Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Festival Perelada

Reestrena històrica a Peralada: els dilemes de Pilat inauguren l'edició de Pasqua

El certamen recupera l'oratori Cristo condannato 300 anys després de l'estrena a Viena

La peça no s'havia interpretat mai en temps moderns i ho ha fet de la mà de Vespres d'Arnadí i el Cor Francesc Valls

Alba Carmona

Peralada

"Heus aquí l’home que heu enviat cap a la mort. Mireu-lo bé. Ho dic obertament: no hi trobo cap culpa que mereixi la mort", cantava Dijous Sant el baix Nicolas Brooymans convertit en Ponç Pilat, mentre un vent gèlid i furiós feia baixar la temperatura de la nit inaugural del quart Festival de Pasqua de Peralada. Sobre el petit escenari de l’església del Carme, els dilemes de Pilat, que es debatia entre el sentit de justícia i la turba decidida a condemnar Jesús, commovien els 200 assistents al temple, entre els quals hi havia autoritats com el president de la Diputació, Miquel Noguer, l’expresident de la Generalitat Josep Montilla, l’exconseller Joaquim Nadal o els alcaldes de Barcelona i Peralada.

Vespres d’Arnadí i el Cor Francesc Valls, sota la batuta de Dani Espasa, un dels directors fetitx del certamen empordanès, van recuperar i reestrenar, en temps moderns, Cristo condannato, un oratori d’Antonio Caldara, més de tres segles després de la seva estrena a Viena.

Com a Peralada, era Dijous Sant, però el de 1717. El compositor italià, segon mestre de capella de la cort vienesa de Carles VI, seguia la tradició instaurada més de cent anys abans d’interpretar oratoris per Setmana Santa, amb una obra per a cinc veus solistes i cor mixt sobre el moment del judici de Jesús davant de Ponç Pilat, atrapat entre la convicció de la innocència del Messies i la pressió popular.

El llibret de Pietro Pariati, però, va un pas més enllà i amaneix l’episodi bíblic amb figures al·legòriques que parlen de la culpa i el penediment, com el Text Sagrat (Maite Beaumont), l’Ànima Penedida (Ana Quintans) o la dona de Pilat.

Per boca de la soprano Montserrat Seró, aquesta alertava el seu marit davant d'un públic emmudit que no es deixés endur per les baixes passions del poble, perquè "fins i tot el rierol més clar pot tornar-se tèrbol si es deixa arrossegar per un torrent enfangat".

Tot va ser en va. "Les nostres lleis el condemnen: s’ha autoproclamat Fill de Déu, i per això ha de morir", sentenciava el líder del poble en la veu de Josep Ramon Olivé, baríton, mentre a fora la ventada seguia rugint amb força. També ho feia la massa que condemnava Crist en favor de Barrabàs, interpretada pels coristes del Cor Francesc Valls, que al final es van transmutar en el cor d’àngels que elevava el sentenciat fins al cel.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents