El quadre inèdit que Salvador Dalí va regalar a l'amic Meli a canvi del seu retrat de casament

Salvador Dalí i Gala es van casar per l'església al santuari dels Àngels el 8 d'agost de 1958. Només hi van assistir cinc persones, a banda del mossèn de Cadaqués, Francesc Vila, que va oficiar el casament. D'aquell esdeveniment privat no es van fer fotos, però al cap de dos o tres anys, quan la Diputació de Girona li va atorgar una medalla al pintor, Melitó Casals, Meli, va aprofitar una sessió de fotografies a Portlligat, Cadaqués, per fer, el que seria, el retrat de casament de la parella. Se'ls veu als dos somrients davant una porta de la casa de Cadaqués i a Gala, concretament, sostenint un ram de flors, que s'intueix, devien ser naturals. Jordi Casals, el fill petit del fotògraf, explica que, a l'estudi, el seu pare va retocar el negatiu perquè no se li veiés a Dalí una part de la medalla. Aquella fotografia la va emmarcar i la va penjar al seu estudi, a Figueres. La va tenir durant més d'una dècada, fins que el 1974, any que s'inaugura el Teatre-Museu Dalí, pintor i fotògraf van fer un intercanvi curiós on van entrar en joc la fotografia i un quadre de Dalí. "No sabem si és que Dalí li va dir que li faria un dibuix i el pare, a canvi, li va regalar la fotografia", comenta el seu fill. El que és més sorprenent és que, fins aleshores, els Dalí no tenien aquella fotografia de casament.

Ara, amb motiu de l'exposició Objectiu Meli, la peça, feta amb tècnica mixta, i aquella fotografia s'han retrobat de nou a la Casa Natal de Dalí, a l'espai de les obres convidades. És un fet extraordinari perquè, per primera vegada, s'exhibeix al públic aquest regal del pintor al seu amic i, com matisa el periodista Santi Coll, és, segurament, l'única vegada que Dalí, mentre va viure amb Gala, va regalar un quadre a algú. I no es tracta d'una obra qualsevol, sinó d'una peça que va fer especialment per a l'amic. Ho va posar de manifest, divendres passat, la historiadora de l'art i regidora de Cultura de Figueres, Mariona Seguranyes, qui hi va saber veure moltes picades d'ullet de Dalí a Meli: "S'hi veu el perfil del fotògraf, però li posa uns peus, com si fos una mena d'esfinx, que eren aus que protegien les ciutats antigues. El dibuixa, doncs, com el seu protector". Seguranyes va anar més enllà, ja que va evidenciar que el perfil de Meli és el que Dalí va pintar l'any 1973 al sostre del Palau del Vent: "Dalí deia que representaria tots els personatges empordanesos i l'únic que representa és Meli". A l'obra també apareix una oreneta, vinculada al muntatge per a Natura morta vivent (1955) i un cavall per a Sant Jaume el Major. "La peça és un homenatge a la complicitat que tenien fins aleshores, un homenatge que li fa Dalí amb tots els elements fotogràfics que havia anat fent Meli per la seva feina", concloïa l'experta, també sorprenent-se amb un detall fet per Dalí, una paret de maons que "recorda algun interior del Teatre-Museu". "Dalí sap que Meli ho entendrà, és el que els uneix a tots dos", conclou. Observant el diàleg entre l'obra i la fotografia, s'ha reproduït en grans dimensions dues fotografies que es van fer el dia d'intercanvi on es veu a Dalí i Meli encaixant les mans i intercanviant-se els respectius regals. Dos testimonis del fet, Artur Caminada, el xofer del pintor, i Emili Puignau, el contractista que va fer les obres de Púbol, entre altres encàrrecs, i alcalde de Cadaqués.

Subscriu-te per seguir llegint