L'empordanès Quim Ponsa recrea totes les morts possibles al seu primer llibre de relats

L’escriptor Quim Ponsa Fernández es confessa "un ateu convençut, però, i si em moro i vaig al cel? Quin desengany". Amb aquest punt d’ironia i allunyant-se del dramatisme, amb una mirada franca i sincera, l’autor empordanès recrea un ampli ventall de morts possibles al seu primer llibre de relats, Aquella llum...aquell túnel. "Algunes morts són imaginables, altres sorprenents, d’altres absolutament màgiques", avançava el poeta Lluís Bosch, a l’inici de la presentació del recull fa uns dies a la biblioteca Fages de Climent de Figueres. "La mort és un tema apassionant. No sabem el que és i no li hem de tenir por perquè és una cosa que ens passarà a tots", reconeixia Quim Ponsa.

L’autor, activista cultural, membre del duet poètic i musical Dit i Fet juntament amb Albert Cuevas i ànima de la Nit de Poesia de Navata, va admetre que havia optat en aquesta ocasió pel relat perquè se sentia "molt còmode i et dona facilitats per explicar més coses que amb la poesia". Va afegir, a més, que no es veia "capaç de fer una novel·la". Val a dir que molts dels relats que inclou en aquest recull van néixer com exercicis del taller d’escriptura impartit per l’escriptora M. Mercè Cuartiella, a qui Ponsa va fer un agraïment públic. També va agrair a la Marta, lectora crítica dels seus textos, i a Estel·la Rodríguez, professora d’educació especial al País Valencià qui ha il·lustrat i muntat el llibre. Amb ella havia col·laborat en dos llibres anteriors: El nostre somni i El nus.

Ser molt honrat

Quim Ponsa va revelar que en el llibre hi ha molt d’ell. "Com no en sé prou, vull ser honrat, deia Edu Castro, i això he fet. No volia passar-me de llest, no és un llibre lacrimogen, és irònic com jo", assegurà. La veritat és que Aquella llum...aquell túnel presenta múltiples formes de morir, però també de viure com 'Poeta Arderiu' que traeix les seves conviccions per encaixar en el sistema. Al recull també hi ha morts relaxades i d’altres "de terribles" com les dels infants: a 'Estel fugaç' recrea una escena de guerra i 'Radiòleg poeta', una mort prevista. Quim Ponsa també descriu morts plàcides, altres escollides amb la via del suïcidi. N’hi ha, com 'L’assassí', que relata un homicidi i que, segons Lluís Bosch, recorda el conte El cor delator d’Edgar Allan Poe.

Quim Ponsa va compartir que ell s’imaginava la mort "com una dona que et ve a buscar, molt guapa, tranquil·la i dolça". Així ho va reflectir en el conte 'Set i mig' que plantejava la mort com un joc d’atzar. El que no va ser atzarós va ser la mort col·lectiva de molts innocents durant la Guerra Civil Espanyola que retrata a 'Gernika', un conte memorialístic de gran sensibilitat que va llegir durant la presentació. Prèviament, va explicar que allò que l’havia dut a escriure’l és l’amistat que havia establert, jugant a Apalabrados en línia, tot i que sense saber-ho, amb la dona de l’exlehendakari José Antonio Ardanza: "La seva família havia patit el bombardeig i me’l va explicar fil per randa. Allà mateix vaig decidir que ho havia d’escriure i ho vaig fer basant-me, també, en una poesia de Palau i Fabra".

"Els relats d’en Quim no són de terror. Es parla de la mort amb franquesa, sinceritat, com una part més de la vida i no et deixen mal gust de boca, són distrets i sarcàstics amb girs argumentals inesperats", va dir Lluís Bosch tot afegint que l’autor tracta "morts significatives que tenen un valor que les converteix en material literari".