La història de Joan Vinyes, el capellà de l'Escala que va penjar els hàbits per amor en plena postguerra

L’1 d’octubre de l’any 1950, a Joan Vinyes Miralpeix (Anglès, 1918-Barcelona, 2009) li devia quedar gravat a la memòria amb foc. Va ser el dia que, en el decurs de la primera missa de diumenge, a les set del matí, va compartir amb els feligresos presents a l’església de Sant Pere de l’Escala, on exercia de capellà, "la veritat": deixava el ministeri sacerdotal. Més tard, se sabria que ho feia per amor -s’havia enamorat d’una component de la coral parroquial Oreig de Mar, l’escalenca Maria Assumpció Vilà (1924-1988), amb qui acabaria casant-se-, però també per desencís amb l’Església catòlica. La notícia va córrer com la pólvora i va ser l’inici d’un calvari per a la parella, que es va veure obligada a marxar de l’Escala i refugiar-se a l’anònima Barcelona, on Vinyes, gràcies a la seva culta formació, treballaria per diferents editorials com a corrector, redactor i traductor. Aquesta història, marcada per la moral de l’època, va traspassar fronteres i se’n va fer ressò, fins i tot, la cadena britànica BBC. Ara, els seus fills Joan, Ramon i Josep Maria, han volgut retre homenatge als pares recuperant aquelles vivències a través de la veu del mateix Joan Vinyes, qui va deixar per escrit la seva evolució personal i religiosa. El llibre, titulat Memòries d’un capellà apòstata i publicat per Editorial Gavarres dins la col·lecció "Temps d'ahir", es va presentar fa poc a l’Alfolí de la Sal de l’Escala, un acte col·lectiu de restitució del tot necessari.

L’editor Àngel Madrià era conscient de la significació d’aquella primera presentació, que només es podia fer a l’Escala, i va agrair, d’entrada, a la família "la valentia, gosadia i voluntat de fer pública aquesta història tan dura i compartir-la". La situació, confirmà Madrià, "va sacsejar d’una manera terrible l’estructura de l’Església catòlica a Catalunya", que va buscar treure-li importància al fet. L’editor va assegurar que ell, personalment, encara no s’explicava com Vinyes havia decidit fer-ho públic, no amagar-se’n, si era prou conscient de la repercussió que tindria. De fet, va ser el mateix notari de l’Escala qui li ho va aconsellar. Josep Maria Vinyes Vilà, un dels fills i curador de l’edició, tenia clara la resposta: "L’amor. Crec que va ser molt valent, però una mica ingenu, perquè pensava que l’Església l’ajudaria". Va ser tot el contrari i, fins i tot, "van passar penúries".

Josep Maria Vinyes, molt emocionat, va assegurar que el seu pare, en els escrits que va deixar i que ell ha revisat amb molta cura -alguns sota pseudònim- "parla de la seva vida sense ànim de revenja i amb un text preciós. Ell va conèixer i viure situacions excepcionals i el text és molt ric i permet moltes lectures". En va donar fe llegint tres fragments "fonamentals" que donaven claus sobre els motius que el van dur a deixar el sacerdoci. Els tres fragments estaven vinculats al pas del pare per l’Escala, poble on va arribar l’any 1946 amb el títol de rector d’Empúries, el més jove de la diòcesi, tot i quedar sota el control del rector mossèn Joan Roura. Abans d’instal·lar-se a l’Escala, Joan Vinyes havia viscut moments molt durs. L’esclat de la Guerra Civil Espanyola el va sorprendre essent un aspirant de capellà a la Universitat Pontifícia de Comillas, es va amagar a la casa familiar, a can Peix, i, quan va ser cridat per anar a lluitar, va desertar. Tot i això, va viure matances de capellans a mans d’ambdós bàndols.

El primer fragment llegit pel seu fill, que dona arguments al pas que va fer, era molt significatiu i evocava la intensa activitat social i cultural de mossèn Vinyes a l’Escala, però també la immensa soledat que patia "enyorant la vida de la gent normal (...) acompanyats de família i fills". Els capellans, afegia, "eren els éssers més mísers del nostre temps perquè ni arribaven a tenir aquella companyia a la qual ni els més dissortats estan mancats". El seu fill Josep Maria argumentava que el pare havia quedat orfe als dos anys i que havia tingut "una infantesa bastant dura". A més, als onze anys va anar intern al seminari col·legi de Santa Maria del Collell, on va estudiar filosofia i música. "La manca d’un afecte va marcar molt el seu caràcter", confirmà. Cal dir, a més, que ell no volia ser capellà, li ho va imposar la família. Era el segon fill i el seu pare era metge.

