Vicenç Lozano: "La seguretat del papa Lleó XIV està supervisada per agents de la CIA i de l'FBI que treballen ara com a funcionaris del Vaticà"

El periodista Vicenç Lozano coneix com ningú què es cou dins del Vaticà. Això l'ha dut a escriure, els últims anys, uns quants llibres: Intrigues i poder al Vaticà (2021), Vaticangate (2023) i ara Lleó XI, ombres sota la cúpula (Pòrtic), "el primer llibre que treu a la llum els intríngulis reals del conclave" que va dur el cardenal Robert Francis Prevost a ser escollit el cap de l'Església catòlica com a Lleó XIV. Vicenç Lozano va visitar, la setmana passada, la biblioteca de Figueres per conversar amb el també periodista i regidor de l'Ajuntament de Figueres, Josep Maria Bernils, qui el va presentar com "un autor molt ben informat, un periodista de raça". Durant l’acte, això va quedar ben palès, ja que Lozano va regalar unes quantes perles als assistents, entre elles com de fràgil és la seguretat al Vaticà que, segons ell, "està compromesa a tots nivells". Així, el periodista va destapar que "la seguretat del papa Lleó XIV està supervisada ara per agents de la CIA i de l’FBI que treballen com a funcionaris del Vaticà" i no per la Gendarmeria Vaticana, la Guàrdia Suïssa i la Santa Aliança, com seria el més habitual. Aquests agents, va dir, són "la seva guàrdia personal" i les persones que també el protegiran quan viatgi a Espanya, del 6 al 12 de juny. "En aquests moments, el papa Lleó XIV està envoltat, sobretot, de peruans que coneix, entre ells el seu secretari, que és molt jove, i moltes dones que havien treballat amb ell a Chiclayo i en les quals confia; molts joves i una part de laics i religiosos nord-americans que li donen suport", va afegir.

Durant la presentació, Vicenç Lozano va comentar que el nou llibre que acaba de publicar l'ha plantejat com si fos "un thriller o una novel·la d'espies amb el qual el lector va descobrint els fets a mesura que va llegint, com jo mateix ho vaig fer". En aquest cas, l'autor desgrana com va funcionar el conclave i tot allò que s'ha amagat, així com què va dur a un cardenal nord-americà, "un home que engloba l'Església Universal, global", a ser escollit cap suprem de l'Església Catòlica. "És cert que es van pactar moltes coses abans, però durant el conclave va haver-hi una guerra soterrada brutal com no he vist mai perquè les pressions no venien només de dins el Vaticà sinó també del món de la política", va reconèixer el periodista.

"Lleó XIV és un papa molt més tranquil i calmat que Francesc, tot i que ell ha criticat d'una manera duríssima l'assalt de Rússia a Ucraïna, el genocidi del poble palestí a Gaza, l'assalt a la sobirania de Veneçuela, els grans bombardejos a l'Iran que han transformat tot el Pròxim Orient, però no havia parlat mai directament dels autèntics responsables d'aquestes violacions brutals dels drets humans i crims de guerra perquè no ho volia convertir en una guerra de taverna", va comentar Lozano qui el va descriure com "un mestre d'escacs que sap establir ponts de diàleg, un personatge absolutament necessari en aquest segle XXI que, a causa de Donald Trump, hem perdut la humanitat, l'hàbit d'escoltar, de dialogar". A parer seu, aquest papa "té la clau per establir novament el seny al món, que torni la diplomàcia a actuar i els organismes internacionals que ens han salvat d'una Tercera Guerra Mundial fins ara; ell té una veu pròpia, personal i serà un líder ètic i moral d'aquest segle com ho va ser Francesc".

Vicenç Lozano no va amagar que aquest nou llibre li ha comportat "sang, suor i llàgrimes" i que és fruit "d'haver picat molta pedra". Entre les moltes coses que va compartir durant la presentació a Figueres és que quan el Papa Francesc va morir, al cap de quatre dies, ell va rebre diverses trucades des del Vaticà. Una d'aquestes misterioses comunicacions va ser la d'un personatge que Lozano anomena, al llibre, Il Docttore, i que no és altre que un important "assessor de cardenals reformistes". Aquesta coneixença li va permetre organitzar una trobada insòlita entre aquest home i un altre important assessor, en aquest cas, de cardenals conservadors, a qui anomena Monsenyor C. "Reunir-los en una taverna al Trastevere va ser una autèntica proesa i allà van saltar espurnes i van arribar a les mans", recorda. Sorprenentment, al cap de dues reunions més van acabar marxant de bracet.

Posar la justícia social en el centre

Finalment, Vicenç Lozano va convidar els presents a llegir la primera encíclica que ha escrit el papa Lleó XIV, "un treball magnífic" que ha dedicat a la intel·ligència artificial després d'assessorar-se amb els millors experts del món. "El papa és conscient que aquestes noves tecnologies estan en mans de molt poca gent, uns magnats que ja controlen les xarxes socials amb les quals s'informa la joventut; unes xarxes socials que no són exemplars sinó manipuladores de moltes consciències i creen una societat extremadament conservadora i regressiva pel que fa a les llibertats, drets i democràcia". Segons el periodista, el papa Lleó XIV "advoca pel retorn a la realitat i per posar la justícia social, als pobres, als immigrants, als refugiats, en el centre de l'actuació de l'Església". És, segons Lozano, "el text més progressista que ha fet mai un papa a l'època contemporània".

Subscriu-te per seguir llegint