L’Empordà arriba al Festival de Cannes amb el debut cinematogràfic de Zaïra Pérez a 'Viva'

L’actriu empordanesa Zaïra Pérez, de Llançà, ha fet el salt al cinema amb Viva, l’òpera prima d’Aina Clotet, presentada aquest 14 de maig al Festival de Cannes dins la prestigiosa secció paral·lela Setmana de la Crítica, dedicada a descobrir noves veus del cinema internacional.

Als cinemes, el 19 de juny

El film, que arribarà als cinemes de Catalunya i de la resta de l’Estat el pròxim 19 de juny, ha tingut una molt bona acollida durant la seva projecció, culminada amb una llarga i calorosa ovació final. L’actriu explica que va viure l’estrena amb emoció i reconeix que aquesta oportunitat li ha arribat “en el moment just”, convertint-se en una manera immillorable d’afrontar el seu debut cinematogràfic.

Amb Viva, Pérez assumeix un personatge d’alta intensitat emocional que marca l’inici de la seva trajectòria a la gran pantalla.

Un debut cinematogràfic amb pes emocional

Després d’una trajectòria consolidada a la televisió amb sèries com Vis a Vis, Águila Roja o Pulsaciones, l’actriu s’estrena al cinema interpretant l’Ariadna, la millor amiga de la protagonista —interpretada per la mateixa Aina Clotet.

Es tracta d’un personatge complex: una dona embarassada marcada per una por profunda a la mort i a la possibilitat de perdre el seu nadó. “El meu personatge arrossega una por molt profunda… aquesta por la travessa, l’obsessiona i la fa enfrontar amb el concepte de la mort”, explica Pérez. Tot i ser un paper secundari, l’actriu destaca la importància del projecte dins la seva evolució artística: “És el primer projecte cinematogràfic on sento que hi tinc un pes emocional realment rellevant”.

Viva, una tragicomèdia sobre la vida després del dolor

Dirigida i protagonitzada per Aina Clotet, Viva és una tragicomèdia contemporània que parteix de la història d’una dona que ha superat un càncer i sent la necessitat urgent de viure intensament. El film aborda temes com el desig, la por a la mort, el cos i les relacions afectives, situats en un futur pròxim marcat per la crisi ambiental i els avenços científics vinculats a la longevitat.

Bona acollida a la Setmana de la Crítica

La projecció a Cannes va ser rebuda amb entusiasme per part del públic, que va respondre amb rialles constants i una llarga ovació final. “Va ser un dia molt emocionant. El públic va riure molt i al final van aplaudir moltíssim. Hi havia molt bones sensacions”, recorda l’actriu. Pérez també destaca l’interès internacional despertat pel projecte i apunta que existeix voluntat que la pel·lícula tingui recorregut a França. Veure el film per primera vegada va ser, segons explica, tota una descoberta: “És una comèdia amb fons dramàtic. Quan apareixia el meu personatge era com un petit respir, com dir: ara riurem una estona”.

La Setmana de la Crítica, bressol de nous talents

La pel·lícula Viva s’ha projectat dins la Setmana de la Crítica, una de les seccions paral·leles més prestigioses del Festival de Cannes. Creada el 1962, està dedicada a primeres i segones pel·lícules de directors emergents i s’ha consolidat com un espai clau per descobrir cineastes que posteriorment accedeixen a la Competició Oficial. La presència de Zaïra Pérez a Cannes reforça així la projecció internacional del talent interpretatiu sorgit de l’Empordà i confirma el bon moment creatiu del cinema català contemporani.

El debut de Zaïra Pérez a Viva també arriba després d’un període de transformació personal i professional. L’actriu va passar una etapa a Mèxic, on va treballar en projectes audiovisuals i es va obrir camí en el sector internacional abans de tornar a Catalunya. Aquest retorn, explica, va ser clau per poder participar en el càsting del film d’Aina Clotet i reprendre la seva trajectòria des de l’escena local amb una nova mirada i més maduresa artística.

En paral·lel al seu debut al cinema, Zaïra Pérez afronta el moment professional amb una mirada més serena i centrada en el present. L’actriu reconeix que el seu repte principal és “sobreviure al dia a dia” i que, més enllà de l’ambició professional, prioritza la tranquil·litat personal. Tot i que li agradaria continuar treballant en teatre a Barcelona i en projectes de cinema d’autor que la commoguin, assegura que la seva “gran ambició de vida és tenir pau al cap i al cor”.

Després d’etapes de més inestabilitat, diu que ara viu el moment amb més agraïment i sense angoixa pel futur: “Si una cosa surt, serà meravellós, i si no, ja vindrà una altra”.

Subscriu-te per seguir llegint