La confusió entre l'ús de Roda i Rodes per designar el monestir empordanès

El passat 28 de juny va tancar portes al Museu Nacional d'Art de Catalunya una de les exposicions que més projecció ha tingut els últims temps, totalment vinculada al passat empordanès. Parlem de Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d'un mite comissariada per Manuel Castiñeiras. La mostra, molt elogiada per historiadors i especialistes en el romànic i en la figura del mestre de Cabestany, ha tornat a posar sobre la taula un llarg debat que el doctor en Filologia Catalana, Narcís Garolera, descriu com a "confusió". Cal dir Roda o Rodes quan parlem de Sant Pere de Roda/es? Garolera ho té ben clar i els documents històrics, fins i tot alguns exhibits a l'exposició del mestre de Cabestany, li donen la raó: s'ha de dir Roda. En aquest sentit, Garolera reconeix que "els empordanesos han dit sempre Sant Pere de Roda i rebutgen l'actual denominació". El mateix lingüista Joan Coromines ja ho deia, recorda Garolera: "Rodes no ho ha dit mai ningú".

Narcís Garolera explica que "a l'edat mitjana (segles XIII-XV) el nom del monestir és, en llatí, Sanctus Petrus Rodarum o ... de Rodis, i, en català, Sant Pere de Rodas o ... de Rodes, per confusió amb el proper cenobi de Santa Maria de Roses, aleshores anomenat de Rodes. En documents dels segles XI-XII, però, trobem Roda o Rode". Com a segon argument, el doctor en filologia afegeix que "als segles XVI-XVIII, quan la vila propera ja té el nom de Roses, apareixen als documents nombrosos testimonis de Roda, en alternança amb Rodes per tradició erudita medieval. Els mapes de l’època consignen Roda".

D'altra banda, Narcís Garolera introdueix un tercer argument històric: "A partir del segle XVIII, i sobretot durant els segles XIX i XX, l'única forma del nom del monestir és Roda, que trobem usada per tots els escriptors des de Jacint Verdaguer a Josep Pla, però també periodistes, geògrafs i historiadors". Segons explica, la confusió es va començar a generar a partir del 1980 quan "es va tornar a usar, en algunes publicacions, l'antiga forma Rodes, a proposta de l'historiador de Palafrugell, Joan Badia i Homs, autor del volum IV de la Gran geografia comarcal de Catalunya. Segons admet Narcís Garolera, "la recuperació de la denominació medieval és sancionada per la Gran Enciclopèdia Catalana i adoptada per l’Institut d’Estudis Catalans". Finalment, el govern de la Generalitat la va imposar en tots els usos públics ja fossin rètols viaris fins a publicacions.

En aquest sentit, el doctor Garolera posa en evidència que hi ha mostres de contradicció evident com ara que als rètols de la Generalitat, al monestir i a les carreteres de l'Alt Empordà, hi llegim "Sant Pere de Rodes". Tanmateix, al costat o al damunt de la indicació, el municipi hi manté la denominació tradicional: Sant Pere de Roda. Per concloure l'argumentari, Narcís Garolera rescata, de nou, la veu de Joan Coromines. "Al seu Onomasticon Cataloniae demostrà documentalment, i de forma contundent, que el nom del cenobi empordanès ha estat sempre Sant Pere de Roda, que té un origen diferent del nom de la veïna vila de Roses. Tant el nom del monestir com el de la serra que l’envolta provenen del cèltic Rauta > Rota, no pas del grec Rhode".

La denominació Rodes

Tot i això, hi ha veus que defensen l'altra opció, Rodes, com la forma més correcta i tradicional ja que, fins que els monjos van desaparèixer es va anomenar Rodes, com les dues rodes que apareixen a l'escult del monestir. En aquesta línia, fa uns anys, la doctora en Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Tània Alaix i el catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, Jesús Alturo, van defensar, amb tota mena d'exemples, la denominació en plural "com la més antiga i l'única usada en diplomes de tanta importància com la donació que Tassi i la seva esposa feren el 932 al monestir o en la butlla del papa Benet VI adreçada al monestir 'in monte quem dicunt Rodas'". En un article publicat amb motiu de les Vintenes Trobades Culturals Pirinenques,, celebrades fa tres anys, escrivien "els més vells i els més recents ocupants del monestir de Sant Pere, i els més antics habitants del seu terme, usaren i sentiren sempre i en tot moment com a veura la denominació Rodes, que va conviure molt esporàdicament i escassa amb la forma Roda no abans del segle XV i que ara sembla que es vulgui oficialitzar, adduint una antiguitat de denominació que no té". Com a avalador, els acadèmic posen la figura de Mn. Antoni Alcover que en referir-se al monestir, diuen, l'anomena Sant Pere de Rodes.

Subscriu-te per seguir llegint