Joan Ferrerós i Josep Valls rescaten la memòria viva de trenta-dos empordanesos absents

"La gent no mor mai fins que ningú es recorda d’ells". Aquesta és una sentència precisa que algú va gravar en una làpida del cementiri protestant de Capri i que l’escriptor Josep Valls va rescatar aquest passat dimarts durant la presentació de l’últim volum, el cinquè, de Benvolguts absents que ha forjat amb el filòleg Joan Ferrerós, ideòleg de la sèrie nascuda l’any 2000 entre les pàgines del setmanari de l'Alt EMPORDÀ. Dels cinc volums fins ara publicats per l'Ajuntament de Figueres i Editorial l'EMPORDÀ, aquest té la particularitat que és el que inclou més persones, un total de trenta-dues. "Aquest llibre hauria de ser una cosa de dol perquè parlem de persones que ens han deixat, però cada protagonista ens deixa un record amable i agraït i, no per això, deixa de ser sincer", reconeixia Josep Valls durant l’acte de presentació dut a terme a l'auditori del Museu de l’Empordà, a Figueres.

El director de l’Empordà, Marc Verdaguer, va agrair la tasca ingent de Josep Valls i Joan Ferrerós, "dos savis sense els quals això seria impossible perquè ja queda poca gent que tingui memòria, talent per escriure, saber-ho fer i voler-ho fer". També va posar en valor com tota la informació condensada en aquests llibres, fruit de la dedicació i la investigació, de converses i recerques, és "impossible de trobar amb la intel·ligència artificial o al chatgpt, perquè només es troba en llibres com aquests".

Persones que han excel·lit

"Totes les persones d’aquest volum i dels quatre anteriors són gent que han excel·lit en la seva trajectòria vital i professional, i que han fet possible l’evolució extraordinària de la nostra ciutat", assenyalà l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, recordant alguns personatges que li van ser propers, uns per la seva condició de polítics com Eduard Puig Vayreda, Pilar Heras, Marysé Olivé o Albert Gurt; altres per la seva contribució al teixit econòmic com Lluís Duran, Jordi Bonaterra, Joan Minobis i Ramon Boixadós, o les aportacions espirituals i socials que van realitzar transformant barris sencers, com els mossens Jesús Franco i Pep Claperols. També va recordar a absents "que ens van deixar massa d’hora" com Vicenç Pagès Jordà i Adrià Ciurana.

Joan Ferrerós va posar sobre la taula els antecedents de la sèrie: diversos articles publicats a l’EMPORDÀ que, finalment, van acabar prenent format de llibres. En aquests vint-i-sis anys s’han radiografiat les existències de cent quaranta-cinc persones d’àmbits professionals molt diversos, algunes persones molt conegudes públicament, altres que havien passat més desapercebudes tot i tenir vides increïbles i anècdotes sorprenents. D’entre tots els absents rescatats Joan Ferrerós -en aquest últim volum, en complicitat amb Josep Valls-, alguns eren coneguts per ell com la pedagoga i política Joana Colom, que era la seva tia àvia, però altres els va anar descobrint durant la recerca. Del conjunt, que va anar enumerant un a un, va voler destacar, sobretot, «el que més em va sorprendre i impressionar per la seva vida extraordinària»: Salvador Fàbrega, el «Garbo» figuerenc. Ferrerós va recordar que Fàbrega, tot i haver nascut a Figueres, està enterrat en un cementiri per a combatents als Estats Units, el Houston National Cemetery. El secret és que "Salvador Fàbrega va ser un espia, més que un espia, perquè va saltar darrere les línies alemanyes i actuava fent sabotatges". A més, va ser detingut i torturat.

A diferència dels anteriors quatre volums, aquest cinquè, que inclou tot de fotografies dels protagonistes, ha estat escrit a quatre mans entre Josep Valls i Joan Ferrerós. Una de les particularitats és que bona part dels personatges biografiats per Josep Valls, eren persones que havia conegut i tractat amb afabilitat i que, fins i tot, havien compartit una intensa amistat, cosa que es percep en els articles. És el cas de la periodista Núria Munárriz, qui va ser la primera directora del Setmanari EMPORDÀ "i una gran feminista"; el botiguer i actor Joan Minobis amb qui va recórrer molts racons del món o el sacerdot, professor i filòleg Modest Prats, el seu professor de literatura al seminari i la persona que els feia fer redaccions "molt especials". Una que no oblidarà mai és la que va haver de dedicar al silenci. Potser l'atreviment de la joventut el va dur a presentar-li un full en blanc. Tot i que davant els companys li ho va recriminar, el professor Modest Prats va lloar-li la idea en privat. Molts anys més tard, Valls presentaria Modest Prats a l'escriptor Josep Pla. Va ser una trobada mítica de dues ments privilegiades. "Parlaven de qualsevol poble d'Itàlia com si parlessin de Vilafant o Avinyonet de Puigventós, ho sabien tot", es meravellava Valls recordant aquella conversa entre dos savis que han deixat empremta.

Subscriu-te per seguir llegint