Ariel Halac explora la sensació íntima d’estrangeria a 'Crónicas del extranjero', amb imatges de Silvi Glattauer

"L’estrangeria és una cosa molt arrelada, molt interna. No té a veure amb ser estranger en un altre país sinó amb la sensació de mirar-ho tot des de fora i des de dins al mateix temps". Així ho ha viscut en pròpia pell l’escriptor i comunicador social Ariel Halac (Argentina, 1966), sentiment en el qual ha anat aprofundint des de fa un parell d’anys a través de diversos textos que periòdicament va compartint a la plataforma Substack. Es tracta d’una mena de cròniques híbrides que barregen elements objectius amb d’altres més poètics, subjectius, metafòrics i artístics. Ara vuit d’aquests relats els ha reunit al llibre d’art Crónicas del extranjero que aquest dilluns 25 de maig a l'Escala i dimarts 26, a les set de la tarda, al castell de Sant Ferran, a Figueres, amb la reconeguda fotògrafa argentina Silvi Glattauer (1966), resident a Austràlia, que s’ha encarregat de la part gràfica. Als dos es vincula una relació familiar -són cosins- i haver viatjat junts a molts dels racons que s’esmenten en el llibre.

Ariel Halac explica que tots els relats que ara publica comparteixen un element comú que "és un viatge cap a la ciutat i un retorn a una illa. Jo surto de la meva illa, que és la illa que jo m’he inventat per viure, que és l’Escala, i arribo a Barcelona, que és una mica, en termes de Hemingway o d’una literatura urbana, una mica un infern. L’infern i el paradís contraposats". En aquesta línia, Ariel Halac mostra "la ciutat com a espai de pecat, de perdició, fins i tot de competència humana descarnada, on passen moltes coses que són molt terribles mentre que l’illa apareix com a refugi, com a aïllament, vista amb una mirada de molta soledat, de molta nostàlgia".

Alternant els textos de Halac sorgeixen una trentena de fotografies de viatge de Silvi Glattauer, quatre de les quals s’exposaran aquest dimarts a Figueres. Combinant diverses tècniques amb una estètica artesanal, l’artista crea imatges que fan palpables el temps, el lloc i la bellesa. Fundadora de The Baldessin Press & Studio, Glattauer és reconeguda pel seu domini del fotogravat. En aquesta obra ha estat capaç de captar aquesta mirada d’estranger en espais quotidians per a Halac sigui Barcelona, la Costa Brava, el sud de França o Alemanya. D’altres als quals l’autor viatja imaginàriament com Teheran o Israel i que "d’alguna manera ens han impregnat de sensacions d’estrangeria". Aquest sentiment, Ariel Halac ja l’havia anat explorant en anteriors llibres com No había que hacer negocios con argentinos (2013) o La ilusión de otra cosa (2017). La presentació a Figueres, precedida d’una a l’Escala i seguida d’una altra a Calonge, dimecres, és organitzada pels Amics del Castell de Sant Ferran.

Subscriu-te per seguir llegint