Reivindiquen, des de Figueres, la plena vigència del llegat de l’escriptor i filòsof Pep Subirós

L’escriptor i filòsof figuerenc Josep Subirós (1947-2016) va rebre el premi Josep Pla 1996 per la novel·la Cita a Tombuctú, un llibre que "feia valdre la hibridesa de registres", però que la crítica oficial del moment no va pair massa bé pel que anomenaren "excés d’enciclopedisme". Segons l’escriptor Adrià Pujol "el sistema intel·lectual català no estava preparat per acceptar aquest tipus de llibres; ara sí, és la recepta de moda" i defensa que "quan vols crear alguna cosa nova, no hi ha més remei que trencar les membranes entre disciplines". Sota el seu criteri, Subirós cultivava una escriptura que a França, autors com l’antropòleg Claude Lévi-Strauss o l’etnògraf Michel Leiris, portaven cinquanta anys fent, però aquí "no va deixar petjada perquè hi havia una escriptura molt convergent i com ell no s’afilià a cap casa va acabar, com a narrador, en un racó". De fet, avui els seus llibres, la seva mirada sobre l’art o el seu pensament social, són introbables, a excepció de les biblioteques, i, malgrat tot, l’historiador de l’art, Enric Tubert, està absolutament convençut que "és de justícia recuperar-los".

Aquest convenciment i la relectura de Cita a Tombuctú, pel club de lectura que coordina, és el que va dur Enric Tubert a impulsar, dissabte passat a la biblioteca de Figueres, una necessària jornada d’homenatge a la qual va sumar-se tota la família, la regidora de Cultura de l’Ajuntament Mariona Seguranyes i molts companys de generació, una jornada que coincidia amb els deu anys de la seva mort i que va servir per fer present el seu llegat des dels vessants de narrador, comissari d’exposicions, gestor cultural i filòsof. Va quedar clar, però que en els seus textos es condensa el corpus més important. "L’escriptura té la capacitat de durabilitat i de sostenir a través del temps i conservar idees, experiències, fabulacions", corroborava la dramaturga i directora teatral, Carlota Subirós, filla de l’autor, qui, partint de Cita a Tombuctú, va recordar com "el viatge va ser una de les passions i motors de la seva vida" essent l’Àfrica un dels destins que més el va marcar i que va plasmar en els seus llibres i en la seva tasca de comissari d’art. També va compartir com el seu pare "era un gran conversador, li agradava recollir històries, trobar les paraules justes i en la seva escriptura hi havia un afany d’explicar la realitat". Una escriptura que va definir com a "única" perquè "cada una de les seves lletres era una sacsejada". A més, va confessar que un dels grans aprenentatges que li va deixar va ser "la capacitat per mirar als ulls a un altre i fer-ho des d’una confiança", un gran valor en el moment actual "tan reaccionari en què les identitats es poden convertir en barreres". "D’ell n’hem heretat i recuperem a través dels seus llibres aquesta sensació d’interrelació i interrogació constant sobre el món d’avui amb preguntes que es renoven i són vives".

"Un projecte obert"

"La identitat no és mai una herència closa, sinó un projecte obert. És la transformació de l’herència en projecte. Quin és el projecte i amb qui volem dur-lo a terme? Aquesta és la qüestió", va escriure Pep Subirós en un article a L’Avenç, una frase que la historiadora de l’art i regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, va rescatar a l’inici de la jornada. També les paraules que va pronunciar en el pregó de les Fires de Figueres el 1996: "Jo intento jutjar les persones no per la seva partida de naixement, ni per la seva nacionalitat, ni pel seu color de pell, ni per la seva llengua, sinó pel que fan, pel que diuen, per allò pel que lluiten i per allò que estimen". Aquesta mirada oberta que tenia Subirós la va traslladar a tot allò que va emprendre. Així va quedar clar que va ser una figura que, tot i venir "d’una família molt humil, del cor de Figueres, del carrer Hortes", va ser clau en la transformació i evolució cultural del país, participant i construint, imaginant des de zero, institucions tan potents com el MACBA o el CCCB en el període en que fou coordinador de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i assessor de Pasqual Maragall, des del 1984 fins al 1997. En aquest aspecte, el productor figuerenc Jordi Balló va afirmar que "la gestió cultural és un gest creatiu" i com Pep Subirós va treballar en un moment "que un projecte cultural, polític i d’espai públic estava per definir". No va amagar que "va patir incomprensió", però també l’anomenada "amistat benefactora", és a dir, "convertir la confiança d’una amistat en un bé comú". "Ell va creure que si podia pensar el camí, el podia fer i va anar trobant, a cada moment, els espais on poder-ho fer i ens hem d’impregnar d’aquesta força", va corroborar, més tard, la seva filla.

Durant l’acte, al qual no va poder assistir Josep Ramoneda, el filòsof Jaume Casals va conversar sobre la dimensió filosòfica de Subirós amb el seu fill, Pau Subirós. Una de les intervencions més properes va ser la de la seva companya de vida, la filòsofa i escriptora Lali Bosch, qui va regalar pinzellades de vida quotidiana com el gest d’escriure’s cartes, fins i tot, per fax. Va aprofitar, doncs, per adreçar-se a ell llegint-li una: "Tots dos sabíem bé que el singular neix del plural i estic segura que compartiries amb mi que la teva Figueres natal i l’Àfrica, després, van ser dos dels puntals i dels plurals més significatius del teu singular". Lali Bosch va rememorar com ell, a través del CCCB, "va descobrir-nos l’Àfrica contemporània, la de tots els africans que viuen avui entre nosaltres" i estava convençuda que en aquella Àfrica "va trobar moltes similituds amb la Figueres de la seva infantesa". A parer d'Enric Tubert, la jornada, que va tenir un ampli seguiment, va servir per "entendre el personatge, la seva visió del món, el seu compromís amb unes idees, moltes de les quals avui tenen una vigència extraordinària". Entre molts dels assistents, però va planar la inexplicable certesa de com l’oblit s’estén massa ràpidament en la memòria malgrat, en el cas de Pep Subirós, el ric llegat que va deixar i del que encara en som deutors.

Subscriu-te per seguir llegint