Una exposició a Figueres manté viva la veu del Vicenç Pagès Jordà lector i divulgador literari

"Vicenç Pagès havia participat en molts clubs de lectura de la biblioteca i, fins i tot, l'havia fet sortir a Dies de frontera. Era una persona molt apreciada per tots nosaltres que ens feia millors lectors i millors prescriptors", reconeixia Nati Vilanova, directora de la biblioteca Fages de Climent de Figueres aquest dimecres passat per donar la benvinguda a l'exposició Vicenç Pagès Jordà, l’art de llegir desplegada a la sala d'actes de l'equipament on restarà fins al 31 d'agost. La mostra, produïda per la Diputació de Girona, s'estructura en cinc mòduls en forma de llibre gegant i pivota sobre dos volums essencials del Vicenç Pagès lector, divulgador i crític literari: Clàssics revisitats (2018) i Curs de prosa (2025). Amb ells, els dos comissaris i responsables de seleccionar els textos, Joaquim Noguero i Josep Ros, han assumit el repte d'apropar al públic aquestes altres facetes de l'escriptor figuerenc.

El també escriptor Joan-Lluís Lluís, director de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, que va publicar, en el seu moment, Clàssics revisitats i Curs de prosa, va desvelar als assistents a la inauguració que ell i Vicenç Pagès havien nascut el mateix any, "aquell gloriós 1963", com molts altres escriptors catalans. Tanta proliferació creativa dins el camp de les lletres va ser deguda, segons ell, a un fenomen natural que va travessar el cel durant el Cap d'Any que es va transformar en "una fraternitat afegida al fet de ser escriptor". Per a Joan-Lluís Lluís quedava clar que tot i que "en Vicenç ha estat el primer a anar-se'n, no serà el menys recordat". Aquesta exposició, com també tots els actes que s'han succeït aquests últims temps, així ho reafirmen.

Per la seva part, Joaquim Noguero assegurà que Vicenç Pagès "va demostrar que podia llegir els clàssics i als de la generació més gran amb els mateixos ulls amb què llegia gent molt més jove, i fer-se portaveu de la nostra generació". El co-comissari va confessar que amb aquesta exposició s'havien posat "a jugar amb els continguts" quelcom que queda reflectit en el disseny que vol ser "com un viatge al passat" a partir de la veu del mateix Vicenç Pagès. "En Vicenç no hi és, però des que no hi és molts de nosaltres encara sentim la seva veu quan llegim coses seves i sentim aquella lucidesa i precisió i punt irònic amb què deia les coses", va admetre el comissari.

Respecte a l'exposició, Joaquim Noguero va reconèixer que els sabers de Vicenç Pagès s'hi presenten molt condensats, però al mateix temps "no hi ha una sacralització". Malgrat que ell havia "ensenyat tant a llegir i a escriure millor" a molta gent, a l'exposició se'l presenta com el gran lector que era. De fet, Pagès va tancar El llibre de l'any amb una cita de Samuel Johnson que deia: "Desconfieu d'aquells que han escrit més llibres que els que han llegit". El comissari va insistir que "ser bon lector no és llegir linealment, és subratllar determinades coses, descobrir les parets mestres que té una obra, relacionar-les entre elles, donar-li sentit perquè té els sentits que li va donar un autor i els que li creen tot de contextos nous. És per això que en Vicenç era tan bo llegint els clàssics". Això és el que fa a Clàssics revisitats.

En el cas del Curs de prosa, Joaquim Noguero va matisar que "no és un manual, és un curs on aprenem entre tots a partir d'exemples i d'experiències a aconseguir eines i recursos nous. I és de prosa, no de narrativa ni de conte ni de novel·la sinó de prosa en el sentit ampli i, per tant, ensenya a valorar què és el que fa bona una frase, un paràgraf, un conte, una novel·la, un reportatge, un llibre de retrats tot això i com ho fa a través de l'exemple". En aquest sentit, els comissaris han extret algunes de les preguntes que es fa el mateix autor i que va responent amb exemples i frases seves i ho presenten en format bloc. La satisfacció dels dos és "haver aconseguit mantenir la seva veu, extractar aquesta mena de quinta essència i que continuï sonant en Vicenç".

El desig majoritari dels figuerencs

Per la seva part, l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, va lloar la feina feta pels diferents departaments de la Diputació de Girona que han fet possible aquesta exposició inaugurada a la ciutat que va veure néixer Vicenç Pagès i "que ha de servir per conèixer aquesta figura polièdrica: assagista, escriptor, docent universitari, divulgador". A més, davant la vídua de l'escriptor i marmessora de la seva obra, Camil·la Massot, va afegir que aquest "no pot ser l'epíleg de tots els reconeixements que se li han fet". Així, "els vint-i-un regidors hem de treballar perquè la ciutat tingui com a llegat un equipament cultural a l'altura del que una figura com ell es mereix". L'alcalde parlava de la segona biblioteca que es preveu construir al Parc de les Aigües i que, aviat, es presentarà la redacció del projecte executiu. "Si es fa un acte de justícia, que jo crec que ja no hi seré, aquest equipament portarà el nom de Vicenç Pagès Jordà com és el desig majoritari de la ciutadania de Figueres", va concloure. Cal recordar que el passat abril, l'institut Ramon Muntaner també va rebatejar la seva biblioteca amb el nom de l'escriptor.

Després de Figueres, l'exposició Vicenç Pagès Jordà, l’art de llegir s'instal·larà a la biblioteca de Castelló d'Empúries i el desembre a la Carles Rahola de Girona. Tot seguit, iniciarà itinerància per altres biblioteques de la demarcació tot i que la voluntat, van explicar, és dur-la a Barcelona l'any vinent.

Subscriu-te per seguir llegint