Toni Lázaro allibera dracs interiors a partir de lletres de les cançons de Sangtraït

No és massa habitual que en una presentació literària, l'autor del llibre i una part dels assistents acabin plorant. El record i esment de dues persones molt estimades absents; la proximitat d'amics en un escenari familiar -la Jonquera- i la interpretació espontània amb harmònica d'Andreu Bassagañas, dels Rockson, d'una de les cançons mítiques de Sangtraït, El vol de l'home ocell, van propiciar aquest moment irrepetible, divendres passat, durant la primera de les presentacions oficials d'El despertar del drac (Gorbs), llibre amb el qual debuta el figuerenc Toni Lázaro Carreras. Partint de fragments de lletres de cançons inoblidables del mític grup empordanès, que ell va sentir que no triava sinó que el triaven a ell, Toni Lázaro ha realitzat un exercici extraordinari construint disset històries en divuit relats independents, textos "crus i durs", com es va remarcar durant l'acte, poblats de personatges, volgudament anònims, que no es coneixen de res, però que s'entrecreuen quasi involuntàriament, de forma casual, "perquè la vida és així". Tots ells tenen en comú el fet de sostenir "dracs interiors" que, segons l'autor poden ser "experiències, vivències o persones que ens han marcat de forma negativa i que hem volgut tapar, però segueix dins nostre". Un drac que, quan reapareix, "ho rebenta tot i pot carregar-se i desmuntar tot allò que tant ens ha costat construir".

Toni Lázaro és infermer de professió i durant més de vint anys ha treballat a Urgències de l'Hospital de Figueres. "Allà he vist molts futurs dracs i també conseqüències de dracs, però ho he viscut des de la distància, no m'he deixat influenciar", va assegurar. La llavor d'El despertar del drac, però es va sembrar en una etapa molt anterior, en plena adolescència. Així, caldria recular trenta-cinc anys enrere quan, amb quinze o setze anys, Lázaro, que començava a forjar les preferències musicals en el heavy i el rock, va descobrir Sangtraït i va iniciar un vincle molt fort amb el grup anant a tots els concerts amb "els col·legues de tota la vida". Per a ell va ser "una descoberta". Escoltar les seves cançons, i les de Baron Rojo, li serveixen en etapes complicades, "quan no vols saber res del món, per transportar-te a aquella adolescència i tenir una sensació de confort". És per això que no va amagar que el llibre "és un reconeixement a un grup que m'ha marcat moltíssim".

En aquests relats, que l'autor va recomanar llegir a poc a poc, "no hi ha sucre, quan jo explico un drac no me'n vaig per les branques". Això porta el lector a aturar-se i respirar. Aquesta manera de fer i escriure "sincera, honesta i il·lusionant" de Toni Lázaro, que en aquest cas l'ha dut a escoltar les cançons de Sangtraït desenes de cops, va ser el que va engrescar a l'editor Carles Gorbs a publicar aquesta òpera prima, amb una portada il·lustrada amb un drac esfereïdor de Mar Aparicio, de la qual, ben aviat, se'n farà una segona edició, ja que des de Sant Jordi, quan va aparèixer, ja "s'han venut centenars d'exemplars".

Relats que ressonen molt endins

Una presentació és sempre un joc de malabars: cal evitar fer espòilers als futurs lectors, però també seduir-los de tal manera que vulguin fer el pas. Ho van tenir molt en compte el mestre Albert Pibernat i, sobretot, Lupe Villar, guitarrista i una de les fundadores de Sangraït, però també de les primeres lectores que van tenir aquests relats de Lázaro. Villar no se'n va estar de reconèixer, mig somrient, que "quasi li trenco la cara i si el tinc davant me'l carrego". Allò que li va fer tenir aquella reacció airada va ser el contingut d'aquell primer relat on es narra "un succés que no ha de passar, però que passa". Sense desvetllar el què, Villar va posar en evidència que El despertar del drac "no és un conte, és la vida mateixa, és el drac que tots duem a dintre i que, en un moment, se't desperta i passen les coses que es diuen al llibre". Àngela, neboda de Martín Rodríguez Muñoz, el pastisser indomable i carismàtic bateria del Sangtraït, va corroborar aquest fet i com la lectura dels relats li havien ressonat molt endins, interpel·lant-la directament perquè aborden temes universals. "És un llibre rodó, molt dur, que et traspassa l'ànima", va assegurar emocionada. Tot seguit, recordant vivament al seu oncle, a qui Toni Lázaro li ha dedicat el llibre, així com al seu amic Jordi, que els va deixar fa poc, es va asseure al costat dels presentadors i va llegir un fragment d'un dels relats fent emmudir a tots els assistents.

Subscriu-te per seguir llegint