L'EMPORDÀ publica un nou conte d'Anna Garcia il·lustrat per Lurdes Portas: 'El dineret d'en Gregori'

El dineret d'en Gregori

En Gregori era un nen molt eixerit que vivia molt a prop de l’església del poble. Els seus pares tenien un hort on conreaven patates, carabassons, mongetes i fins i tot pastanagues. De les gallines en treien ous, que venien als seus veïns.

Un matí, la mare d’en Gregori li va dir:

—Noiet, hauries d’anar al monestir de Sant Quirze de Colera a portar el cistell de verdures i una dotzena d’ous, com cada setmana.

Així doncs, la mare li va preparar el cistell i en Gregori, tot content, va marxar pel caminet cap a Sant Quirze.

—Nusa, anem —va dir.

La Nusa era la seva gossa, que l’acompanyava a tot arreu. No el deixava ni de nit ni de dia.

Quan ja hi arribava, va parar per contemplar aquell monestir que tant li agradava. Es trobava en un lloc preciós, envoltat de muntanyes i amb un riuet d’aigües clares.

Van sonar les campanes del monestir i es va afanyar a arribar-hi.

Va trucar a la porta i el monjo Manel la va obrir:

—Bon dia, Gregori. Què ens portes avui?

—Ui, avui us porto moltes verdures i una dotzena d’ous perquè pugueu fer aquells pastissos tan bons —va contestar en Gregori.

—Passa, noiet, cap a dins.

En Gregori i la Nusa van acompanyar el monjo Manel a la cuina i li van deixar la verdura i els ous. El monjo els va donar un tros de pastís.

—Que bo! Moltes gràcies.

—Ha, ha, ha! —va riure el monjo Manel—. Menja a poc a poc, que t’ennuegaràs.

Quan va acabar el pastís, en Gregori va agafar el cistell buit, va dir adeu al monjo i va marxar cap a Rabós amb la Nusa. Abans, però, es va guardar el dineret que el monjo li havia donat dins la butxaca del pantaló.

Tot content, anava fent saltirons i jugant amb la Nusa quan, al cap d’una estona, es va ficar la mà a la butxaca.

—El dineret, on és? L’he perdut, pobre de mi!

En Gregori es va posar a plorar tot tornant enrere. Llavors va veure el dineret al mig del camí i, corrents, va anar cap a ell, però una garsa se li va avançar i, agafant el dineret amb el bec, va volar fins a la branca d’un arbre.

En Gregori va començar a cridar:

—Tu, ocellot, dona’m el dineret! Què en faràs, tu, amb ell?

La garsa, que és un ocell a qui agrada tot el que brilla, no deixava anar el dineret i mirava com en Gregori cridava, movia els braços i picava de mans. Fins i tot la Nusa bordava.

Ell, cansat i desconsolat, va seure a terra tot plorant. Un falcó que ho havia vist tot es va commoure i, aixecant el vol, va obrir les ales. Fent un crit molt fort, va passar per damunt de la garsa. Aquesta, tota espantada, va obrir el bec i va deixar caure el dineret.

En Gregori el va agafar i se’l va posar molt de pressa a la butxaca.

—Gràcies, falcó.

Durant tot el camí fins a casa, en Gregori no es va treure la mà de la butxaca. No volia tornar a perdre el dineret.

I així, tot feliç, va travessar el pont d’aquell poblet que tant estimava.