L'Hotel Belvédère du Rayon Vert: un prodigi arquitectònic a Cervera de la Marenda que va atraure Maurice Chevalier i Gina Lollobrigida

Arribem a Cervera de la Marenda, al Rosselló, amb cotxe des de Portbou. A ambdues poblacions, molt marcades pel tren i la frontera, les separen poc menys de dos quilòmetres. La relació, tant social, econòmica com cultural, ha estat sempre molt estreta al llarg dels temps. Abans d’arribar, ens aturem i contemplem de lluny l’imponent edifici de quatre nivells que s’alça orgullós. Destaca per les seves dimensions, però també per una arquitectura única en forma de gran vaixell de passatgers que no mira a mar sinó a les vies del tren que li passen a tocar i s’escolen per l’interior. De fet, el tren esdevindria la raó de ser de Cervera -les façanes nobles de les cases miren a les vies- i de l’Hotel Belvédère du Rayon Vert, un prodigi de formes agosarades aixecat sobre una petita parcel·la triangular per Léon Baille, arquitecte de Perpinyà, entre els anys 1928 i 1932, qui va aplicar, per primer cop a Europa, el formigó armat. L’encàrrec li arribà de Jean-Baptiste Deléon. Al Belvédère va actuar Maurice Chevalier i va fer estades des de la jet-set, a actors com Gina Lollobrigida o Orson Welles, però també va ser requisat, primer, pels republicans espanyols durant la Guerra Civil Espanyola i, del 1942 al 1944, per la força armada alemanya Wehrmacht que el va fer servir com a base d’operacions. L’any 1985, el seu net Jean-Charles Sin va adquirir-lo a una tia seva que l’havia heretat i, des d’aleshores, fa tot el possible per preservar-lo i contribuir a la vida cultural d’aquest poble de la costa Vermella.

Ja fa un temps que l’escriptor empordanès Manel Menéndez, que va créixer a tocar l’imponent edifici i les vies de tren, escriu la història de l’hotel i de les persones que el van fer possible. "Quan hi hagué l’oficina del comandament militar alemany, la meva mare hi venia a cosir obligada i l’àvia, a pelar patates i cuinar. Elles s’havien refugiat a Cervera fugint de la guerra. El meu pare, que era paleta, també hi va treballar", rememora. Durant la recerca, que confessa no ha estat fàcil perquè molta documentació i material ha desaparegut, ha descobert que el besavi de Jean Charles Sin, Mathieu Deléon, va néixer al poble de Léon, al departament francès de Landes, a tocar d’Hendaia. "Allà treballaven recollint l’essència de pi i guanyaven molts diners. Va ser l’època daurada de la trementina i les exportacions a Anglaterra", comenta Manel Menéndez.

El seu fill, Jean-Baptiste, nascut a Azur, va amarar-se de l’esperit emprenedor i va treballar de cambrer en un hotel d’Hendaia. A vint-i-set anys ja era propietari d’un hotel i portava el buffet de la gare, és a dir, el restaurant de l’estació de trens, "amb ma mestra". Quan va saber que s’obria la línia París a Cervera i adonant-se de les possibilitats de negoci, va decidir postular per l’explotació del buffet de la gare del poble fronterer que va funcionar més de cent anys. "Aleshores hi havia una cantina que donava servei als ferroviaris, la policia de duanes i als treballadors de la línia, però ell ho va modernitzar i li va donar classe", explica Mamel Menéndez. Aviat, afegeix, "es va adonar que la gent que arribava en tren havia de fer nit al poble per gestionar els papers i que no hi havia hotels". Va ser quan va conèixer a Léon Baille i es van fer amics. Compartien la passió pel mar i junts van idear el Belvédère, aquest gran vaixell immòbil que garantiria un viatge inoblidable als "passatgers" a través dels espais interiors i exteriors que recordessin l’arquitectura naval amb "passadissos exteriors arrodonits, escales com una xemeneia de navili o la seva popa apuntant cap a Espanya".

L’hotel, construït sense grues, disposava de trenta-vuit habitacions de luxe. Fet amb els millors materials, encara ara es constata aquella època gloriosa. Emulant un vaixell, tant per la forma com pel funcionament, la recepció original, un habitacle de fusta, es troba al primer pis com si fos el primer pont d’un creuer, obert a un espaiós menjador amb una terrassa de vistes espectaculars. En una visita guiada amb el propietari explica que el Belvédère no té ni una sola esquerda perquè l’arquitecte va aplicar una tècnica innovadora a Europa: formigó armat amb una estructura interna de barres de ferro "amb un aliatge lleuger que es dilata". Això li va permetre crear les formes que té amb àmplies terrasses volades, les corbes de la "proa" i les estructures quasi suspeses al buit. També sales de sostres alts. Cap d’aquestes solucions no era estètica sinó que complia la funció de garantir el confort amb ventilació creuada i ombra a l’estiu.

L’hotel també disposava de sala de calderes a la planta baixa amb radiadors de ferro colat a les habitacions per escalfar a l’hivern i un sistema natural de climatització aprofitant constantment els corrents d’aire natural i evitant l’ús d’aire condicionat. És un exemple de disseny bioclimàtic. Actualment, el Belvédère funciona com a aparthotel. També ha estat escenari de rodatges cinematogràfics, disposa de teatre i cinema i s’hi fan moltes activitats culturals com conferències, espectacles, exposicions i residències d’artistes i escriptors.

A Hendaia, Jean-Baptiste va veure un esclat de llum verda intensa per damunt del sol quan aquest s’amagava a l’horitzó. Era el raig verd, un fenomen meteorològic molt difícil de detectar. Menéndez explica que la família sempre més va cercar aquella llum que, diuen, simbolitza l’equilibri i el renaixement. També a Cervera de la Marenda on les condicions atmosfèriques ho permeten. Així van construir el Belvédère du Rayon Vert per tenir les millors vistes i atrapar, ni que fos un cop més, aquell raig verd efímer.

Subscriu-te per seguir llegint