que passaven coses. Al final tot això t'afecta i suposo que per això, inconscientment, estàs involucrat en aquests temes. També, de retruc, és un tema que ens afecta a tots com a societat, encara ara tenim les conseqüències, en certa manera.

A Figueres parlarà del fotògraf Agustí Centelles (1909-1985). Quan va començar a treballar-lo?

Cap allà el 2007 o 2008 i també em vaig centrar molt en el treball dels primers dies de la Guerra Civil, que és un instant de canvi interessant, en el sentit que no se sabia què estava passant. Eren aldarulls, combats, ja n'hi havia hagut abans, però cap d'ells havia desembocat en una guerra tan ferotge. Per això, vaig començar a indagar en aquest període i en aquest autor, que va fer un reportatge molt extens d'aquelles primeres hores, que serà del que parlaré a la conferència.

Centelles era molt jove quan va fer aquelles fotografies?

Sí, va néixer l'any 1909, era jove, però també una persona madura, tant social com fotogràficament. S'acabava de casar, d'independitzar com a fotògraf i havia estat treballant com a ajudant d'altres fotògrafs més coneguts. Era un personatge ja conegut, però tot i així eren les seves primeres fotografies com a reporter de guerra, sense que ell ho sàpigués ni ho sospités.

Són unes imatges úniques.

Doncs sí, tot i que n'hi ha d'altres d'aïllades de Centelles, es conserva bàsicament tot el reportatge que va fer d'aquelles primeres hores. Hi ha d'altres d'alguns autors, que si es poden atribuir a aquelles jornades, però Centelles té tot el reportatge, des dels primers combats el dia 19 fins a la conclusió el dia 20.

La seva intervenció a Figueres es centra en aquestes primeres hores?

Sí, tot i que seré una miqueta centrífuc, és a dir, compararé amb altres autors amb aquestes imatges una miqueta tangencial per significar que, tot i que no es conserven, no és l'únic. Ell, a les seves memòries diu que va ser l'únic fotògraf que va estar tot el dia i, de fet, el seu reportatge abasta tot aquest moment, però sí que de tant en tant surten imatges d'algun altre fotògraf i són d'aquells dies, és a dir, no estava sol.

Vostè ha fet refotografies d'aquestes fotografies de Centelles. Com va ser el procés?

Exacte, sí. Primer vaig haver de reconstruir els rodets perquè, tot i que està bastant sencer, estava una miqueta desordenats. Hi havia fotografies del 19 de juliol en diverses carpetes. Així, vaig haver de reconstruir els rodets i després vaig poder reconstruir l'itinerari. Com a part d'aquesta feina, vaig trobar els punts de vista des d'on va fer les fotografies i vaig poder fer les refotografies.

"Agustí Centelles és un fotògraf realment digne d'admiració, perquè, en el seu cas, més que buscar imatges es preocupa d'ensenyar tots els aspectes: fotografia com combat la gent, com mengen, dona testimoni de com moren i quin tractament tenen els morts, és molt complet"

Com va viure aquesta experiència?

És un treball molt xulo perquè també perceps el contrast. És una feina que tot porta temps i, en canvi, ell ho va fer en unes poques hores. Evidentment, amb un altre contrast, però també et parla dels moments i del que costa arribar a esbrinar els fets que ens presenta a les imatges. També és un exercici que et qüestiona, és a dir, quan fas una refotografia, quan la planifiques, estàs buscant el punt de vista, el lloc des d'on es va fer la imatge. Llavors, un cop allà, pam, fas la imatge. Però també aquest punt de vista et qüestiona, és a dir, et pregunta, la imatge, des d'on t'ho mires? I aquesta resposta té una resposta topogràfica, des d'aquí, però també té una resposta social o política, des de quin punt de vista polític, social, t'ho estàs mirant i quina és la teva postura respecte als fets. Tot això forma part del fenomen de la refotografia i per això, com deia, és quelcom que, tot i que és molt simple de plantejament, té conseqüències conceptuals molt importants, tant cap a l'autor com cap a l'observador.

Fent aquest exercici és una manera de connectar amb Centelles?

Sí, tota la metodologia de la refotografia et porta a posar la càmera, l’òptica, en el mateix lloc que estava la del fotògraf. Si fas una passa enrere, veus que també estàs en el mateix lloc on Centelles tenia els peus. És una unió molt íntima amb una persona que ni has conegut. D’altra banda, és un exercici molt potent que t’aproxima moltíssim.

És un fotògraf que admira?

La veritat és que ja des d'un principi m'hi vaig aproximar amb una certa admiració, no és pas l'únic, evidentment, però sí que és un fotògraf realment digne d'admiració, perquè, en el seu cas, més que buscar imatges, que algunes ja les tenim al cap perquè són imatges simbòliques i representatives d'aquells fets com la famosa fotografia dels cavalls morts, alhora també construeix tot un reportatge d'aquells primers combats, es preocupa d'ensenyar tots els aspectes. És a dir, no només va fer la foto de portada per entendre'ns, sinó que intenta buscar més imatges i, sobretot, diversos fets: fotografia com combat la gent, com mengen, dona testimoni de com moren i quin tractament tenen els morts, és molt complet. I si extrapolem encara, fa tot el reportatge de la Guerra Civil, que és el seu meravellós fons fotogràfic.

La xerrada la centrarà en això, doncs?

Sí, bàsicament, en petites pinzellades, connectant aquest fotògraf amb altres col·legues seus i, també, sobretot, que això cal no perdre de vista, connectat amb el sentit d'aquestes imatges. És a dir, Centelles, quan feia aquestes imatges, feia tot el reportatge, però la intenció final d'aquelles fotografies era que apareguessin en un diari. També esmentarem el paper de la premsa en tot això, perquè ni ell, ni cap dels altres fotògrafs que van fer fotos en aquells moments, no tenien al cap que les seves imatges ara estarien en museus. Ells anaven a fer fotos de premsa destinades a les redaccions, aquest era el seu destí i així era com el públic contemporani se les trobava impreses en diari. Tampoc convé perdre-ho de vista.

Aquest treball forma part d'un projecte seu anomenat Arqueologia del punt de vista.

Sí, neix des dels meus primers treballs i encara continuo. Té aquest nom tan especial sobretot per remarcar que allò que es busca és aquest punt de vista, des d'on es fan les fotografies, des d'on es miren, i també des d'on políticament tu et mires els fets representats.

El resultat és molt interessant.

Bàsicament, convida a la reflexió. Jo ja he fet la meva i també la transmets a l'observador.

Vostè, a banda de xerrades, també proposa itineraris.

Cert, aquest mateix diumenge 19 de juliol faré una experiència que és bàsicament un itinerari pels mateixos llocs de les imatges, perquè una cosa és veure les imatges en una pantalla, però una altra és observar-les en el lloc. Fins i tot amb aquesta calor perquè també era un dia de juliol i veus com la gent es va traient roba i, fins i tot, al final hi ha policies que acaben amb la famosa samarreta imperi. La gent es tapa el nas quan passen pels costats d'uns cavalls morts. Podem imaginar-nos la temperatura aquella, amb els cossos allà exposats a la calor, no devia ser gens agradable. Tot això és informació extrafotogràfica, no hi és a la imatge, la fotografia no transmet calor ni olors, però si t'hi fixes ho veus, ho detectes.

Subscriu-te per seguir llegint