L'EMPORDÀ publica un nou conte d'Anna Garcia il·lustrat per Lurdes Portas: 'El petit Dalí'

El dineret d'en Gregori

En Salvador era un nen molt trempat, a qui li agradava molt investigar i conèixer coses noves.

Quan el pare marxava a treballar, ell anava a buscar la mare i els dos, a la cuina, tiraven farina damunt de la taula i una mica d’aigua i, entre rialles i xarrameques, es posaven a pastar la farina.

-Mira, Salvador, avui he fet un peix, què et sembla? -li deia la mare.

I en Salvador li contestava:

-Mare, jo ara faré un tauró que es menjarà el peix, ha, ha, ha.

I en Salvador feia un tauró molt gran i jugava amb la mare a què el tauró es menjava el peixet, i la pasta de farina quedava feta una bola, i llavors tornaven a fer unes altres figures... Com li agradava, a en Salvador, tocar la pasta de farina i fer formes que feia i desfeia.

Un matí la mare li va dir que baixés al forn de sota casa a comprar el pa i portés també més farina per fer un pastís.

En Salvador va baixar a comprar el pa, i llavors va veure que al costat del forn de pa havien obert una botiga de pintures. El van fascinar aquells pots plens de colors vius que es veien des de l’aparador, ell no es va poder resistir i va entrar a la botiga.

-Bon dia -va dir.

El senyor Bernat, que així es deia l’amo de la botiga, des de darrere del taulell va mirar a dreta i esquerra i no va veure ningú, i amb una veu molt gruixuda va dir:

-Bon dia, qui em demana?

En Salvador, cridant molt fort, va dir:

-Soc en Salvador, estic aquí sota.

El senyor Bernat, mirant cap a baix, va veure un nen d’uns cinc anys que el mirava amb uns ulls molt oberts.

-Què vols, xiquet? -va dir-li el senyor Bernat.

-M’agradaria que m’ensenyessis tots els colors que fas -va dir en Salvador.

-Ui, en faig molts, de colors. Per què els vols? -li va contestar el senyor Bernat.

-Encara no ho sé, però m’agradaria saber com es fan -li va explicar en Salvador.

Al senyor Bernat li va agradar la curiositat que tenia aquell nen tan petitó i li va dir que vingués l’endemà, que li ensenyaria tot el que volgués saber.

En arribar a casa, la mare li va preguntar on era el pa, i en Salvador, posant-se les mans al cap, va dir:

-Ai, mare, me n’he oblidat.

L’endemà en Salvador va anar a la botiga de pintures. Quan va arribar, el senyor Bernat el va portar al magatzem i li va ensenyar tots els pots de pintura de tantes tonalitats diferents.

I llavors li va dir:

-Vinga, noiet, que farem màgia.

I va obrir uns pots de pintura de molts colors, dient-li que agafés una mica de pintura vermella i la posés en un pot petit i després agafés una mica de pintura groga i ho barregés tot... a veure què sortia. En Salvador, amb un pinzell, va començar a barrejar les dues pintures.

-Oh! -va exclamar en Salvador-. Les pintures s’han transformat en un altre color, el taronja.

I així va anar fent. Barrejant el color groc amb el blau en va sortir el color verd, després el color vermell amb el verd i en va sortir el marró.

En Salvador se sentia molt feliç, tenia un gran somriure als llavis i els ulls li feien pampallugues. El senyor Bernat va fer una gran rialla:

-Has vist, Salvador? Els colors, quan són amics, fan més colors.

Quan va marxar, en Salvador es va emportar cap a casa els pots de pintura amb els colors amb què havia jugat. En arribar a casa, el pare no hi era i la mare estava a la sala prenent un cafè amb unes amigues.

Ell se’n va anar a la seva habitació mirant aquelles parets tan blanques de la seva habitació i va decidir que els faltava color. I sense pensar-ho va ficar els dits dins les pintures i va començar a fer dibuixos a aquelles parets tan blanques.

Cansat, es va quedar adormit damunt del llit, tenia les mans plenes dels colors de les pintures amb què havia estat dibuixant, fins i tot en tenia al nas.

Quan la mare el va anar a buscar per sopar, va veure totes aquelles parets plenes de dibuixos i de tants colors. Va anar a buscar el pare, tots dos es van quedar bocabadats de veure aquells dibuixos tan bonics i plens de colors, i van decidir que portarien en Salvador a una escola per estudiar dibuix i pintura.

I així va ser com en Salvador Dalí va començar a fer aquells dibuixos i pintures vius i plens de colors que tant agraden a tothom.

Jugueu, nens i nenes, jugueu com en Salvador, pinteu, dibuixeu i gaudiu dels colors i de la màgia de la vostra imaginació.