Els escenaris distants, i inquietants, en miniatura de Luis Izquierdo-Mosso

Des de fa uns quatre o cinc anys, Luis Izquierdo-Mosso es dedica a reproduir en miniatura escenaris que li interessen per fotografiar-los. Aquestes maquetes, que fa manualment i emprant tota mena de materials, són ben curioses perquè sovint recreen espais viscuts, com estudis on havia treballat, o reprodueixen exposicions antigues que havia fet amb obra pròpia. Una part d’aquestes fotografies singulars s’exposen fins al 28 de juny a la sala Can Viola de Maçanet de Cabrenys emmarcades sota un títol ben descriptiu, Obra recent reincident.

A l’hora de descriure la mostra, Luis Izquierdo-Mosso parla de "micro antològica" perquè el visitant que admira les fotografies pot fer un recorregut per exposicions que l’artista havia fet des de l’any 1977 fins avui. Admet que sempre li havia agradat fer maquetes com a pas previ per preparar les exposicions. "És molt comú, molts creadors ho fan, sigui en pla o en 3D, amb les imatges a escala per veure com col·locar-les i disposar d’un plànol quan arribes a la sala", comenta. Just abans de la pandèmia va començar a fer maquetes de museus ficticis, amb obres incloses, per il·lustrar el seu llibre 20 Toneladas. Arte contemporáneo para turistas (Lapislatzuli). Amb el confinament, Izquierdo-Mosso va estirar el fil dedicant-li moltes hores a recrear escenaris ficticis en miniatura i fotografiar-los sempre deixant que es percebés que eren això, maquetes. El resultat s’allunya de la percepció de realitat que transmet una fotografia i s’apropa més al món de la il·lustració. "Quan la gent veu un quadre ja sap que és una representació. En aquest cas és una fotografia, però el que hi ha són coses construïdes i té un aire distant, com decorats de teatre".

Totes les maquetes estan fetes manualment i això és intencionat. "No faig collage, no utilitzo intel·ligència artificial, vull que es vegi la tasca manual, fer servir tisores, fang, cartó, metalls...això m’agrada", confessa. Aquesta pràctica de reconstrucció d’espais i d’objectes, ja no només propis sinó d’altres artistes o museus que li han interessat o llocs dels quals s’ha enamorat i que són factibles de reproduir, li permet a Luis Izquierdo-Mosso aplicar moltes disciplines artístiques com pintura o escultura encara que sigui a escala micro. Alguns dels escenaris reproduïts transmeten un cert aire inquietant, altres irònic. "Quasi totes les maquetes són com decorats per pel·lícules, televisió o teatre", fragments d’espais perquè allò que li interessa a ell és "el que capta la càmera".

En aquest procés, Luis Izquierdo-Mosso juga pressuposant que l’espectador sap que la maqueta ha estat construïda per ser fotografiada, és a dir, "no estàs enganyant a ningú, tot i que siguin llocs reals que conec, o records meus, o fotografies antigues meves". L’artista, fins i tot, ha fet maquetes d’escenaris de pel·lícules que li han agradat. "La temàtica és molt àmplia", confirma. L’obra que es mostra a Can Viola és una petita selecció. De fet, té centenars de fotografies de maquetes de tota mena de coses. Algunes es van exhibir fa un parell d’anys al celler Espelt, a Vilajuïga, il·lustracions pel fotollibre 23Museos (2023). Tots eren museus inventats, "però versemblants". El més curiós és que va descobrir que un d’ells, el Museu d’Art Recuperat d’Estepona creat suposadament per un home que recuperava peces de les escombraries, tenia un homònim real a Santa Cruz de Tenerife. Es tracta del Museu d’Art Abandonat i està impulsat per un català.

Això que fa Luis Izquierdo-Mosso forma part del que s’anomena fotografia construïda, una tendència que ha atrapat a molts artistes que treballen fent maquetes a escala natural o reduïda, com és el seu cas. Aquesta pràctica sovint s’utilitza en el cinema i els efectes especials. "És una mena de joc d’engany tot i que jo ho aconsegueixo poc perquè les meves maquetes es veuen que ho són", diu tot afegint que aquella que enganya massa, que "dona el pego" l’ha dut quasi a penedir-se’n. "Jo vull que es vegi que hi ha una mà humana, que hi ha un petit error, que es veu el material, que es veu el cartó". Això forma part de l’actitud divertida amb què es pren l’activitat: "Tot això ho faig perquè em ve de gust i m’agrada. Ja no estic en edat d’esforçar-me per coses que no em venen de gust".

Actualment, Luis Izquierdo-Mosso viu a Llagostera, tot i que a l’estiu torna a l’Empordà, a Espolla. Durant molts anys, va exercir com a professor de filosofia a l’INS Alexandre Deulofeu de Figueres i, abans, al Muntaner i al Monturiol. Les seves classes difícilment s’obliden pel seu plantejament didàctic i per la barreja entre filosofia i art que proposava. "A mi m’agrada explicar les coses més clares perquè en el món de l’art dels últims trenta o quaranta anys hi ha una mena de nebulosa constant d’explicacions, textos de catàleg que no entén ni qui els escriu, paraules buides de significat. Jo soc del parer que, d’allò que no es pot explicar, és millor no dir res".

Subscriu-te per seguir llegint