Jean-Charles Sin: "Comprar l'hotel Belvédère va ser una bogeria, però m'encanta, té història"

Jean Charles Sin (1948), vinculat a Portbou per via matrimonial, es va enamorar de l’Hotel Belvédère de Cervera de la Marenda. Era l'hotel que va fer construir el seu avi. Va ser tal l’amor que li inspirava que va destinar els beneficis dels sis negocis que tenia a adquirir-lo l'any 1985. Dos anys més tard, l’edifici va ser protegit per la llei de patrimoni francès dins la categoria de monument històric. Avui, Jean-Charles Sin lluita en solitari per preservar aquesta joia arquitectònica de vistes impressionants i ofereix visites guiades concertades per recollir fons per completar la seva restauració.

Vostè on va néixer?

A l’estació de Cervera. Els meus pares tenien el restaurant de l’estació, el buffet de gare. Jo també em vaig fer càrrec del de Perpinyà. Era bo pels negocis i la SNCF (operadora ferroviària francesa) volia que agafés Narbona i els espanyols, Portbou, però jo em vaig quedar a l’estació de Perpinyà sobretot perquè Salvador Dalí venia moltes vegades a veure’m per discutir. Per a ell, era el centre del món.

Per què va comprar l’hotel Belvédère?

Va ser una bogeria, però aquest edifici m’encanta, té una història. He tingut cinc o sis negocis que em funcionaven al mateix temps només per poder comprar aquest. Vaig guanyar molts diners i el 1985 vaig decidir fer el pas.

Havia treballat molt personal antigament en aquest hotel.

Sí, cada habitació tenia el seu personal. Era un hotel de luxe.

Veient les dimensions, és difícil mantenir-lo avui dia?

La gent no sap el que representa i jo no rebo cap ajuda. Res. És un edifici únic al món, el primer que es va fer amb formigó. Fins i tot, la manera de posar el ferro dins el ciment ens va ajudar el mateix Eiffel. De fet, el ferro utilitzat és el mateix que va usar per fer la Torre Eiffel, a París. No es rovella i les parets no s’esquerden.

"És un edifici únic al món, el primer que es va fer amb formigó. Fins i tot, la manera de posar el ferro dins el ciment ens va ajudar el mateix Eiffel"

El nivell superior està en obres.

Sí, la idea és fer-hi un restaurant.

Per què té forma de vaixell?

Es va fer per commemorar els vaixells que recorrien tot el Mediterrani de ciutat en ciutat, per exemple, de Marseille a Séte, de Séte a Barcelona. L’arquitecte li va donar aquesta forma de vaixell com a senyal de commemoració.

Devia ser complicat aixecar-lo.

Només els bojos fan coses així. Un edifici com aquest no es podria construir avui dia.

Durant un temps va perillar. El volien tirar a terra perquè havia crescut el trànsit ferroviari internacional.

Sí, i si no és la SNCF serà l’Ajuntament. Tenen un edifici preciós i no s’adonen del seu valor. Malgrat tot, la gent que ve aquí, torna. No hem de buscar els clients. Es fabriquen al moment.