Rescaten pel·lícules d'animació domèstica de Josep Escobar per a una exposició al Museu del Joguet, a Figueres

Després de la Guerra Civil Espanyola, Josep Escobar (Barcelona, 1908-1994) va ser represaliat. Quan va sortir de la presó Model de Barcelona, on va passar més d'un any tancat pel seu compromís amb la República, va necessitar buscar noves fonts d'ingressos en aquella Espanya de la postguerra. Un dels camins que va trobar va ser el de l'animació i, sobretot, el de l'animació domèstica, que el va dur a construir i patentar dues màquines-joguines, el Cine Skob i el Cine Stuk, perquè els infants projectessin pel·lícules curtes a casa, però també a crear aquestes pel·lícules protagonitzades per herois seus, com Carpanta o Zipi Zape, o per personatges d'altres ninotaires. Aquesta faceta creativa, que va abandonar entre els anys 1955 i 1960 per dedicar-se més al còmic, restava quasi oblidada perquè la quarantena de "microfilms o petites pel·lícules" que Escobar va fer ja no es podien projectar i moltes restaven disperses i oblidades en fons particulars o de museus, com el Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres.

Fa uns vint anys, David Busquets, un apassionat d'Escobar des de l'infància, va començar a interessar-se per elles. Després que des de la Filmoteca de Catalunya li reconeguessin que donaven aquest material "per perdut", fins i tot el film d'animació que va dirigir, Érase una vez..., premiada al Festival de Venècia, David Busquets va emprendre una intensa recerca per recuperar-les, restaurar-les i digitalitzar-les amb la voluntat de visionar-les. Avui ja en porta una dotzena. Aquest treball meticulós i artesà, unit als coneixements sobre Escobar del catedràtic Joan Manuel Soldevilla i del net del ninotaire, Sergi Escobar, la complicitat del Museu del Joguet i de la mateixa família Escobar han permès donar forma ara l'exposició Escobar Animador, que s'inaugura aquest dissabte 18 d'abril, a les 12 del migdia, a la Sala Oberta del museu figuerenc, i que es podrà veure fins al 19 de setembre. A la inauguració s'espera la presència de bona part de la família Escobar.

Joan Manuel Soldevilla, un dels comissaris de l'exposició junt amb Sergi Escobar, creu que les primeres passes de Josep Escobar dins el món de l'animació domèstica devien estar influïdes pel visionatge del Cine NIC, un sistema "molt primitiu" creat pels germans Nicolau Griñó que permetia reproduir a casa breus pel·lícules d'animació. "Escobar devia treballar amb algun col·laborador que l'ajudés en algun camp del disseny i de l'òptica, però ell era autodidacta, com ho va ser també com a dibuixant de còmic", assegura. Això no va frenar-lo gens i Escobar va millorar i innovar donant com a fruit la creació de dos nous aparells de projecció que va patentar, dues joguines pensades per ser utilitzades per infants de famílies amb possibilitats: el Cine Skob, l'any 1942, que funcionava per reflexió de les imatges, i el Cine Stuk, el 1952, que es projectava per transparència. Més tard, ja apareixeria al mercat el popular CinExin. Cal dir que el Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, disposava en el seu fons permanent d'alguns d'aquests aparells que es podran veure en aquesta exposició, així com dibuixos originals.

Les pel·lícules que va crear i produir Josep Escobar, amb una temàtica, algunes d'elles, que "no passarien el filtre de la correcció política actual", duraven entre dos minuts i mig i tres minuts i mig i eren principalment humorístiques, però també n'hi havia de gèneres: western o ciència-ficció. En aquest sentit, es creu que Escobar va ser pioner en aquest camp creant les primeres sèries de ciència-ficció a l'Estat espanyol. Amb el seu treball, David Busquets ha testimoniat "l'artesanal realització" d'aquests dibuixos animats fets fotograma a fotograma. En aquest sentit, l'especialista es va trobar amb "bobines molt llargues que representen moltes tires de paper a dos, tallades, i les havia d'escanejar per les dues cares". Molts d'aquests materials, que tenen més de vuitanta anys i que ja eren precaris en els orígens, estaven afectats per fongs, taques originals o esquinçaments. Però, el restaurador va anar netejant-los fotograma a fotograma. "A vegades faltava algun tros del dibuix i el vaig recompondre ajudat del fotograma anterior i posterior", detalla. El seu afany per conèixer més sobre aquest material d'Escobar, el va dur a localitzar i parlar amb gent gran que, durant la seva infantesa, havien visionat aquestes pel·lícules, una experiència que encara recordaven vivament. Molts d'ells, fins i tot, conserven algun d'aquests aparells creats pel dibuixant i "encara ara els reprodueixen". De fet, li van arribar a enviar algunes pel·lícules perquè les escanegés. Malgrat tot, David Busquets mai ha provat aquesta joguina, ni tan sols l'ha posat en marxa. "Digitalitzant el dibuix és com realment acabes veient-lo tal com era i d'una manera més fluida, perquè la joguina, feta a la postguerra i que es projectava amb una bombeta i es reproduïa manualment, no podia donar-te la qualitat", reconeix el restaurador. Segons Joan Manuel Soldevilla, aquella era "una animació molt primitiva, però extraordinàriament suggerent".

Les exposicions temporals: nova col·lecció de catàlegs

El director del Museu del Joguet, Pep Canaleta, explica que aquesta exposició, com ja ho va ser l'anterior, neix d'un canvi de mentalitat. "La idea és fer menys exposicions i que durin més temps", comenta. Seran, en aquest sentit, exposicions "fruit de treballs d'investigació". Aquesta nova aposta respecte a les exposicions temporals, doncs, va acompanyada d'un canvi de disseny dels catàlegs encàrrec que se li ha fet al dissenyador figuerenc Àlex Gifreu qui "ha volgut crear un fil conductor". Tot i que Gifreu ha plantejat un canvi de tipografia i uns colors adaptats a cada exposició, també ha reformulat un dels formats antics de catàlegs per no perdre l'esperit del disseny imaginat pel fundador del museu, Josep Maria Joan. El catàleg de l'exposició Escobar Animador inclou fotografies de Jordi Puig i textos del mateix Joan Manuel Soldevilla. Al mateix temps que ha aparegut aquest catàleg, també s'ha presentat el de l'exposició anterior, Glamurosa Barbie, dedicat al fons de Joan Tomàs i Mercè Llobet.

Subscriu-te per seguir llegint