L'empordanesa Loli García mostra al món la seva veu poètica més íntima, nascuda de la pèrdua i el dol

L'editor de La Gamberra, Cesc Pla, se sorprenia, molt positivament, dissabte passat en veure l'auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport Figuerenc pràcticament ple. "En una presentació de poesia això no passa gaires vegades", assegurava amb l'experiència com a avalador. Ell mateix, però, compartia el secret: l'estima dels assistents per l'autora protagonista, la debutant, l'empordanesa Loli García Romero, qui, en aquest acte, mostrava públicament i compartia, per primera vegada, la seva essència poètica. Aquest salt al buit ha pres forma de publicació, Microespejismos y viajes de voz, un recull de tres-cents seixanta-cinc poemes breus, alguns de dues o tres línies tan sols, d’una gran bellesa i força, nascuts arran de dues pèrdues que li van deixar una ferida profunda: la del seu germà i la del seu company de vida. D'aquest darrer, justament, ha escollit l'obra pictòrica La roda dels somnis, un regal que li havia fet i que ha volgut que servís per il·lustrar la portada.

Loli García no podia amagar l'agraïment que sentia cap als presents, tampoc un cert nerviosisme que es va anar apaivagant a mesura que transcorria l'acte i quatre amics rapsodes -Joaquim Aiguabella, Pedro Rodríguez, Raquel Blanca i Josefina Pasqual- i el cantautor Robert Molina posaven veu als seus poemes. "Aquest és el meu primer llibre de poesia. De fet, l'únic llibre", confirmà amb un somriure l'autora, qui mai s'havia plantejat publicar. "Arran d'unes pèrdues familiars, vaig sentir la necessitat ingènua d'anar comunicant com si no hagués passat res. Així anava deixant retalls de converses a internet, en el no-res", va detallar. Aquelles converses escrites directament al mòbil, "sense pensar ni corregir" i llançades al món, van despertar l'interès dels amics que la van animar a recollir-les, un repte que ara ha entomat.

El volum, que inclou il·lustracions de Judith Bassagañas i un pròleg d'Àngels Gardella, s'estructura en tres-cents seixanta-cinc poemes breus, convertint el poemari en un viatge per les quatre estacions de l'any. Els "microespejismos" del títol representen, segons l'autora, "les absències que vas veient encara que no hi siguin", mentre que els viatges de veu esmentats eren un regal d'un amic que la rescataven del lloc present. Loli García admetia, però, que no ha buscat simbolismes en la natura o altres elements, sinó que "he escrit el que ja existeix, no em cal simbolitzar-la en una altra cosa, la força la té per si mateixa". Va revelar, a més, que ha cercat la musicalitat del poema i va animar els lectors a obrir el llibre a l'atzar i deixar-se portar pel poema que aparegui. Un exercici tan divertit com fascinant.

Subscriu-te per seguir llegint