El monestir de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic, porta tancat a les visites des de fa dos anys

El 1994, Josep Maria Fina de Nouvilas va vendre, pel preu simbòlic de 1.000 pessetes, el conjunt monumental del monestir de Sant Quirze de Colera (segle X), que incloïa l’església de Santa Maria (segle XII) i el perímetre immediat, a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, amb Eliseu Puig d’alcalde. Al mateix temps, es va protegir aquesta joia del romànic amb la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i es va crear un Patronat en el qual estaven representats la Generalitat, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal per garantir l’accés a l’1% Cultural. Després d’anys de grans inversions, obres i treballs que el van revifar i permetre l’obertura al públic, el monestir benedictí viu ara una realitat molt diferent. Fa dotze anys que el Patronat no es reuneix, les inversions són molt minses i arriben amb comptagotes. Des que el juny del 2024 es va esfondrar part del sostre del claustre nord i uns lladres van tallar els cables del quadre de la llum, el monestir resta a les fosques. A més, tot i estar tancat a les visites i sense data d’obertura, hi ha gent que entra sense permís per un forat a la tanca perimetral.

L’alcaldessa de Rabós, Maria Teresa Ginjaume, reconeix la situació, però també els intents infructuosos per redreçar-la i la incapacitat econòmica de l’Ajuntament per fer-hi front. Després del lliscament d’una part de les cobertes de la galeria nord del claustre, que va obligar a tancar, diu que els tècnics de la Generalitat van tardar un any a fer la visita d’obra per determinar els danys, solucionats l’any passat deixant la zona sense risc. Els tècnics, però, "em van dir que perquè fos apte per a la visita pública havíem de complir uns requisits". Reconeix que "hem anat fent coses, a poc a poc, però els ingressos que tenim són mínims i no podem fer gaire cosa més pel monestir".

Va ser aleshores quan l’alcaldessa es va adreçar a l’Agència del Patrimoni de la Generalitat oferint-los dur la gestió del monestir. La resposta, segons ella, va ser "que no els interessava, em van dir que com nosaltres n’hi havia molts i que no podien" assumir-ho. El següent pas de Ginjaume va ser adreçar-se, l’octubre passat, al Consell Comarcal de l’Alt Empordà i, després d’una breu reunió a tres bandes -Consell, Ajuntament i Generalitat-, la van emplaçar a una trobada següent on hi fossin presents representants de la Diputació de Girona. Des d’aleshores, l’alcaldessa admet que només hi ha hagut silenci. "No han dit res, he anat reclamant diverses vegades, però diuen que va molt lent".

Els últims anys, a Sant Quirze de Colera s’han fet diverses actuacions gràcies a la Diputació. L’any 2022 es va adequar un lavabo adaptat per als visitants, es va fer un dipòsit d’aigua amb un equip de potabilització i es va perforar un pou de la pròpia finca, perquè la finca pública no té pròpiament aigua. El lavabo, però, no funciona perquè falten els permisos de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per implantar una petita depuradora enterrada per a les aigües brutes. A més, les tempestes de l’any passat van fer caure un tros del teulat del mas, una zona no visitable. Pendent també queda, per abordar aquest any, completar malles anticaigudes en baranes o espais per protegir desnivells, que són alguns dels requisits que se li han exigit a l’Ajuntament per reobrir. Maria Teresa Ginjaume també afegeix que caldria fer accessible el monument a les persones amb mobilitat reduïda.

De masoveria als espolis

Davant l’actual situació, Ramon Fina Nouvilas, pagès i ramader, actual propietari de l’extensa finca Nouvilas que envolta el monestir, és del parer que seria necessari "actualitzar el Pla Director", així com tot allò que s’havia fet fa anys, tot i que, diu, desconeix quines mancances i urgències pateix. Fina no amaga que l’entristeix l’estat "d’abandonament" que viu el monestir després d’anys que, "quan el Patronat funcionava, s’havia fet molt. Hi havia un bon caliu, però ara tot s’ha anat perdent". Ell encara recorda quan el monestir havia funcionat com a masoveria. "Nosaltres hi criàvem vedells i teníem les cabres. Sovint venia gent a mirar-s’ho, però eren més que res turistes perquè ells ho tenen tot catalogat". Fina afegeix que el monestir va ser protegit l’any 1931 com a Patrimoni Històric i Artístic Nacional i que això els va condicionar a l’hora de fer reformes o preservar-lo. Recorda que, quan la masoveria va deixar de funcionar, entrava gent a espoliar. Va ser aleshores quan va anar extraient capitells i altres elements escultòrics del conjunt que encara conserva dins la seva col·lecció. Afirma rotundament que "quan hi hagi més seguretat tornaran al mateix lloc", però admet que encara avui aquesta situació no es compleix i que, fins i tot, "hi ha clàusules del contracte signat fa trenta anys que no s’han complert", com una senyalització que diferenciï entre espai privat i públic.

Qui coneix com ningú les múltiples actuacions que s’han fet tots aquests anys a Sant Quirze de Colera és l’arquitecte Joan Falgueras, qui va dissenyar el Pla Director i va ser responsable de les principals fases de restauració i consolidació. Inicialment, doncs, a través del servei de Patrimoni de la Generalitat, "ens van encarregar un aixecament de plànols complet, estudis geotècnics, de patologies al catedràtic de la Universitat de Barcelona Fructuós Manyà, i sondejos d’arts plàstiques i de pintures a l’equip de Mercè Marquès". A més, afegeix, "es va preparar una documentació molt seriosa i la va assumir la Generalitat de comú acord amb la Diputació i l’Ajuntament". L’any 1997 es va ensorrar part del teulat de la casa de l’Abat i la Diputació, amb Carles Pàramo al capdavant, va encarregar dues actuacions d’urgència: un primer projecte de consolidació puntual de cobertes i de tancament del recinte d’obra, l’actual empalissada de fusta que tanca la plataforma del pati d’armes. Amb el canvi de segle, Generalitat i Diputació signarien un conveni de 350.000 euros per tirar endavant un primer projecte de cobertes de la nau del temple, del qual Falgueras va realitzar el projecte constructiu, executat per Construccions Guardiola, que havia treballat durant anys a Sant Pere de Rodes. Tot seguit, la Diputació impulsà una campanya d’excavacions a la banda del refetor i uns sondejos a l’interior de la nau, en el transsepte.

"En menys de deu anys hi va haver un avenç molt gran"

Després vindria un segon projecte d’aquell programa a dues bandes a l’interior del temple, "que va ser excavat exhaustivament, es va pavimentar, s’hi van fer consolidacions estructurals i es va intervenir en l’absidiola sud amb la restauració de les pintures romàniques que ja havia protegit Joan Subias amb una tela de galliner abans de la guerra". En una tercera etapa, es va excavar el claustre i el refetor i es va fer la coberta, adequant el perímetre de circulació al voltant del claustre. "En menys de deu anys hi va haver un avenç molt gran", constata Falgueras.

Del 2011 al 2013, la Caixa se suma amb el programa Romànic Obert. S’arregla la torre cantonera, s’excava, s’adequa el fossar nord i es fan passeres per a la visita. Des de Política Territorial, amb el conseller Quim Nadal, es pavimenta part del camí, es duu una línia elèctrica enterrada fins al principi de la vall i també es té cura de l’església de Santa Maria. Seran les últimes grans actuacions. Des del 2020, la Diputació és l’única institució que inverteix en projectes de manteniment o d’urgència, com consolidar murs o mantenir les pintures romàniques, però en proporcions ben diferents: només una quinzena part del que s’invertia abans.

Subscriu-te per seguir llegint