Foresta fa el ple en el seu concert de presentació del primer àlbum 'Esclat de maig', a Figueres

Foresta és una paraula singular que condensa o ens aproxima a dos altres mots: forest, que en anglès significa bosc, i foraster. És també la paraula que designa el grup de música folk americana i irlandesa nascuda en el cor de l'Empordà, un duet format pel músic, cantant i multiinstrumentista Ion Cortada (Figueres, 1996) i la violinista i cantant, Marta Pairó (Esponellà, 1997). Després de presentar-se públicament en concert l'agost del 2023 a Figueres i d'un recorregut per diferents festivals i escenaris catalans i de més enllà, ara, a la ciutat que els va veure néixer, presenten el seu àlbum de debut, Esclat de maig, un treball integrat per vuit cançons que volen ser un homenatge vitalista al territori des de les coses petites i quotidianes, on les imatges vives i els paisatges hi són constants. Aquest concert tan especial, per al qual ja s'han exhaurit totes les entrades, el fan aquest dissabte 2 de maig, a les vuit del vespre, al Casino Menestral Figuerenc.

Que aquest concert de presentació es faci a Figueres té tot el sentit, ja que les cançons de l’àlbum són un camí per l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, les relacions i el dia a dia. Les peces, asseguren, pretenen convertir la sensibilitat en una fortalesa, per tal de veure les coses d’una altra manera. Són cançons que acompanyen, per fer camí. En aquest sentit, la idea que mou aquest projecte "és la d’apropar la sonoritat folk americana i irlandesa al territori i fer-nos-la nostra, que tingui un univers d’aquí i que ens soni natural i propera".

Els assistents al concert, doncs, podran escoltar els vuit temes que integren aquest disc, tots ells amb una història rere seu. El primer que obre la proposta és L’últim dia de quatre camins, una peça inspirada en la ruta dels Quatre Refugis de la Tramuntana de l’Alt Empordà que parla sobre el vincle amb l’excursionisme, la muntanya i de compartir-la entre amics. La segona cançó l'han batejat amb el títol Una ombra d’alzina i s'inspira en la història de l’alzina de Passeig de Gràcia vinculada a Jacint Verdaguer, a la qual ell li va dedicar un escrit. Com expliquen els intèrprets, la cançó "vol parlar de la sensibilitat com a virtut, en contraposició amb la suposada condició de debilitat que alguns li atribueixen. És com un petit homenatge a la sensibilitat, a aquells que ens eixamplen el món a través de l’apreciació de les coses boniques".

El disc continua amb la cançó d'amor Com ho fan els altres i Esclat de maig, que dona títol al disc, i que evoca l’arribada de la primavera, les ganes de voler viure-la de prop com un instint vitalista i universal. Tot seguit, arriba La meva Louisiana, un altre homenatge, en aquest cas, als paisatges dels Aiguamolls de l’Empordà i també al Baix Fluvià, territori que va des de Bàscara fins a la desembocadura del riu, a través de la mirada i les vivències de dos personatges.

L'àlbum es tanca amb Els mals amants, una cançó sobre no saber estimar, de patir i cometre errors mentre n’aprenem; Tots els amics de Barcelona i Deixa un far, una cançó de retrobament després de l’enamorament inspirada en el mite del pastor i la sirena sorgit arran del poema-sardana de Joan Maragall i Enric Morera (1908). Curiosament, la melodia prové d’una adaptació de la cançó Leave a Light de Glen Hansard.