Una segona vida per a l'obra literària infantil de Maria Àngels Anglada

L’hipopòtam blau és un conte que va escriure Maria Àngels Anglada i va publicar Columna l’any 1996 sota el títol L’àvia, el llibre màgic i l’hipopòtam junt amb dos contes més de l’autora. La família feia temps que intentava reeditar-lo perquè feia anys que estava descatalogat. Finalment, la idea va entusiasmar a l’equip de Cal·lígraf que l’acaba de publicar amb il·lustracions a color de l’artista Sílvia Romeral. La reedició d’aquesta obra, que presenta una de les filles de l’escriptora, Rosa Geli, i el catedràtic Joan Manuel Soldevilla, aquest divendres 12 de juny, a les set de la tarda, a l’Espai Bookman de Figueres, és fruit de l’esforç de la família Geli Anglada per tornar a posar a l’abast dels lectors la producció literària de l’escriptora -fa dos anys va ser la Poesia Completa amb Edicions Vitel·la- i ara ho és la infantil. Rosa Geli lloa especialment la tasca de l'agència literària que els acompanya i la complicitat i sensibilitat que han tingut petites editorials independents que, per damunt dels guanys econòmics, han primat altres valors.

L’hipopòtam blau és un conte molt especial, ja que Anglada el va fer quan ja era àvia i el va dedicar a les seves netes. La història succeeix a Figueres i se centra en un llibre màgic de caràcters xinesos que, quan li toca la llum, els animals representats prenen vida. Un és un hipopòtam blau. Al conte, pensat per a nens que ja llegeixen bé o per compartir la lectura entre adults i infants, hi apareix una nena i la seva àvia, ceramista, que, segons Rosa Geli, «retrata molt a la meva mare i la manera de parlar que té amb el nen; també amb alguns gustos com que quan volia tenir bones idees havia de prendre un cafè». Això va fer que Sílvia Romeral s’inspirés en fotografies d’Anglada per il·lustrar al personatge.

Entendre el món dels infants

La producció literària infantil d’Anglada no és menor i Rosa Geli reconeix que els contes "potser no tenien la mateixa exigència que les novel·les, en què es va haver de documentar molt, però contenen aquest món líric i poètic perquè hi posava la mateixa cura en la llengua i en entendre el món dels infants. Li agradava molt escriure per als nens". Malgrat això, aquesta obra, que no passa de moda, ha quedat més diluïda, en part perquè ja no es pot trobar. Una de les particularitats és que bona part dels contes els dedicava als infants del seu entorn familiar. Així, en vida va veure publicat El bosc de vidre: un conte d’en Bernat (1986) amb Destino que va dedicar al seu fillol Bernat a qui li deien "el nen dels ulls d’ametlla". Il·lustrat per Jesús Gabán, premi Nacional d’Il·lustració, no es va reeditar mai. Més tard, va publicar La grua Estontola (Cruïlla, 1993) i Nadal (Destino, 1998) que justament reeditarà Témenos Edicions a finals d’any. Aquest conte, que ha seduït a l’editor Carles Cervelló, és la carta d’una àvia que explica totes les tradicions de Nadal als seus nets. Després de la mort d’Anglada, es van incloure els contes d’en Bernat a la miscel·lània L’àngel (Empúries, 2000), però la voluntat de la família és ara publicar-los individualment perquè «són per a infants més petits», matisa Rosa Geli qui és del parer que "com a àlbum il·lustrat serien molt bonics".

Dins aquest renaixement de l’obra literària infantil de Maria Àngels Anglada, Rosa Geli avança que, després de perseguir-ho molt, l’editorial tarragonina La Musca publicarà, per primera vegada com a conte, la cantata Les veus misterioses que Anglada va escriure amb música de Josep Baucells, amb motiu del 25è aniversari del Cor Cabirol de Vic i que l’any 2009 el cor infantil i grup orquestral Versatile ’09 del Casino Menestral Figuerenc, sota la direcció de Santi Escura i Clàudia Coral van recuperar en directe. L’editorial Dinsic l’havia publicat com a cantata incloent les partitures.

Les veus misterioses, protagonitzat per uns infants que es banyen en una font que els dona el poder d’entendre què diuen els animals, no és l’única cantata infantil que va escriure Maria Àngels Anglada. També va fer La ciutat dels ocells amb música, de nou, de Baucells, basat en el conte d’Aristòfanes.

També Viola d’amore i en el tinter Quadern d'Aram al castellà

Un altre llibre que retornarà a curt termini al mercat editorial serà Viola d’amore gràcies a Brau Edicions. Es tracta d’una novel·la que homenatja el món de la música, però que no va tenir massa èxit quan va aparèixer el 1983. Malgrat això, Rosa Geli justifica que té molt sentit reeditar-la ara tot i que admet que "és per a melòmans". La nova edició s’inclourà dins la col·lecció Les Closes, nom que recorda el gran èxit d’Anglada i en la qual també trobem Artemísia i La mirada grega. En el tinter queda el desig de publicar al castellà Quadern d’Aram, traducció que va deixar Avelino Hernández i facilitada per la seva vídua. Hernández ja havia traduït El violí d’Auschwitz. També resta pendent Paradís amb poetes, una guia pels llocs emblemàtics de Grècia a través dels seus autors. Rosa Geli no perd l’esperança i treballa per fer-ho realitat.

Subscriu-te per seguir llegint