Le Miroir Noir, l'experiència de crear negant a l'altre des del no ego personal

Rai Escalé (Barcelona, 1964) i Miloš Kopták (Bratislava, 1969) es van conèixer fa vint anys "per casualitat amb les primeres xarxes socials" i d’aquell contacte virtual i per escrit, propiciat perquè feien treballs artístics molt semblants centrats en la desaparició de la imatge partint de diferents tècniques, van passar al presencial. "La primera trobada va ser molt magnètica i ens vam adonar que allò que fèiem junts era molt millor que fent-ho sols", recorda Rai Escalé. Així va néixer Le Miroir Noir, una proposta artística insòlita que unia dos creadors i dos territoris, Catalunya i Eslovàquia, i que ha donat com a fruit en aquestes dues dècades més d’una vintena de sèries independents tant de format, tècnica o temàtica. Ara algunes peces creades a quatre mans els últims anys s’exhibeixen al Galga Art de Palau-saverdera fins al 28 de juny.

Aquesta exposició no està plantejada com una retrospectiva, però sí "com un viatge per la nostra història prenent com a fil conductor el retrat i la percepció de la bellesa i els cànons i com aquests varien i tu pots representar-los d’una manera personal". L’han titulat, amb ironia, Salon de Beauté, fent cas omís de certes mirades que no veuen bellesa pictòrica en l’anomalia i el grotesc que representen. "La gent té un cert bloqueig respecte al que no és estrictament amable", argumenta Escalé sense obviar que a ells els agrada furgar.

Inicialment, els dos creadors van començar "repintant sobre catàlegs, fotografies o quadres antics" per, al cap dels anys, passar a reinterpretar no sobre suports físics ja donats o impresos. Rai Escalé explica que habitualment ell era qui viatjava a Eslovàquia i des del 2010 les trobades solien ser d’entre dues o tres vegades l’any, tot i que la guerra d’Ucraïna i la pandèmia ho va complicar una mica. Tot i que potser s’estaven junts uns dos mesos l’any, la tasca de preparació i treball posterior els absorbia els 365 dies. Ara, "l’energia i la innocència de fa quinze anys" que els duia a fer jornades de dotze hores al taller continuades ja no se suporten com abans. "Et fas gran i no perds la il·lusió, però et vas adaptant a les possibilitats", diu Rai Escalé.

Mantenir la mística

Per donar-se a conèixer com a parella artística estable, els primers anys van construir tot de llegendes "per mantenir la mística d’una cosa estranya com era aquesta associació eslavo-catalana". La que envolta, fins i tot, el nom de Le Miroir Noir ho és i amaga també un component "sexy". Ara, reflexiona Escalé, "és la mateixa obra la que explica tota la circumstància". Fins i tot, dins aquella construcció mística per definir què passava en el taller es remetien al personatge de Twin Peaks, conegut perquè a vegades posseïa al pare de Laura Palmer, "com un àngel que saps que hi és i que a vegades apareix o no".

La realitat és ben diferent. Quan pinten junts és difícil aturar-se tot i que essent dues ments les pauses són més necessàries. "Hem après molt a dialogar i un dels límits que hem posat és que no es reconeguin les mans de cada un". La idea és que encaixi dins l’àmbit estètic comú. Un dels principis que els regeix és "la negació de l’altre" cosa que els porta a aplicar "correccions en directe", una mena "de guerra amb atacs curts sense fer massa concessions". Es tracta, conclou Rai Escalé, "d’aprendre a pintar des del no ego personal".

Subscriu-te per seguir llegint