Mar Bosch, Antònia Carré-Pons i Martí Domínguez opten al 23è premi de narrativa Maria Àngels Anglada

Lliçons d'abisme de Mar Bosch, La gran família d'Antònia Carré-Pons i Ingrata pàtria de Martí Domínguez han estat seleccionades com les tres obres finalistes del 23è Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, a obra publicada l’any anterior. El nom del guanyador/a es donarà a conèixer el pròxim mes d’octubre després de la deliberació del jurat i l’acte de lliurament d'aquest guardó literari es farà a mitjan desembre, en una data encara per determinar. Cal dir que el premi Anglada, que havia estat en perill de desaparèixer, tal com es va explicar el desembre passat, compta amb una dotació de 2.000 euros i el concedeix l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, amb el patrocini de la Càtedra de Patrimoni Anglada Carles Fages de Climent-Maria Àngels Anglada, de la Universitat de Girona, i de l’Ajuntament de Figueres. Una de les particularitats que té des de fa uns pocs anys és que l'obra guanyadora esdevindrà lectura obligatòria per als grups de 4t ESO o 1r de Batxillerat de l’Institut.

El jurat del Premi Maria Àngels Anglada, el presideix el director de l’Institut Ramon Muntaner, Quim Bruguera, i l’integren Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Llatina, en representació de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona; Mariona Seguranyes, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Figueres; Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de Llengua castellana i literatura a Secundària, i professor de l’institut Ramon Muntaner; Daniel Genís, professor de Llengua catalana i literatura i Doctor en Filologia; Nati Vilanova, directora de la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres; Dolors Garcia, en representació de l’AFA de l’Institut Ramon Muntaner; i dos alumnes de 2n de Batxillerat que formen part del Club de Lectura del centre.

Una increïble nòmina de guardonats

Aquest premi literari, que l'any passat va rebre Elisenda Solsona amb Mammalia, es va constituir el 2004, any en què se'l va endur Emili Teixidor amb la novel·la Pa negre. Posteriorment, el guanyarien Carme Riera amb La meitat de l’ànima (2005); Joan D. Bezsonoff amb Les amnèsies de Déu (2006); Imma Monsó amb Un home de paraula (2007); Quim Monzó amb Mil cretins (2008); Joan Francesc Mira amb El professor d’història ( 2009); Màrius Carol amb L’home dels pijames de seda (2010); Sergi Pàmies amb La bicicleta estàtica (2011); Jaume Cabré amb Jo confesso (2012); Lluís Llach amb Memòria d’uns ulls pintats (2013); Rafel Nadal amb Quan en dèiem xampany (2014); Vicenç Pagès amb Dies de frontera (2015); Teresa Colom amb La senyoreta Keaton i altres bèsties (2016); Pep Puig amb La vida sense la Sara Amat (2017); Tina Vallès amb La memòria de l’arbre (2018); Joan-Lluís Lluís amb Jo soc aquell que va matar Franco (2019); Irene Solà amb Canto jo i la muntanya balla (2020); Miquel Martín i Serra amb La drecera (2021); Alba Dalmau amb Amor i no (2022); Ferran Garcia amb Guilleries (2023) i Laura Gost amb Les cendres a la piscina (2024).