Recuperen dos retrats perduts de la ballarina Àurea de Sarrà i del seu marit José Francés al Rastro de Madrid

L'historiador de l'art i activista cultural, José Ramón González, visita regularment El Rastro de Madrid cercant tresors artístics oblidats. També passeja diàriament per cases de subhastes o rastreja aplicacions. Ho fa en el seu temps lliure -ell es dedica professionalment al món de la moda i a vestir a famosos- no només per recuperar peces i sumar-les a la seva col·lecció personal, que ja compta amb dues-centes obres, sinó per dignificar la memòria. "No col·lecciono pel seu valor econòmic sinó perquè l'obra em digui alguna cosa i per recuperar patrimoni", assegura. La desmemòria i l'oblit que han conquerit la societat actual juguen a favor seu i, sovint, la constància té premi. Així, recentment a punt de sortir d'una botiga del Rastro, on havia entrat sense cercar res en concret, va localitzar dos retrats en un racó a tocar de la porta: l'un estava dedicat a la ballarina Àurea de Sarrà i l'altre, al seu marit José Francés, dos personatges molt rellevants de la història de l'art i la cultura del segle XX a Espanya i vinculats a l'Empordà. Observant les obres de prop va veure que els dos dibuixos al pastel, datats l'any 1943, els signava el reconegut pintor extremeny Antonio Solís Ávila (1906-1984) i no va dubtar ni un moment a comprar-los. Va pagar per ells 75 euros. "No tenien ni idea de què m'estaven venent", admet González qui té una explicació clara: "Avui dia la gent malven coses i acaben en mercats. El que no es veu a Internet no existeix".

La troballa d'aquests dos retrats va empènyer José Ramon González a anar estirant el fil de la història vital d'Àurea de Sarrà, a qui no coneixia i que qualifica de "fascinant", una història que confessa voldria continuar investigant i, sobretot, esbrinar com va ser que la ballarina es va veure obligada a desprendre's, els últims deu anys de la seva vida, des que es va morir el seu marit, de tota la col·lecció d'art que havien reunit i malvendre les obres. Per entendre la importància d'aquesta col·lecció perduda, l'investigador detalla que "José Francés era un crític d'art tot poderós en el seu temps", tant que "les carreres dels artistes emergents depenien d'ell". "Si ell t'elevava als altars, ja tenies dret a tenir una carrera, però si et volia enfonsar, ho feia fins al fons", conclou. Això feia que els artistes l'anessin obsequiant, a ell i a la seva dona, amb tot de regals que van dur a la parella "a acumular una col·lecció d'art impressionant". L'historiador és del parer que no hi havia, a mitjans del segle XX, una col·lecció privada tan important com la que ells tenien.

Inicialment, les obres les conservaven en una casa al barri d'Almagro de Madrid. També les que ara l'historiador ha recuperat. La pista que ho certifica és que en el revers dels dos retrats està escrita la direcció calle General Goded 19, actualment del General Arrando, que és on hi havia la casa. Aquesta col·lecció, comenta, no va ser mai catalogada, perquè "un 90% eren regals personals". Així que per "tenir una mirada global de la col·lecció caldria tirar molt d'hemeroteca i de fotografies de l'interior de la casa". Segons ell, aquella casa era "una mena de museu barroc amb totes les parets cobertes d'obres d'art". Quan Àurea de Sarrà va quedar-se vídua, l'any 1964, va traslladar tota la col·lecció d'art a Catalunya, en concret, a la torre modernista Sarrà o Casa Francés ubicada a Arenys d'Empordà. Aquesta casa, que fa anys va ser vandalitzada i ocupada i actualment es troba a la venda, l'havia fet construir el ric farmacèutic Josep Sarrà i Català (1821-1877), qui va fer fortuna a Cuba. Ell no en gaudiria massa, ja que va morir el mateix any que va ser aixecada. Ho faria la seva filla Emília i, posteriorment, i fins a la seva mort, la seva germanastra per part de mare, la reconeguda ballarina Àurea de Sarrà.

José Ramón González és del parer, que els dos retrats que ha recuperat ara, i que inclouen dedicatòries admiratives del mateix pintor, mai degueren sortir de Madrid. "Potser els va vendre als anys seixanta". En destaca, sobretot, al pintor que els va fer, Antonio Solís Ávila, mestre indiscutible del retrat que va obtenir al llarg de la seva carrera la prestigiosa Medalla Nacional de Bellas Artes i va arribar a tenir obra representada en les col·leccions institucionals del Congrès dels Diputats. A més, va ser el dibuixant "més prestigiós" que va tenir el diari ABC i de la revista Blanco y Negro. Aquests dos retrats a pastel de l'any 1943 d'Àurea de Sarrà i José Francés reflecteixen la plenitud de la seva tècnica, plasmant amb subtilesa les textures i el caràcter de dues de les personalitats més magnètiques i respectades del seu temps.

Aquests dos retrats no són les primeres peces d'art que José Ramón González recupera. De fet, fa anys que va iniciar una campanya personal per treure de l'oblit patrimoni oblidat. "Si puc fer justícia poètica em dono per satisfet", confirma. Fa un temps, l'historiador va localitzar la placa de bronze de Pérez Comendador robada a Badajoz i ho va denunciar a través dels mitjans. També va trobar l’obra monumental Sendas obstinadas de Pedro Gross i va descobrir, en un magatzem d'una botiga d'antiguitats d'un poble de Guadalajara, un retrat a pastel inèdit fet per Godofredo Ortega Muñoz (1899-1982), un pintor extremeny especialitzat en paisatges, amb obra al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid. Ara, la voluntat de José Ramon González és que la seva col·lecció prengui forma de Fundació, institució que vol crear a curt termini i que tindrà la seu en el nucli antic de Badajoz, ciutat d'on ell és originari tot i que actualment viu a Madrid. "Vull que tot el que vagi recuperant i tot el que porto col·leccionant s'exposi obert al públic", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint