Engeguen la ruta històrica que recupera la memòria de la República i el franquisme a Peralada i Vilanova de la Muga

El passat desembre, l'historiador Jordi Vives Faig va presentar el projecte de recuperació de la memòria històrica de Peralada i Vilanova de la Muga entorn el període de la República i la dictadura franquista. La iniciativa, impulsada per l'Institut d'Estudis Empordanesos amb el suport del Museu de l'Exili de la Jonquera i l'Ajuntament, va tenir una acollida excepcional. Ara, tres mesos més tard, s'ha fet un pas més i, prenent com a base l'estudi presentat, s'acaba d'engegar la ruta històrica guiada que recorre diferents espais de la vila, alguns dels quals "no estan accessibles habitualment al gran públic, com les escoles parroquials o l'interior de Sant Domènec". Jordi Vives explica que aquesta no és una ruta com les de sempre sinó que "és molt participativa, multidireccional i en la que tothom contribueix explicant la seva experiència". En aquest sentit, la proposta recull l'esperit amb el qual s'ha tirat endavant aquest treball on els veïns han contribuït aportant fotografies, documents, testimonis orals i objectes vinculats a la República, la Guerra Civil i el franquisme. Tot amb el mateix objectiu: "entendre el passat". D'aquesta ruta històrica ja s'han fet les primeres sessions que han tingut molt bona acollida. A hores d'ara, ja se n'han programat unes quantes més per aquest divendres 4 d'abril, a les 11 del matí a Peralada i a dos quarts de cinc a Vilanova de la Muga; dissabte 5 d'abril, a les 11 hores a Peralada, i dissabte 11 d'abril. Per assistir-hi cal inscriure's al Centre de Turisme Sant Domènec, a Peralada.

Una part d'aquesta ruta històrica que ara es presenta beu de la investigació realitzada per l'historiador Jordi Vives Faig que, a més, està previst es publiqui l'any vinent. Vives, però deixa clar que l'objectiu del projecte no era només publicar un llibre sinó generar "un procés compartit de recuperació de la memòria", un projecte que tingui "utilitat social i que està pensat perquè el coneixement reverteixi en el poble i serveixi per reforçar la consciència col·lectiva". En aquest sentit, aquest 2026 s'ha plantejat com un any de divulgació i de nova recollida de materials. També s'enregistraran testimonis orals, un material molt sensible i que, assegura Vives, "és urgent preservar". En aquest sentit, l'historiador remarca que el treball amb fonts orals és limitat en el temps, perquè cada any desapareixen persones que van viure directament la Guerra Civil i la postguerra, així com els seus fills i filles. Per això considera imprescindible recollir aquests testimonis ara i transmetre'ls a les noves generacions, per evitar no només la pèrdua d'informació, sinó també del vincle afectiu i comunitari amb el passat.