'La mirada encesa', la pedra filosofal de l'obra de l'escriptora Carme Montoriol

El poeta, assagista i crític literari Sam Abrams celebrava amb entusiasme, fa uns dies a Figueres, la publicació de La mirada encesa (Brau) que reuneix bona part del corpus poètic inèdit de Carme Montoriol (1892-1966). El llibre permet "recuperar un fragment de la tradició perduda i reconèixer" aquesta autora en el cànon de la literatura catalana. Això ha estat possible per l’incansable treball de la filòloga figuerenca Anna Maria Velaz qui novament s’ha submergit en el fons de l’autora i "amb una gran responsabilitat", ha seleccionat entre la producció poètica de l’escriptora i ha fet realitat "el llibre que Carme Montoriol no va fer". El resultat, segons el crític, "és excel·lent, una meravella" i esdevé "la clau de volta per entrar" en el món d’aquesta autora, "una poeta que es va perdre en el món de la narrativa, la dramatúrgia i la traducció perquè el seu cor era un cor de poeta". Per a Abrams, Anna Maria Velaz ha estat capaç de descobrir amb La mirada encesa "la pedra filosofal o angular que sosté la construcció de tota l’obra de Carme Montoriol i entendre la relació entre les seves diferents facetes".

El crític literari va iniciar la presentació recordant que vivim "una època de transició". Segons ell, "s’ha acabat la postmodernitat i anem cap a una cosa nova que no sabem ben bé què és, però que apunta certs valors i maneres". En aquest sentit, Abrams va ser molt crític amb aquest moviment iniciat amb èxit als anys 70 -"si no llegies Quim Monzó estaves fora d’òrbita"- que va anar flaquejant als 90 i que "des del nou mil·lenni no compta per a res". Segons ell, "la postmodernitat, amb la seva gràcia destructiva, volia que ens alliberéssim del passat i viure, únicament i plenament, en el present". El treball de recuperació fet per Anna Maria Velaz, ara amb Carme Montoriol, però molt abans amb Maria Àngels Anglada o Montserrat Vayreda, va a la contra d’aquest model. "Anna Maria Velaz ha lluitat tota la vida per la reconstrucció de la memòria cultural i ciutadana", afirmà Abrams. Un gest ple de "compromís, dignitat, noblesa i discreció" que lliga, tanmateix, amb l’actual "voluntat de defensa de la llengua, de revitalització de la cultura i de reivindicació de molts valors que estaven sota sospita".

La mirada encesa

Autora: Carme Montoriol (curadora, Anna Maria Velaz)

Editorial: Brau

Pàgines: 116

Preu: 20 euros

A la poesia "profundament lírica" que es recull a La mirada encesa -nom extret d’un vers del poema L’adéu, inclòs en el llibre- es detecten molts dels interessos que després l’autora desplegarà en els altres gèneres: l’interès per plasmar situacions límit o extremes, amb un cert risc; l’aposta constant per la vida i, també un punt de nostàlgia o sentiment de pèrdua. "Aquesta és una poesia de gran fisicitat", reconegué Abrams. Segons ell, quan una dona escrivia poesia se li demanava que "no pensés gaire i no parlés en termes físics, sensuals i eròtics". Carme Montoriol no va fer gens de cas i ho va fer "de manera subtil": "La seva poesia reflexiona sobre l’existència humana amb gran consciència del temps, del viure, de la realitat, de la llengua". Segons el crític, Montoriol cercava "refundar i construir la poesia de la modernitat, contravenint tots els defectes de la poesia finisecular del segle XIX". Una de les maneres va ser girant la mirada cap a la tradició xinesa i japonesa i reconciliant cultura popular i modernitat. "La seva poesia és modèlica, en aquest sentit", conclogué.

Una poesia per a tothom

Per a Anna Maria Velaz, la poesia és "una peça fonamental i complementària" de l’obra de Carme Montoriol perquè hi ha "referències constants, recurrències temàtiques i moltes picades d’ullet". Respecte al llenguatge, l’escriptora apostava "per la senzillesa expressiva, rebutjava l’artificiositat i la poesia críptica; volia que la poesia arribés a tothom". A més, treballava molt el ritme del poema, potser perquè era pianista, i els sonets de Shakespeare, que va traduir al català i que la van donar a conèixer, eren la seva guia. La poesia amorosa de Montoriol va ser considerada, en el seu temps, innovadora: "No era usual que una dona parlés en aquells termes. Era una poesia en la qual no existeix la contenció en l’expressió del sentiment amorós i de la passió amorosa".

Subscriu-te per seguir llegint