La Fundació Art&Paraula recupera un oliverar a Espolla i el transforma en una biblioteca lliure i de muntanya

En ple paratge natural de l’Albera, dins el terme d’Espolla i de camí al nucli dels Vilars, s’hi amaga un indret idíl·lic: l’oliverar de Cal Coixa, un espai recuperat per la Fundació Art&Paraula com a paratge literari, una biblioteca de muntanya a l’aire lliure oberta a tothom. La seva finalitat és la mateixa que marca el destí de la Fundació: promoure el gust lector, difondre la literatura juvenil i infantil de qualitat i potenciar l’arrelament de la gent en els pobles a través de la cultura. Aquest projecte a Espolla va començar a prendre forma l’any 2022 i l’any següent ja es van impulsar les primeres accions. La connexió amb els veïns del poble va ser immediata, un vincle que s’ha traduït amb la promoció de tot d’activitats, com la que es farà el pròxim divendres 22 de maig amb l’assistència del reconegut narrador oral Albert Estengre, director del festival de contes per a adults, Arenys de Contes.

La Fundació Art&Paraula va començar a bategar el febrer del 2021 de la mà de l’empresari i escriptor Josep Maria Goñi; la pedagoga, escriptora i narradora Roser Ros; la seva germana, la mestra Mònica Ros i el sociòleg Oriol Homs. Les germanes Ros estan vinculades a Espolla i, de fet, l’oliverar de Cal Coixa, que ocupa una hectàrea i mitja, pertanyia als seus pares. Així, després d’anys de decadència, la Fundació va decidir empènyer la seva recuperació, acció que ha permès reconstruir parets de pedra seca, restituir arbres i de nou collir olives, crear un hort i, fins i tot, dignificar les tres fonts de les quals sempre brolla aigua.

Una d’elles, la Font de l’Olivar va ser restituïda als anys seixanta pel veí Agustí Mallart, Gustinet. A més, tenint present la literatura i la lectura com a motor central del projecte, s’han instal·lat, en nivells diferents, tres armaris construïts amb fusta i decorats amb motius animals per l’escultor local Jaume Giró. Cada un conté, en l’interior, llibres tant de literatura juvenil i infantil, poesia com de narrativa per a adults.

La veu literària abraça tot l’olivar. De fet, quan el caminant hi arriba -també ho pot fer amb cotxe- ja el rep una poesia de la mateixa Roser Ros, presidenta de la Fundació, gravada en una fusta . No és l’única que es pot trobar en aquest paratge que convida a relaxar-se, ja que a tocar l’armari de la poesia i al costat de la Font dels Enamorats en llueix una altra de la poeta cadaquesenca Quima Jaume.

El funcionament d’aquesta biblioteca "lliure" de muntanya és ben senzill. De fet, els usuaris poden trobar les instruccions a l’interior de cada armari on hi ha els llibres, títols molt cuidats i de qualitat, alguns adquirits a llibreries i d’altres rebuts des de Connexió Papyrus i la biblioteca de la Fundació. Les instruccions són clares, com diu Homs: "Cadascú pot obrir, llegir i tornar el llibre a lloc o, si ho desitja, endur-se’l en préstec i deixar-ho anotat en una llibreta que trobarà".

En aquesta llibreta també pot compartir, amb paraules o dibuixos, què li ha semblat la lectura, cosa que han fet alguns lectors, entre ells veïns del poble i també excursionistes. La selecció d’exemplars va a càrrec de la Fundació, consensuada amb la sala de lectura local, així com vetllar pel bon funcionalment.

Balmanya i Maria Carlas

D’altra banda, la complicitat de la Fundació amb l’Ajuntament és absoluta. Això es traduirà, per exemple, dissabte 13 de juny amb un acte d’homenatge al pedagog i mestre Antoni Balmanya (1846-1915) i, sobretot, a la seva dona, Maria Carlas. "Serà un acte molt bonic en el qual participarà tot el poble", avança Goñi. Per presentar a Balmanya hi haurà l’escriptor local Joan Vergés i el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Pere Solà. A més, s’ha previst un diàleg teatralitzat entre Balmanya i el també pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia que apareix en el llibre La Española de Montmartre de Goñi amenitzat pels Grallers d’Espolla. Completarà la proposta una lectura de poesia d’un poeta basc que ha escrit poemes sobre Balmanya i Maria Carlas. És, segons Roser Ros, l’oportunitat de recuperar aquesta figura femenina "que ha desaparegut de la memòria" col·lectiva tot i que va ser mestra de l’escola de nenes i filla del poble. De fet, no disposen ni de fotografies seves.

Aquest paratge literari d’Espolla s’ha replicat en altres municipis, tot i que no en el mateix format. Prenent com a objectiu "arribar on no ho fan els serveis públics de biblioteques", és a dir, als pobles més petits, van inaugurar un Paratge Literari a Espinavessa, petit nucli de Cabanelles, instal·lant dos racons de lectura; a Garrigàs i a Crespià. També s’han fet tres actuacions a Mallorca.

A més, a Vidrà (Osona) donen suport a la biblioteca escolar; van participar a la inauguració del punt de lectura El Col·legit, a l’Argentera i, més recentment, a l’Aragó i València. En total en tenen onze i enguany es vol ampliar tot i que la voluntat és centrar-se més en l’Alt Empordà per tal que el projecte no es dispersi en excés i sigui més visible, tot i que ja tenen contactes a la Catalunya Nord per fer algun projecte transfronterer.

Potenciar ecosistema local

"Aquests paratges literaris són punts de referència per potenciar l’ecosistema local literari i cultural", assenyalen. Així, per exemple, a Espolla, van organitzar una sessió de poesia amb els infants del poble que van recitar a l’olivar els haikus que havien creat després de treballar l’obra de Martí i Pol. "Va ser un acte molt emocionant", recorda Roser Ros. També ho va ser l’acte en què va participar Alex Nogués, autor d’àlbums il·lustrats, en aquest cas, a la plaça d’Espolla. "Nosaltres busquem els activistes de la zona, els demanem què volen i els ajudem en la mesura que podem amb recursos nostres o d’ajudes que trobem", explica Homs.

No amaguen que és un projecte cultural sense ànim de lucre que engresca i, fins i tot, algunes empreses ja s’hi han involucrat. De fet, a hores d’ara ja mou una seixantena de voluntaris, cosa que satisfà gratament els impulsors que s’han adonat que "els llibres ja no són la finalitat sinó l’excusa perquè la gent es trobi, parli i comparteixi".

Cal dir que quan el projecte a Espolla va començar a prendre forma, la Fundació Art&Paraula també en va engegar un altre, Cap família sense biblioteca, que consisteix "a recollir llibres de donacions de gent i donar-los, a través d’entitats socials, a famílies que no els poden comprar", diu Homs.

Subscriu-te per seguir llegint