Defugir la hipocresia

El cas de mossèn Joan Vinyes va ressonar durant molt temps entre la societat escalenca. Tant que, fins i tot, com va recordar l’historiador i president de l’Agrupació Avi Xaxu, Jordi Gallegos, "les males llengües" van fer córrer una dita "de gran cruesa" que encara avui ell recorda: "En el poble de l’Escala, hi ha una tal Vilà que amb el seu aire diabòlic ha fet sortir dels hàbits un pobre capellà". Rere aquesta dita malintencionada, hi havia tota una altra realitat que aquestes memòries desvelen. Quan Joan Vinyes va penjar els hàbits, va rebre pressions perquè tornés a ser capellà. El seu fill, Josep Maria Vinyes va explicar que "un dels arguments que més van fer servir, per part de la mateixa Església, que el més normal era tenir una amistançada i que no havia de renunciar al sacerdoci".

Amb això, Joan Vinyes estava absolutament en desacord. Per a ell, Maria Assumpció va ser la llum de la seva vida. "Sense ella, el seu suport, la seva enteresa i coratge jo no m’hauria vist mai en cor de dir adéu a trenta anys marcats, des dels seus inicis, per la més absoluta submissió a l’autoritat de l’Església. Sense la Maria Assumpció m’hauria deixat arrossegar pel procés de desencís de les estructures eclesiàstiques i m’hauria abandonat a la vulgaritat d’una conducta hipòcrita. Si jo no em veia capaç de mantenir-me cèlibe, no podia prescindir de dona, podia presentar-la com la meva germana o la meva majordoma". En el text, Joan Vinyes reconeix que "la vaig estimar de tot cor i ella em va estimar amb totes les seves forces, i fou aquesta unió sentimental la que va decidir el canvi de la meva existència. Una dona que estimes de veritat no la pots convertir en una barjaula".

Una Església universal

Segons Josep Maria Vinyes, el seu pare "va patir persecució". L’intent de frenar-ho, que es va demostrar inútil, va ser casant-se amb Maria Assumpció per l’església protestant que, aleshores, no estava prohibida i era tolerada. Tot i que el casament no tenia validesa liservia per "confirmar el seu compromís". Així, quan Joan Vinyes renuncia a la fe catòlica, troba refugi durant uns anys a l’Església Baptista. Més tard, va decidir tornar al catolicisme tot i que "ell creia en una altra Església no tan jerarquitzada, natural i més centrada en Jesús, una Església on tinguessin cabuda tots els cristians, també els jueus i, fins i tot, els musulmans; ell creia en una església universal", assegurà Josep Maria Vinyes qui, tant ell com els seus germans, es van assabentar del passat com a capellà del seu pare per casualitat mirant un àlbum de fotografies que els pares tenien guardat a la prestatgeria més alta. "Jo mai vaig dir-ho a ningú de manera natural fins que vaig ser gran, em feia cosa", assegurà Josep Maria Vinyes qui fins que no va tenir deu anys no va saber que no estaven batejats. Els pares els van donar a triar i els van batejar: "Què havíem de fer en aquella època, no teníem alternativa".

Memòries d'un capellà apòstata

Autor: Joan Vinyes (Josep Maria Vinyes, curador)

Editorial: Gavarres

Pàgines: 296

Preu: 20 euros

M. Assumpció, la culpable

Durant la presentació, l’arxivera i historiadora Lurdes Boix va descriure el llibre com a "valent i sincer, amb reflexions d’una persona que s’interroga sobre la vida". Va destacar la qualitat i didàctica del text. A parer seu, "hauria d’estar a les escoles perquè els joves entenguin què representava una dictadura en el seu punt àlgid i l’Espanya de la postguerra". Lurdes Boix va reconèixer haver gaudit amb la lectura, sobretot els passatges escalencs com quan afirmava que l’Escala li "semblava la vila més democràtica de totes les que havia conegut". En aquest sentit, Joan Vinyes tenia amics comunistes. Durant la seva intervenció, Boix va recuperar testimonis de gent que l’havia conegut i tractat com Dolors Poch qui va fer la catequesi amb mossèn Vinyes. Va ser quan tenia deu anys que va tenir lloc l’episodi ara recordat. Poch va recordar a mossèn Vinyes com "la llum dins del que vivíem, amb tot d’activitats i excursions, un home obert a tot". La historiadora no va amagar que a l’Escala li van fer "boicot a Maria Assumpció deixant-la de saludar, girant-li la cara i culpant-la de tot". Segons Boix, "no es va entendre l’acte, fora dels amics i la bona gent; van veure-ho com una cosa dolenta".

Per la seva part, Jordi Gallegos va descriure l’episodi com "traumàtic" i encara pendent "de tancar" a l’Escala. Per a ell, allò que va "propiciar l’amor" entre Joan Vinyes i Maria Assumpció Vilà va ser la música. També va recordar que l’apostasia de Vinyes no va ser l’única a l’Escala. Una altra va arribar molts anys després, però la "repercussió va ser completament diferent". Segons ell, les memòries "mostren un Joan inquiet, radical, conseqüent, a la recerca d’una autenticitat, una fidelitat a la figura de Jesús, tant a l’Església catòlica com en el protestantisme". Però també serveixen per "fer justícia" als dos protagonistes d'aquesta història.

Subscriu-te per seguir llegint