La pionera oblidada: Carme Montoriol, la primera veu de les tankes en català, abans de Carles Riba

Maria Àngels Anglada ja titllava, l’any 1988, de "marginació ultra injusta i reiterada" ignorar que l’escriptora empordanesa Carme Montoriol (1892-1966) va ser "la precursora de l’estudi i la divulgació de la forma estròfica japonesa" (tankes) dins la literatura catalana i no el poeta Carles Riba, com se li ha atribuït. Aquest oblit, que s’ha mantingut inexplicablement fins avui dia, el va posar en evidència la investigadora i docent Maite Coll Mariné durant la jornada que se li va dedicar a Montoriol fa uns dies a la biblioteca de Figueres, on es preserva el seu fons, la setmana passada, coincidint amb els 60 anys del seu traspàs.

Maite Coll no va amagar la sorpresa que va tenir quan va descobrir que "Carme Montoriol va ser la primera traductora i escriptora de tankes en català". En aquest sentit, era l’any 1935, un any abans que ho fes Carles Riba, quan Montoriol va fer un estudi i traduccions de poesia japonesa, així com obra pròpia, que serà la primera tanka catalana, sota el títol Salzes, amb motiu de la festa de primavera del Lyceum Club de la qual en fou presidenta. La investigadora va explicar que la relació de la literatura catalana amb la japonesa la van començar a conrear els modernistes i, més tard, els noucentistes i avantguardistes. Carme Montoriol també va sentir aquesta atracció i a l’hora de traduir, com ho havia fet abans amb els Sonets de Shakespeare, ho va fer amb una voluntat didàctica i sent fidel a "la mètrica, la forma i la música que li donava aquesta". "Ella aprèn amb la traducció amb la qual fa aquesta proposta de forma mètrica que vol ser fidel a la literatura japonesa i coherent amb la tradició literària catalana", va detallar Coll. No ho faran els altres, tampoc Riba, ni en la temàtica ni en la mètrica. Tampoc la mateixa Carme Montoriol quan construeixi la seva obra pròpia, ja que optarà per "jugar amb tots els seus coneixements i fer servir el vers lliure", el que s’ha anomenat la tanka ribiana, "la que ha acabat tenint més seguidors en el context català", però també ha generat estranyesa en altres traductors com Miquel Desclot. Això passa, segons Coll, perquè "el que havia dit Montoriol no s’ha conegut, no s’ha estudiat". Des de Figueres, l’editorial Brau i la filòloga Anna Maria Velaz, ho volen revertir amb la publicació de La mirada encesa, recull d’una part del seu corpus poètic inèdit que inclourà aquestes tankes originals. El llibre es presenta aquest dimecres 15 d'abril, a les set de la tarda, a la biblioteca de Figueres.

Reconeixement més ampli

A banda d’aquest vessant inèdit sobre l’autora empordanesa, la jornada també va servir per redescobrir aquesta escriptora per a qui, tant la directora de la biblioteca, Nati Vilanova, com la regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, i la filòloga Anna Maria Velaz, van exigir un "reconeixement més ampli", així com de les escriptores del seu temps. En el cas de Montoriol, que va veure silenciada la seva veu pública després de la Guerra Civil Espanyola i l’exili forçós, la demanda té una base sòlida. "Carme Montoriol va trencar motlles", assegurà Seguranyes. Ho va fer "defensant els drets de les dones, que aquestes havien de ser cultes i tenir una educació, però també amb un actiu compromís polític". Aquest trencar motlles es copsa, principalment, en l’obra que va deixar. Per una banda, la seva faceta com a traductora. La fita que la va situar com a literata va ser el 1928 amb la primera traducció al català de tots els sonets de Shakespeare, "tot un esdeveniment", confirmà Anna Maria Velaz que va dedicar al seu mestre Pompeu Fabra. També va destacar com a dramaturga als anys trenta amb tres obres molt agosarades: L’abisme, L’huracà i Avarícia que "plantegen conflictes que arrelen en les passions dels personatges i temes compromesos i incòmodes per a la societat burgesa". Velaz, que va definir a Montoriol com una dona que "creia en la igualtat i en un feminisme humanitzador basat en el respecte i la cultura", va avançar que aquesta tardor la Funcional Teatre durà a escena L’huracà, anunci que es va rebre amb forts aplaudiments.

Durant la jornada, la bibliotecària Ester Arché va detallar el contingut del fons Montoriol que preserva la biblioteca des del 1979 i que enguany s’ha ampliat gràcies a nous donatius per part de la família. Darrerament, també s’ha revisat l’inventari i s’ha aprofitat per catalogar-lo i fer-lo accessible. Arché va remarcar que molts dels llibres de Montoriol que s’han publicat els últims anys ha estat gràcies al fons.